UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El Circovirus porcí 3 (PCV-3, de l’anglès porcine circovirus 3) és un nou membre de la família Circoviridae que infecta els porcs i que s’ha detectat tant en animals afectats per diferents malalties com en animals sans. Malgrat que la patogenicitat d’aquest virus és encara, en gran manera, molt desconeguda, diversos estudis han descrit la seva presència en animals malalts.

L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar la freqüència de la infecció per PCV-3 en mostres de sèrum d’animals que patien trastorns respiratoris o digestius postdeslletament, així com en animals sans de la mateixa edat. Es van analitzar un total de 315 mostres de sèrum de porcs mitjançant la tècnica de la Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) per a la detecció de material genètic de PCV-3.

Posteriorment, aquelles mostres positives, es van analitzar també mitjançant una PCR quantitativa per avaluar la càrrega viral en sèrum. Posteriorment, per tal d’estudiar la variabilitat del genoma viral, es van seqüenciar les mostres amb les càrregues víriques més elevades. Els sèrums analitzats pertanyien a porcs d’entre 4 setmanes i 4 meses d’edat. Entre les 315 mostres de sèrum, hi havia 129 porcs amb alteracions respiratòries i 126 amb patologies digestives. A part, es van utilitzar 60 mostres de sèrum d’animals sans i de la mateixa edat com a control negatiu.

Els porcs amb simptomatologia respiratòria tenien una varietat de lesions pulmonars compatibles amb infeccions bacterianes (incloent-hi broncopneumònia supurativa, pneumònia fibrino-necrotitzant i/o pleuritis) o infeccions víriques (pneumònia intersticial). Els animals amb problemes entèrics mostraven lesions histopatològiques com fusió i atròfia de vellositats amb enteritis catarral, indicatius d’una infecció vírica, o enteritis catarral i colitis catarral, compatibles amb infeccions bacterianes. La freqüència de detecció de l’ADN de PCV-3 entre els diferents grups i tipus de lesions es va analitzar estadísticament. El genoma de PCV-3 es va detectar en 19 de les 315 mostres analitzades (6,0%). Entre els animals malalts, es va trobar PCV-3 en 6.2% (8 de 129) i 5.6% (7 de 126) dels porcs amb trastorns respiratoris i digestius, respectivament. La freqüència de les mostres positives per PCR de PCV-3 entre els porcs sans va ser del 6,7% (4 de 60). Per tant, no es van observar diferències estadísticament significatives entre grups ni tampoc entre els casos positius per PCR i les diferents lesions histopatològiques.

L’anàlisi filogenètic del genoma parcial de les seqüències obtingudes va mostrar una elevada identitat entre els virus detectats en els tres grups d’animals estudiats (superior al 98%), indicant que els virus eren molt similars en tots els casos des d’un punt de vista genètic. Com a conclusió, la similitud entre els percentatges de detecció de PCV-3 en mostres de sèrum de porcs malalts i sans suggereix que aquest virus no està associat a trastorns respiratoris i entèrics.