UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

A Borșa, la insatisfacció amb el govern local ha estat latent durant anys, especialment entre la població migrant acostumada a millors serveis públics a l’estranger. El 2012, aquesta frustració va impulsar-los a l’acció. Mihali es va presentar com a candidat a l’alcaldia amb el suport de la diàspora de Borșa a Itàlia. Els migrants no només van votar – van fer campanya, persuadir les seves famílies i viatjar en massa a les seves llars. Els seus esforços van assegurar l’elecció de Mihali i la majoria del Partit Verd a l’ajuntament.

Aquest estudi identifica els factors clau que hi ha darrere d’aquest succés. A nivell micro, el fort arrelament a la seva llar, la insatisfacció amb l’statu quo i la credibilitat de Mihali van ser crucials. Els factors a nivell meso van incloure xarxes de cohesió, influència a les persones no migrants i una campanya efectiva. Els factors a nivell macro, com les polítiques de mobilitat europees, les eleccions lliures i la proximitat entre Itàlia i Romania, van fer possible un compromís transnacional.

Un aspecte definitori d’aquesta campanya és el que els autors anomenen “mobilitat transnacional ad-hoc”, on les persones migrants retornen a les llars específicament per a votar. Aquesta mobilitat a curt termini va influenciar directament les eleccions, fet que demostra el seu poder com una forma innovadora de compromís per part de la diàspora.

Els resultats de les eleccions revelen els reptes de mantenir el canvi polític a llarg termini. L’estudi introdueix el concepte “integració política negociada” per descriure el desenllaç híbrid a Borșa. Malgrat les pressions a favor de les millores en la infraestructura local, Mihali també va estar presumptament involucrat en algunes de les pràctiques clientelistes establertes. En conseqüència, va dimitir abans que s’acabés la legislatura; el seu successor, també un retornat, es va alinear amb un partit tradicional en una combinació entre les aspiracions reformistes i les polítiques establertes. Aquest compromís il·lustra la natura progressiva del canvi en contextos democràtics de transició.

El cas de Borșa aprofundeix la nostra comprensió sobre els canvis polítics liderats per migrants, a la vegada que ens ofereix un marc de treball per a escenaris similars. També destaca el poder transformador de la migració a l’hora d'influenciar les polítiques i el futur de les comunitats.