UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’estudi ha analitzat quina influència tenen sobre aquestes percepcions factors com el gènere, el grau d’informació sobre el tema, el nivell d’estudis, la capacitat d’identificar els problemes de salut associats a les substàncies tòxiques o el grau de toxicitat de certes substàncies.

A Espanya hi ha molt pocs estudis en profunditat sobre les percepcions, actituds i comportaments dels ciutadans sobre la presència d’aquests contaminants als aliments. L’estudi realitzat ara es basa en una enquesta en línia resposta per 740 persones de diferents zones d’Espanya, amb una mitjana d’edat de 47 anys; un 67% eren dones i un 70% tenien estudis universitaris. No és una mostra representativa de la població espanyola, i estrictament només té validesa per persones semblants a les que hi van participar.

Els resultats mostren un ampli escepticisme i desconfiança respecte de l’aplicació i l’efectivitat de la legislació que aspira a controlar l’exposició humana a substàncies tòxiques en els aliments a Espanya. Només un 47% dels homes i un 34% de les dones van dir creure que les lleis s’apliquen sovint; un 27% i un 11%, respectivament, creien que les lleis eren efectives, funcionaven.

Les dones i els participants que van identificar més grups d’aliments amb concentracions potencialment tòxiques van ser els menys propensos a respondre que les normatives legals sobre substàncies tòxiques als aliments són efectives.

Homes i dones, independentment dels estudis, tenen un nivell d’informació molt semblant sobre el tema. Els homes van ser menys propensos a identificar els problemes de salut associats a les substàncies tòxiques, però van respondre millor al grau de toxicitat de certes substàncies.

Més del 87% dels enquestats van considerar possible haver acumulat al seu cos substàncies tòxiques potencialment perilloses per a la seva salut al llarg de la seva vida.

L’atribució de la responsabilitat sobre la presència d’aquestes substàncies a 6 o més dels 8 grups socials que es van considerar (i que anaven des de la producció i distribució alimentaria fins a les administracions públiques i en medis de comunicació) va ser més freqüent entre les persones que consultaven més sovint informació sobre el problema; que van identificar correctament més factors que augmenten la probabilitat que les substàncies tòxiques als aliments siguin perjudicials per a la salut humana; que coneixien millor els problemes de salut que causen aquestes substàncies i que van assenyalar més grups d’aliments que tendeixen a tenir concentracions de tòxics potencialment perjudicials per a la salut.

Els autors creuen que els resultats han de fer reflexionar les autoritats vinculades a la seguretat alimentària, la salut pública i el medi ambient, així com a organitzacions ciutadanes, altres institucions i empreses de l’alimentació.

L’article té un podcast en la web de la revista:
http://www.elsevier.es/ficheros/publicaciones/02139111/unassign/S0213911117301292/v1_201706280102/en/main.assets/mmc3.mp3