UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Hi ha una estreta relació entre la construcció de representacions mentals de la realitat social i ser un pensador crític respecte aquesta mateixa. Els treballs de Johnson-Laird i els seus col·laboradors (p. Ex., Johnson-Laird, 2010; Quelhas i Johnson-Laird, 2017; Quelhas, Esquinça i Johnson-Laird, 2017) han mostrat que l'activitat inferencial humana no només considera aspectes referits al raonament general, sinó que també obeeix a les interaccions socials i culturals que les persones estableixen amb món real i quotidià.

En altres paraules, els seus plantejaments, en termes generals, parteixen de la idea que per entendre com opera el raonament humà resulta necessari considerar tant la semàntica com el coneixement general, així com les creences preexistents dels subjectes. Les investigacions de Johnson-Laird (p. Ex., 1983, 2006, 2010) es dirigeixen, en la seva teoria dels models mentals, a verificar la construcció cognitiva de models mentals semblants i anàlegs a la realitat. Des de la nostra perspectiva, donem suport a la següent premissa: la seva connexió amb el pensament social es plasma en la manera com les persones processen la informació circumdant, ja que creen en la seva ment possibilitats semàntiques que, de fet, els permeten resignificar la realitat quotidiana.

La complexitat i vincle del pensament social amb l'aplicació d'altes capacitats cognitives d'ordre superior, com diuen Benejam (2002) i Santisteban (2004), es plasma en la formulació de judicis i opinions. Sota aquesta mirada i, segons la nostra visió, la detecció de models mentals mitjançant les possibilitats semàntiques que estableix la teoria de Johnson-Laird fa possible indagar el pensament social a través dels biaixos i creences que donen compte d'aspectes referits a situacions i interaccions quotidianes. Per això, el mètode de detecció que hem aplicat sobre el discurs social ens va permetre constatar que la distorsió de les creences estereotipades està associada directament amb la presència de models mentals connectats, en aquest cas, amb el contingut de gènere. El seu alt interès pedagògic el podem observar, per exemple, en la formació ciutadana, on la seva aplicació pot resultar aclaridora i relativament fàcil per a indagar en el pensament social i crític de l'alumnat. En efecte, la detecció de models mentals apareix com a una opció d'anàlisi de tasques amb enunciats propis de les ciències socials i humanes.