UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El consum de substàncies en població adulta suposa un problema de salut pública tant pels seus efectes directes en la morbimortalitat com pels seus efectes indirectes a nivell psicosocial. És un problema cada vegada més prevalent. S’estima que fins a un 20% de l’assistència en els serveis d’urgències està relacionat amb el consum de tòxics, però en ocasions és infradiagnosticat.
 
El fet de no detectar correctament un problema d’abús o dependència de substàncies pot comportar conseqüències com complicacions mèdiques afegides, mal compliment dels tractaments o ineficàcia d’aquests.
 
Alguns estudis duts a terme en aquest camp han identificat com a possibles factors causals que s’han descrit per justificar aquest infradiagnòstic: una insuficient formació en el camp de les addiccions, la sobrecàrrega assistencial i els prejudicis dels propis professionals enfront de les addiccions segons els diferents àmbits de treball en què desenvolupin la seva activitat professional.
 
En la literatura s’han descrit els prejudicis com una visió negativa i pessimista de les addiccions, així com la falsa percepció d’ineficàcia dels tractaments en aquests pacients. També s’ha afegit com a factor influent la pròpia experiència amb el consum de substàncies dels metges en formació o en el seu entorn com a limitant de la seva disposició a l’hora d’identificar, diagnosticar i tractar aquests pacients sense caure en la minimització, negació o rebuig , que podrien resultar en una gestió inadequada.
 
S’ha observat que un bon nivell de formació i una bona actitud davant les addicions obtenen bons resultats terapèutics, factors en què s’ha de posar atenció quan es desenvolupen programes de formació i prevenció de les addiccions.
  
En aquest article es valoren aquests aspectes i s’avaluen en una mostra de metges residents d’un hospital general. S’han identificat 4 àrees d’interès: 1) el judici dels metges cap als tractaments en addiccions i els programes de reducció del dany, 2) l’actitud davant de pacients drogodependents, 3) la importància atorgada a la formació en addiccions i 4) la valoració de la formació rebuda. També es va valorar l’àmbit de treball i els anys d’experiència així com l’experiència pròpia o propera (amics o familiars) del consum de substàncies com a factors que puguin influir en el judici enfront de les addiccions.
 
Vam poder observar que l’experiència i el tracte diari amb aquests pacients es relacionaven amb una millor actitud per part dels professionals, que a més valoraven positivament la necessitat de formació en addiccions i consideraven que la formació rebuda era adequada. Per tot això, s’ha de destacar la importància d’una bona formació i millores per prevenir prejudicis i per fomentar millor actituds davant d’aquests pacients.