Armand Balsebre: "El consultori d'Elena Francis va ser un instrument de legitimació del franquisme molt important"
El llibre pretén demostrar que darrere d’aquest gènere femení hi havia tota una plataforma de control de la vida femenina a través de la ideologia catòlica i el franquisme.
07/01/2019
Armand Balsebre, Catedràtic de Comunicació de la Facultat, i Rosario Fontova han rescatat les cartes escrites a Elena Francis, personatge de ficció radiofònic. Aquest descobriment l’ha relatat a un llibre titulat “Les cartes d’Elena Francis: una educació sentimental sota el franquisme”.
- El programa d’Elena Francis va néixer com un programa de cosmètica, com va acabar derivant en un programa de ràdio des del qual s’adoctrinava a les dones a través de les idees del règim franquista?
El consultori d’Elena Francis comença el 27 de novembre de 1950 com una plataforma de promoció dels productes de cosmètica i tractaments de bellesa que feia en els seus salons el institut Francis, una empresa que tot just havia obert les seves portes un mes abans. Per tant, era un programa publicitari d’uns 25 minuts a les 19h.
La lectura de cartes va desbordar totes les previsions i es van adonar de que podia ser una bona estratègia comercial mantenir contacte directe amb totes aquelles dones que escrivien cartes, però no es podien radiar, simplement per temps. Durant els 25 minuts de programa es radiaven entre 7 i 10 cartes, però alguns dies arribaven centenars de cartes. A les hores, el institut Francis va crear una estructura paral·lela, contestadores de cartes.
Al principi els temes giraven entorn a consultes sobre estètica, però poc a poc, les dones que van fer ús d’aquestes cartes eren dones de la classe treballadora que, desarrelades del seu origen (eren sobretot dones emigrants que havien arribat a les grans ciutats) van començar a fer consultes de caire més sentimental. Es va començar a parlar sobre els rituals del nuviatge, els problemes del matrimoni, la dona que era maltractada pel seu marit i, a partir d’aquí, aquestes cartes van començar a no ser radiades, però eren contestades per carta.
Allò que va començar sent un programa publicitari de productes de cosmètica de la marca Francis, va derivar en un gran consultori sentimental on el confessionari era ideal per la dona que mantenia l’anonimat i el personatge d’Elena Francis li donava consells.
El problema va ser que darrere d’aquest consultori es va posar com a primera guionista a Àngela Castells, que era de la secció femenina de la Falange, d’Acció Catòlica i molt vinculada al Patronato de Protección a la Mujer, tres institucions simbòlicament lligades al nacional catolicisme, ideologia predominant del franquisme i que van fer servir al consultori, no només per resoldre problemes d’estètica, sinó també per fer propaganda franquista. Va ser l’esquema narratiu traslladat a totes les respostes.
Per tant, el consultori d’Elena Francis no va ser només un gran negoci per la marca de cosmètics, sinó que també va ser un instrument de legitimació del franquisme molt important.
La lectura de cartes va desbordar totes les previsions i es van adonar de que podia ser una bona estratègia comercial mantenir contacte directe amb totes aquelles dones que escrivien cartes, però no es podien radiar, simplement per temps. Durant els 25 minuts de programa es radiaven entre 7 i 10 cartes, però alguns dies arribaven centenars de cartes. A les hores, el institut Francis va crear una estructura paral·lela, contestadores de cartes.
Al principi els temes giraven entorn a consultes sobre estètica, però poc a poc, les dones que van fer ús d’aquestes cartes eren dones de la classe treballadora que, desarrelades del seu origen (eren sobretot dones emigrants que havien arribat a les grans ciutats) van començar a fer consultes de caire més sentimental. Es va començar a parlar sobre els rituals del nuviatge, els problemes del matrimoni, la dona que era maltractada pel seu marit i, a partir d’aquí, aquestes cartes van començar a no ser radiades, però eren contestades per carta.
Allò que va començar sent un programa publicitari de productes de cosmètica de la marca Francis, va derivar en un gran consultori sentimental on el confessionari era ideal per la dona que mantenia l’anonimat i el personatge d’Elena Francis li donava consells.
El problema va ser que darrere d’aquest consultori es va posar com a primera guionista a Àngela Castells, que era de la secció femenina de la Falange, d’Acció Catòlica i molt vinculada al Patronato de Protección a la Mujer, tres institucions simbòlicament lligades al nacional catolicisme, ideologia predominant del franquisme i que van fer servir al consultori, no només per resoldre problemes d’estètica, sinó també per fer propaganda franquista. Va ser l’esquema narratiu traslladat a totes les respostes.
Per tant, el consultori d’Elena Francis no va ser només un gran negoci per la marca de cosmètics, sinó que també va ser un instrument de legitimació del franquisme molt important.
- On veu trobar les cartes?
L’any 2005 a una masia de Cornellà es troben més d’un milió de cartes. En una majoria de cartes, venia la resposta que enviava l’Elena Francis. Les respostes sempre mostraven la submissió de la dona a l’home i al dogma catòlic.
- Quin era el perfil de les dones que enviaven les cartes al consultori?
Una majoria de les dones eren emigrants que havien arribat a les grans ciutats i que es posaven a treballar al servei domèstic, a la indústria tèxtil i en algun cas oficinistes o modistes. Eren dones sense una gran instrucció, moltes venien de l’àmbit rural i algunes d’elles havien vingut a les grans ciutats soles amb 14, 15, 16 anys i es trobaven soles.
- Què buscaven aquestes dones quan enviaven les cartes?
D’entrada, hi ha un valor terapèutic que està confirmat per molts psicòlegs pel simple fet d’escriure una carta, trasllades el problema i això crea consol. Moltes dones es trobaven soles, no tenien a qui demanar consell o no s’atrevien a fer-ho a les persones més properes i, per tant, recorrien a aquest personatge en el que confiaven.
Moltes vegades, la solució que donava no era pràctica, sinó que era espiritual, però sentien consol al poder explicar els seus problemes.
Moltes vegades, la solució que donava no era pràctica, sinó que era espiritual, però sentien consol al poder explicar els seus problemes.
- Per què creus que el consultori va tenir tant d’èxit?
Primer perquè amb la primera guionista Àngela Castells, una dona molt intel·ligent, es va crear una estructura narrativa molt professional i de molta qualitat. Els guions estaven molt ben escrits i la locutora que feia d’Elena Francis ho feia molt bé, tenia una veu greu, càlida, transmetia molta credibilitat. I també perquè tot i que no totes les cartes eren radiades, es contestaven totes per correu. D’altra banda, la tarda era una franja horària molt femenina i molt ideal per una marca de cosmètics.
- Durant la transició, el discurs l’Elena Francis va canviar?
Per ràdio va canviar una mica, però les respostes per carta es van mantenir en la mateixa línea.
- No van rebre crítiques aquestes respostes?
No, no hem trobat cap carta on hi hagi una rebel·lió contra això. D’alguna manera, el franquisme va servir també per crear una amnèsia total sobre el que havien estat les polítiques igualitaristes durant la República. La funció de la dona era ser submisa i no rebel·lar-se i això estava santificat per l’església.