"El campus és un espai que et convida a gaudir, el fet d'estar-hi ja marca la diferència"

10/07/2024

- Com us vau conèixer les fundadores de GLIA?
Vam estudiar juntes Logopèdia a la UAB, som de la mateixa promoció, encara que vam començar a tenir més relació treballant juntes al centre Quian de Logopèdia i Psicologia.

- Per què neix GLIA?
Sorgeix de la necessitat de buscar formacions i no trobar-les. Vam veure l’oportunitat de crear allò que ens havia faltat, una plataforma especialitzada en formació presencial, fiable i de qualitat sobre neurodesenvolupament.

- Quan i com teniu la idea d’emprendre?
Al sopar de Nadal, arreglant el món. Teníem l’ambició de crear alguna cosa que fos nostra, ganes d’emprendre i d’arribar a més gent, i vam dir “doncs fem-ho”. Estant sola potser no et decideixes però sent tres amb la mateixa la voluntat i la força per tirar-ho endavant, vam fer el pas.

- El resultat dista gaire de la idea original?
Estem en una fase inicial, no sabem què passarà. Per una banda tenim la plataforma enfocada a professionals del sector i també volem fer xarxa i crear comunitat sent un punt de referència. Hi ha l’opció de fer les formacions en línia però creiem que presencial és molt més enriquidor per teixir vincles. No sabem on acabarem, escoltarem les demandes relacionades amb els trastorns de neurodesenvolupament i sistemes alternatius de comunicació, que és la nostra especialitat, i anirem oferint cursos en funció del que calgui. I tot això sense tancar-nos portes a altres opcions.

- Quins són els usuaris de GLIA?
Qualsevol persona que tingui contacte directe o indirecte amb infants amb trastorns del neurodesenvolupament.

- Què implica un trastorn del neurodesenvolupament?
Atenem a la primera infància de 0 a 6 anys quan no hi ha una intenció comunicativa, encara no han desenvolupat el llenguatge o si no correspon al de la seva edat. Sovint són pacients amb un diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). Treballem perquè aparegui la intenció i el llenguatge amb sistemes alternatius de comunicació.

- En què consisteixen aquests sistemes?
Són imatges, sobretot treballem la metodologia perquè la imatge tingui un significat i puguin comunicar-se.

- Què ha estat el més difícil d’emprendre?
Compaginar la feina com a terapeutes, seguir formant-nos i emprendre aquest projecte amb tota la burocràcia que implica, i seguir creixent professionalment. 

- On voldríeu estar d’aquí a mig termini? En 5 o 10 anys?
Tenim molts fronts oberts. Ara fem un pas important, passem a fer-nos càrrec de la direcció de Quian, el centre de Logopèdia i Psicologia on treballem. Ens imaginem que el centre creix i creem comunitat acompanyant a les famílies i creant xarxa, oferint-los un espai perquè comparteixin experiències. També volem continuar amb GLIA, que es converteixi en un referent per a famílies, formadors i professionals del sector.

- Què li diríeu a algú que s’estigui plantejant emprendre?
Que ho faci. Tenir objectius i reptes és emocionant, cada dia tens petites motivacions i tot plegat fa que passi el temps volant! També hi ha moments d’angoixa i d’estrès però és tan gratificant veure els resultats i com creix. Nosaltres hem anat molt ràpid, tot just acabàvem 2023 amb la idea de crear un negoci i el 2024 ja és una realitat. És estimulant quan expliquem el projecte, veiem que agrada i té bona rebuda, t’anima a seguir endavant.

- Qui us va animar a vosaltres?
La Sònia Vilatella. Tot ens vincula a la UAB! És una de les nostres professores i ha sigut la nostra mentora, des del primer dia ens va animar i ajudar molt. Ha estat tot un impuls tenir la motivació d’algú amb el seu recorregut i experiència, que ens encoratgés a tirar endavant.

- I l’entorn més proper?
Tothom ens ha donat suport, ens han animat a fer-ho, a cuidar-ho com si fos un fill. Veient-nos tan il·lusionades seria difícil que no ens animessin. Ells senten i viuen la nostra emoció. Treballem moltes hores tots els dies, caps de setmana inclosos, si no tinguéssim aquestes ganes no podríem fer-ho.

- Quins coneixements us hagués agradat adquirir a la universitat per facilitar el camí de l’emprenedoria?
Hem trobat a faltar formació per emprendre. I fins i tot informació sobre sortides laborals o com és la professió, haver sabut que pràcticament sempre ets autònoma, com fer factures, gestionar clients… hi ha una part de la feina que no és pròpiament la de logopeda, que  l’hem après amb l’experiència.

- Per què vàreu triar la UAB?
És l’única universitat pública que oferta Logopèdia. És un grau molt petit, molt familiar, ens coneixíem tots. Tenim molt bon record. El campus és un espai que et convida a gaudir, el fet d’estar-hi ja marca la diferència.

- En quin moment està el sector de la Logopèdia?
La nostra professió està creixent i s’està posant en valor, cada cop és més visible i ens deriven més casos. Seria molt positiu que s’entengués quin és el paper del logopeda i es contemplés aquesta figura a les escoles ordinàries. Falta que els organismes oficials ens ajudin a tenir més accessibilitat als centres educatius.

- Com s’explica que la logopèdia passi tan desapercebuda?
És una carrera relativament nova, abans del 98 era màster. Encara s’associa molt a la parla i no se sap que abasta un ventall més ampli. S’ha de donar a conèixer més a la societat i que els professionals amb els quals fem vincle reconeguin el nostre paper.

- Hi ha altres països on tingui més reconeixement?
A Llatinoamèrica és una professió amb pes i valor. També als Estats Units, s’evidencia amb la minuciositat de les ofertes de feina o les diferències de sou respecte aquí. La logopèdia fora d’Espanya té molt de reconeixement.