• Portada
04/2008

Dèficit de vitamina D i fractura de maluc

Osteoporosi
Investigadors de l'Institut Universitari Fundació Parc Taulí han aprofundit en l'estudi de la relació entre la fractura de maluc i la manca de vitamina D en les persones que pateixen osteoporosi. La principal conclusió és que el dèficit de vitamina D entre aquests pacients és alt i especialment freqüent entre els individus que s'exposen poc al sol, presenten un estat de malnutrició i tenen una baixa capacitat funcional.

L'osteoporosi  és una malaltia caracteritzada per una disminució de la massa òssia i una alteració de l'arquitectura de l'esquelet que comporta fragilitat i susceptibilitat per a les fractures (Figura 1). La fractura de maluc (Figura 2) és la de major gravetat entre totes las fractures que poden aparèixer i és un problema major de salut per la mortalitat, principalment en el primer any després de la fractura, i per la discapacitat que pot ocasionar. L'osteoporosi en els ancians és secundaria a diversos mecanismes, entre els quals destaquen els relacionats amb el calci i la vitamina D, i aquest dèficit vitamínic s'ha mostrat sobretot en els que estan institucionalitzats, i en els que presenten fractura de maluc. Tot i que l'associació fractura de maluc-dèficit de vitamina D és coneguda, està poc estudiada en el nostre medi i són desconeguts els possibles factors afavoridors d'aquest dèficit de vitamina D.

En aquest estudi es van incloure els 324 individus majors de 65 anys que ingressaren en l'hospital durant un any, per una fractura osteoporòtica de maluc, és a dir, la que es presenta  després d'un traumatisme de baix impacte, com una caiguda a terra. Tenien una edat mitja de 83 anys i el 80% eren dones. En tots els pacients es van practicar anàlisis per determinar els nivells sanguinis de vitamina D i l'estat nutricional. També es realitzaren qüestionaris per  conèixer la capacitat funcional abans de la fractura i el grau d’exposició solar durant els últims tres mesos. Els qüestionaris de capacitat funcional valoren si existeix independència o no per desenvolupar funcions bàsiques como caminar, pujar escales, aixecar-se del llit o d'un silló, alimentar-se o vestir-se. El grau d'exposició solar es va valorar a través d'un qüestionari que considera exposició solar nul·la els pacients reclosos a domicili, exposició solar pobre o mitja segons el número de dies de sortida a la setmana al carrer i exposició solar activa quan es realitza exposició expressa al sol.

RESULTATS: Es va observar dèficit de vitamina D en 217 pacients (67% de casos) i, a més a més, el mal estat nutricional i la baixa capacitat funcional es  van associar al dèficit de vitamina D, però l'exposició solar activa es mostrà como factor protector.

CONCLUSIONS: La presencia d'hipovitaminosis D és alta en els individus amb una fractura osteoporòtica de maluc. Aquest dèficit és especialment freqüent entre els individus amb poca exposició solar, mal estat nutricional i baixa capacitat funcional.

Marta Larrosa, Enrique Casado
Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

"Vitamin D deficiency and related factors in patients with osteoporotic hip fracture". Larrosa, M; Casado, E; Gomez, A; Moreno, M; Berlanga, E; Ramon, J; Gratacós, J. MEDICINA CLINICA, 130 (1): 6-9 JAN 19 2008.

 
View low-bandwidth version