El MiraMon, 30 anys mirant Catalunya des del cel

El sistema d’informació geogràfica desenvolupat per la UAB i el CREAF celebra diversos actes durant el 2025 per commemorar el seu trentè aniversari. Xavier Pons, coordinador del Màster Universitari en Teledetecció i Sistemes d'Informació Geogràfica, és l’impulsor de l’aplicació.
13/01/2025
Ja fa tres dècades del naixement d’una aplicació que ha canviat el paradigma de la geografia, la biologia i el clima a Catalunya. Es tracta de MiraMon, una eina clau per al seguiment dels canvis en el territori que ja compta amb més de 200.000 usuaris a 42 països diferents. Gràcies a ella, s’han dut a terme una gran quantitat de tesis doctorals i treballs de recerca clau en aquests àmbits.
Per commemorar l’aniversari, s’han preparat diversos actes que tindran lloc al llarg d’aquest 2025. En primer lloc, un cicle de conferències "MiraMon 30 anys: noves mirades", una sèrie de trobades dissenyades per reflexionar sobre el present i el futur de la informació geogràfica i la teledetecció.
L'objectiu d'aquest cicle és promoure un espai de pensament crític i debat, abordant els reptes actuals i les oportunitats emergents en l'àmbit de la ciència i la tecnologia de la informació geogràfica. Els temes centrals de les conferències seran el paper de la intel·ligència artificial en el món de la informació geogràfica, què falta als nous sensors de teledetecció, l'impacte actual i futur d'iniciatives i de tecnologies com les constel·lacions privades de satèl·lits d’alta resolució espacial o els nanosatèl·lits en l'Observació de la Terra i la discussió entre la ciència ciutadana i les dades oficials en informació geogràfica.
També es durà a terme el cicle de taules rodones "Desafiaments MiraMon 30 anys", en el qual l’equip de l’aplicació exposarà els motius de la seva estratègia en el tema de la sessió. A continuació, la resta d’assistents a la taula rodona debatran sobre l’encert de la trajectòria i el punt actual, i sobre si és convenient reformular plantejaments. Els temes centrals de les taules rodones seran la generació de superfícies contínues combinant dades in situ i Teledetecció, la generació de Mapes d’Usos i Cobertes del Sòl, els models de dades i formats per a la Ciència i Tecnologia de la Informació Geogràfica d'avui i les Metadades, qualitat, llinatge i traçabilitat.
L’acte central del trentè aniversari es va celebrar a Casa Convalescència al desembre, amb una taula rodona i un piscolabis. La Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB va acollir, a més, del 26 al 30 de desembre l’exposició "30 anys del MiraMon: l'evolució dels Sistemes d'Informació Geogràfica, la Teledetecció i el nostre territori", amb un recorregut per objectes i fites importants des de 1994 fins a 2024. La mostra es va traslladar a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB al gener i es pot visitar fins finals de febrer.
30 anys transformant els mapes i les imatges satèl·lit en informació i coneixement
Durant aquestes tres dècades, gràcies al MiraMon s’han pogut fer estudis exhaustius, com el recent projecte Dinàmica dels Usos i Cobertes del Sòl de Catalunya (DUCS). Es tracta d’una iniciativa, encarregada per la Generalitat de Catalunya al CREAF i al Departament de Geografia de la UAB, que permetrà conèixer com ha canviat el territori català els darrers 40 anys. Gràcies al DUCS, podrem saber quins han estat els canvis d’usos del sòl de Catalunya al llarg del període de 1987 a 2022, que inclou moments molt importants quant a transformació del territori. Això ens farà saber, per exemple, quantes hectàrees de bosc s’han guanyat, quant abandonament agrari s’ha produït i quin grau d’urbanització ha patit Catalunya durant aquests anys de creixement. I, tan important com això, sabrem quan i on s’han produït aquests canvis.
«Amb tot plegat, aquest programari és més viu que mai i celebra aquests 30 anys amb molts reptes de futur i projectes que ens permetran seguir tenint aquesta mirada des del cel sobre el nostre territori, una eina imprescindible d’anàlisi rigorosa i, a llarg termini, clau en aquests temps tan carregats d’informació», afirma el coordinador i impulsor del projecte Xavi Pons.