UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En temps de COVID-19, diàriament rebem notícies sobre la saturació dels centres d'atenció primària i els riscos que això comporta tant per als usuaris, com per als professionals i fins i tot per a la sostenibilitat del propi sistema públic de salut. En aquest article descrivim un estudi realitzat abans de la pandèmia però que per les seves característiques pot ser molt útil per a la presa de decisions en els temps actuals. En ell ens referim a les persones denominades "sobreutilitzadores" dels serveis de salut.

Aquests usuaris expressen majoritàriament símptomes d'ansietat, queixes somàtiques associades a sensacions físiques, o canvis corporals. En molts casos la demanda explicita és que el professional sanitari reconegui el seu sofriment i els aporti seguretat i comprensió. Són lloables els esforços realitzats pels professionals de la medicina de família i de la infermeria per pal·liar aquesta situació. No obstant això, l'atenció primària espanyola es dota amb recursos per a un abordatge majoritàriament de tipus farmacològic, descuidant la intervenció psicoterapèutica. Davant d'aquesta situació, és previsible que els usuaris en no rebre una resposta efectiva als seus malestars d'origen no orgànic, emprenguin per iniciativa pròpia un sobreutilització dels serveis de salut amb el corresponent risc de col·lapse del sistema sanitari.

Els resultats de l'estudi realitzat en 13 Equips d'Atenció Primària de la ciutat de Barcelona ens indiquen que els usuaris que sobreutilitzen per iniciativa pròpia perceben un baix suport social afectiu i tenen una major probabilitat de patir depressió i/o ansietat subclínica. No obstant això, no s'observen diferències respecte a l'estat civil, nivell educatiu, ingressos mensuals, estatus laboral o suport social funcional quan es comparen amb el grup control. Integrant les conclusions d'aquest estudi amb les presentades en un estudi previ, podem delinear un perfil d'usuari que pateix majoritàriament distrès afectiu i que ho canalitza a través de la xarxa de salut publica. Els resultats suggereixen la incorporació d'una avaluació sistemàtica dels factors psicosocials, de la simptomatologia afectiva i dels estils de personalitat, juntament amb intervencions psicoeducatives dirigides a la gestió de l'angoixa emocional i a prevenir l'exacerbació de la simptomatologia afectiva que, sostinguda en el temps, pot sens dubte conduir al desenvolupament de psicopatologia.

Amb l’evidència recollida advoquem per la incorporació del professional provinent de l'àrea de la psicologia sanitària a l'equip interdisciplinari d’atenció primària. Aquesta incorporació, a més d'aportar beneficis a l'usuari i d'enriquir a l'equip, amb tota probabilitat minoraria la pressió sobre els professionals medicosanitaris, contribuint a una reducció dels temps d'espera i de les despeses sanitàries i, al seu torn, suposaria un avenç cap a un model d'atenció primària compatible amb la prevenció quaternària que tots desitgem.