UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’expansió de l’educació superior de les darreres dècades ha permès una major democratització en la participació a la universitat. Encara, però, s’observa una baixa representació d’estudiants de casuístiques diferents i de classes socials menys privilegiades. En aquest sentit, diversos estudis apunten que les vies d’accés no habituals actuen com una font de diversitat de caràcter social recollint el major percentatge d’estudiants d’origen socioeconòmic baix.

L’estudi, desenvolupat en el marc del Centre de Recerca i Estudis per al Desenvolupament Organitzacional (CRiEDO) de la UAB, es focalitza en la prova d’accés per més grans de 25 anys (M25) i la via d’entrada a partir d’un cicle formatiu de grau superior (CFGS). Per dur a terme el treball de camp s’han realitzat 21 entrevistes i 369 qüestionaris a universitaris novells que han accedit mitjançant una d’aquestes vies a universitats públiques de la comarca de Barcelona.

La prova d’accés M25 permet l’entrada a estudiants més grans sense la necessitat d’acreditar estudis superiors. Cal remarcar que menys de la meitat dels inscrits acaben superant la prova i el total de matriculats difícilment supera l’1%. Els resultats identifiquen participants amb perfils i trajectòries educatives molt heterogènies i estudiants d’origen social humil. Molts expressen que aquesta via suposa una gran oportunitat d’accés, tot i que les responsabilitats familiars i professionals dificulten la seva permanència a la universitat.

L’accés mitjançant un CFGS permet l’entrada acreditant el títol de tècnic superior sense necessitat de realitzar les PAU. En aquest cas, els perfils són més homogenis als de la via anterior amb els estudis de batxillerat finalitzats o començants, doncs la majoria van intentar accedir mitjançant la via habitual. La desmotivació pel batxillerat i la falta de confiança per aprovar les PAU és el principal motiu d’abandonament de l’itinerari acadèmic per decantar-se per estudiar un CFGS com a pont d’accés la universitat.

En relació a la trajectòria educativa, són múltiples els factors que influeixen la presa de decisions en quant al futur acadèmic i professional. L’estudi analitza condicionants de diferents nivells identificats durant la seva etapa de secundària obligatòria i estudis preuniversitaris.

A nivell familiar, els resultats mostren que l’origen educatiu i socioeconòmic juga un rol molt rellevant en la presa de decisions. Per exemple, els progenitors amb un nivell educatiu baix tendeixen a tenir un coneixement pobre del sistema educatiu i, per tant, oferir una orientació educativa insuficient. Ara bé, en alguns casos, aquests mateixos progenitors expressen expectatives acadèmiques més altes per tal d’afavorir la mobilitat social.

A nivell de la institució educativa, molts participants manifesten haver rebut una orientació acadèmica i professional de baixa qualitat. A més, s’observa una relació entre els estudiants que formaven part de l’aula de “nivell baix” en la pràctica d’agrupament per rendiment i una percepció baixa d’auto capacitat acadèmica.

A nivell individual, i en la línia de la idea anterior, la percepció de capacitat d’un mateix s’identifica com un factor rellevant en la creació d’aspiracions i expectatives educatives.

A mode de conclusió, es considera que el repte de les universitats resideix en redefinir el seu rol des d’una perspectiva equitativa davant una societat cada vegada més heterogènia i complexa. Una de les propostes de la recerca és la promoció de polítiques inclusives amb el suport d’estratègies, eines diagnòstiques, plans d’intervenció específics i accions puntuals. Tanmateix, també cal garantir la permanència mitjançant la detecció de necessitats i proporcionant ajudes econòmiques suficients, recolzament psicopedagògic, programes de mentoria, etc.