Bonaventura Clotet: “La recerca dóna molta potència i poder a l’Autònoma, i la farà créixer molt com una de les universitats més importants del món”

22/01/2018

El Consell Social de la universitat li ha atorgat el Premi Universitat-Societat 2017 “per l’excel·lència i amplitud de la seva trajectòria com a metge expert en el camp de les malalties infeccioses, en la qual combina amb èxit la docència universitària i la recerca científica, sent un dels investigadors internacionals més reconeguts del VIH, i per l’impuls de noves estratègies de finançament de la recerca, des d’activitats filantròpiques fins a la creació de consorcis públics i privats”.

Tal com demana, el tutegem. El doctor Clotet és —ets— el que ara se’n diu un UABer, la gent de l’Autònoma.

Ah, un UABer! Sí, sóc un UABer.

Com s’inicia la teva relació amb aquesta universitat i quina és actualment? I com l’has viscut, com la vius?

Home. Jo començo a l’Autònoma perquè estudio a l’Hospital de Sant Pau, que era la seu inicial de l’Autònoma per a Medicina, i hi començo el curs 1970, i, aleshores, sóc la tercera promoció de l’Autònoma que vaig haver de passar tots aquells exàmens i entrevistes personals, etc. I la veritat és que sóc un enamorat de l’Autònoma com a universitat; sobretot, de la seu que hi havia a Sant Pau, que, sens dubte, va ser la seu més progressista del moment. Eren èpoques de lluita i de transició cap a la democràcia que encara duren, i, darrerament, han empitjorat, però que, en aquells moments, vivíem amb molta il·lusió, i penso que l’Autònoma va ser un nucli molt potent de reivindicació democràtica i de formació molt bona d’estudiants de Medicina.

Després, Can Ruti [Hospital Germans Trias], que també és UAB.

Sí, sí. Can Ruti també és seu de l’Autònoma i hi fem classes de Malalties Infeccioses. Bàsicament, jo, sempre, com a professor de l’Autònoma, ha d’haver-hi professors que es dediquin, bàsicament, a fer recerca, que és el que jo faig; n’hi ha altres que han de fer docència; altres que han de fer un entremig. I penso que és un capítol molt important que ha d’incorporar la universitat d’una forma molt més plena: que hi hagi titulars —fins i tot, catedràtics— que es dediquen, només, a fer recerca, perquè la recerca és el que li dóna molta potència i poder a l’Autònoma, i la farà créixer molt com una de les universitats més importants del món.

El Consell Social d’aquesta UAB tan teva t’ha atorgat el Premi Universitat-Societat. El guardó reconeix el vincle entre l’Autònoma i tot el que no és, estrictament, universitat, però l’envolta, hi participa i li dóna sentit. El món universitari actual hi és prou permeable?

No. Jo crec que queda molt per fer, però molt, molt, molt. Jo crec que els alumnes i la societat en general no té consciència del retorn que ha de fer a la mateixa societat a través de donar suport a les universitats en les quals s’ha format perquè són els nuclis de recerca i de formació de potencial nou recercador, i que tot això només es fa amb molts diners —com més diners, més qualitat de la recerca i de la formació. I la gent que ha triomfat i que ha tirat endavant té una obligació, té un deure moral de retornar a la universitat i a la societat part del que ha aconseguit perquè és el que permet, com dic, que un país, a mitjà termini, surti de la crisi i de la misèria, que és amb recerca, patents, innovació, crear empresa, etc.

Tot això ve a través de fomentar la recerca, i això es pot fer amb diners, i els diners els ha de donar algú, no únicament els exalumnes i la societat en general, sinó els governs, i, òbviament, aquí, a l’estat espanyol, som a anys llum del que hauria de ser l’ajut a la recerca, on les quantitats de diners que s’hi aporten són deu vegades menys que les que s’hi haurien d’aportar, hi ha una insensibilitat total al sistema, i penso que cal renovar tot això. Esperem que, més endavant, Catalunya pugui tenir la seva pròpia estructura i pugui ser capaç de dissenyar els esquemes i les estratègies per poder tenir una recerca molt potent i que afavoreixi aquesta creació de feina, de patents, d’empresa, etc.

Dirigeixes, com és sabut, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, de referència internacional, líder en la recerca per a l’eradicació del VIH, impulsat per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, creat el 1995 com a fundació privada sense ànim de lucre. Quines grans fites té avui dia?

Ara mateix, a l’IrsiCaixa, fem una recerca que demostra la transversalitat de la recerca. Vam començar fa 25 anys només fent recerca sobre el virus de la sida, i, en aquests moments, fem una recerca encaminada a voler curar —erradicar— el virus de l’organisme que contempla la necessitat de combinar vacunes de diferents tipus, anticossos neutralitzants, immunoglobulines modificades, nanotecnologia, etc., i tot això ho desenvolupem a l’IrsiCaixa, però aquesta recerca que hi fem també té aplicabilitat en altres àrees que no són la sida, com pot ser el càncer, com pot ser l’envelliment, etc.
I, per tant, jo penso que estem molt il·lusionats amb tots els projectes que estem tirant endavant perquè abasten un ampli ventall de la recerca, que sempre ens fa molta il·lusió, i demostra, una vegada més, que tothom ha d’ajudar la recerca allà on sigui perquè, ajudant, fins i tot, una malaltia que pot semblar allunyada de la societat, s’està ajudant tota la societat en conjunt perquè reverteix en tothom.