Austràlia, pionera en l'ús de cremes prescrites
Les cremes prescrites són un instrument de gestió forestal que s’utilitza molt a països com Estats Units i Austràlia per a reduir el risc d’incendi. Una crema prescrita és una crema d’una àrea natural, prèviament escollida i en unes condicions meteorològiques també prèviament determinades (anomenat finestra de prescripció), que té la finalitat de cremar el combustible més fi, és a dir, aquell material vegetal menor de sis mil·límetres de diàmetre, que és el que causa una intensitat de foc més alta i que crema més ràpid.
Austràlia és un dels pioners en l’ús d’aqueta eina, ja que la seva vegetació està extremement adaptada al foc, i ja els aborígens australians l’utilitzaven amb freqüència per a caçar, recol·lectar i escalfar-se. Amb la colonització europea el règim de focs (com i quan ocorrien) va canviar molt, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX, quan molts focs aplicats a pastures i granges s'escapaven i es transformaven en grans incendis forestals. Després d’un dels més destructius que Austràlia mai ha tingut, que afectà l’Estat de Victoria el 1939 (conegut com a Divendres negre, ‘Black Friday’), el Govern encarregà informes tècnics i es recomanà per primera vegada l’ús de les cremes prescrites per a controlar la quantitat de combustible. A partir dels anys 50, van començar a aparèixer també una sèrie de treballs científics enfocats tant a la seva eficàcia en el control d’incendis com en els aspectes ecològics. En els últims anys però, s’ha obert un debat en la seva aplicabilitat per a gestionar grans àrees.
Exemple de crema prescrita a Austràlia.
En aquest estudi es van analitzar un total de 576 treballs, publicats entre 1927 i 2007 en revistes científiques, llibres, informes tècnics, congressos i simposis. Els articles es van classificar segons el seu objectiu, és a dir, si es tractaven de treballs enfocats en l’ús de les cremes per a la gestió i/o reducció del risc d’incendi en un determinat espai (gestió), o si eren estudis sobre els efectes de les cremes sobre la fauna, la flora o el sòl (ecologia). Posteriorment, es classificaven segons si recolzaven o no les cremes prescrites i sobre quin tipus d’ecosistema. Es va veure que aproximadament el mateix número d’articles tractaven de gestió o d’ecologia. La major part de treballs de gestió eren favorables a l’ús de les cremes, però no sempre era així en els estudis sobre els efectes ecològics, on una gran part no donaven resultats concloents. Val a dir que la majoria de treballs sobre els efectes ecològics eren realitzats en locals concrets i en unes condicions determinades, la qual cosa fa que resulti extremadament difícil extrapolar els resultats.
Fins els anys 90, la gran majoria de publicacions eren de caracter local o estatal, és a dir, la seva difusió era limitada a una determinada regió d’Austràlia, però en les dues últimes décades aquesta tendència ha canviat, augmentant significativament la presència d’articles australians en revistes internacionals. L’estudi mostra que Austràlia és un dels països amb més coneixements i amb més experiència en l’ús d’aquesta tècnica per a la gestió forestal, per a la reducció del risc d’incendi i per a objectius ecològics i silvoculturals.
Referències
Oliveras, I., Bell, T. (2008) An Analysis of the Australian Literature on Prescribed Burning. Journal of Forestry, v.106, p.31 - 37.