• Portada
26/01/2023

Coneixements teòrics i pràctics en pedagogia social: nivells i agents de la producció de coneixement pedagògic

Primer pla de les mans de 4 persones mentre parlen asseguts en cadires en rotllana

Durant les últimes dècades en la història de la pedagogia social ha sorgit un corrent que busca entendre la complexitat dels fenòmens socioeducatius en comptes de la perspectiva analítica dels últims dos segles. En aquest article, Xavier Úcar analitza la relació entre la teoria i la pràctica del coneixement pedagògic social i proposa nivells de creació i aplicació d'aquest coneixement.

iStock/KatarzynaBialasiewicz

La diferenciació teoria-pràctica ha estat una constant en la història de la pedagogia social. Una polarització exacerbada per la perspectiva analítica que ha dominat la realitat sociocultural occidental els dos darrers segles. En les darreres dècades, però, sorgeix una nova perspectiva que, més enllà de les diferenciacions, polaritzacions i antinòmies generades a la Modernitat, pretén accedir a la complexitat dels fenòmens socioeducatius. Aquest text respon dues preguntes: Quines són les característiques del coneixement aplicat i produït en el marc de la pedagogia (social)? I com s'articulen teoria i pràctica en la producció i l'aplicació del coneixement pedagògic (social)? Per respondre aquestes preguntes, es presenten, en primer lloc, els diferents tipus de coneixement existents en el marc de les ciències socials i les característiques que els defineixen. Després s'analitza com es relacionen la teoria i la pràctica en l'aplicació i la creació del coneixement pedagògic (social). Finalment, es proposen tres nivells d’aplicació i creació de coneixement pedagògic (social). Els he anomenat: (I) Recerca; (2) Integració; i (3) Relació.

El coneixement de Nivell I és elaborat pels investigadors de les ciències de l'educació i difós a través de la interpretació que d’ell en fan els formadors. És un coneixement divers i molt fragmentat: biologia de l'educació, economia de l'educació, psicologia de l'educació, filosofia de l'educació i un llarg etcètera.

El nivell II és un coneixement elaborat pels pràctics de l'educació a partir de la integració del coneixement de nivell I adquirit i del desenvolupat a través de les seves pròpies experiències vitals. És, en conseqüència, un coneixement integrat que es deriva de la posada en pràctica dels coneixements que tenen els educadors.

I el de nivell III, finalment, és un nou coneixement que emergeix a partir de les relacions socioeducatives desenvolupades pels pràctics de l'educació i les persones participants.

Esquema dels nivells de producció de coneixement pedagògic. Nivell 1: recerca feta per investigadors i formadors; nivell 2: integració per part de pedagogs socials (educadors); i nivell 3: relació, entre pedagogs socials i participants

A l'última secció del text s'aprofundeix en com, quan i on s'elabora i aplica aquest coneixement pedagògic (social) a cadascun d'aquests tres nivells. El coneixement de Nivell I està formalitzat i és accessible, entre d'altres, a través de llibres, revistes i informes de recerca. Els coneixements de nivell II i nivell III, per contra, depenen per ser formalitzats de la voluntat dels pràctics de l'educació i del seu interès per recollir i publicar, en forma d'articles de revista o presentacions a congressos, els nous coneixements que emergeixen al dia a dia de les seves pràctiques.

Xavier Úcar Martínez

Àrea de Teoria i d'Història de l'Educació

Departament de Teories de l'Educació i Pedagogia Social

Universitat Autònoma de Barcelona

Referències

Úcar, X. (2022). Theoretical and practical knowledge in social pedagogy: levels and agents of the pedagogical knowledge production, Oxford Review of Education, 48(6) 768-785. DOI: 10.1080/03054985.2021.2013794

 
View low-bandwidth version