UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Què són els Starbon?

Els Starbon són materials porosos derivats de biomassa. En principi, treballàvem amb materials derivats del midó porós, però posteriorment hem vist que la matèria primera que podem utilitzar pot ser tot tipus de residu que contingui qualsevol polisacàrid. A partir d'aquest tipus de materials, dels polisacàrids, podem produir els Starbon simplement mitjançant un procés controlat de temperatura en atmosfera inert, obtenint diferents materials depenent de la temperatura a què tractem el material d'origen. I els productes resultants es poden utilitzar en diferents aplicacions: suports de catalitzadors, depuració i filtratge d'aigües, etc., generant una infinitat d'oportunitats.

 

Ja s'estan comercialitzant?

Sí. Originalment, després de registrar la patent, vam establir una llicència de comercialització a la multinacional química Sigma Aldrich. Ells encara tenen els nostres productes en el seu catàleg, on es poden comprar. Després vam crear una empresa, Starbon Technologies, com una spin-off de la Universitat de York, on vaig realitzar una estada postdoctoral, que ara també comercialitza aquest tipus de productes.

 

Aquest productes contribueixen al desenvolupament d'una química més sostenible?

Sí, perquè fem productes i materials més sostenibles. Mitjançant diverses tecnologies es poden obtenir diferents productes de valor a partir de residus. Tot aquest tipus de materials són ja de per si (i seran encara més en el futur) molt més benignes amb el medi ambient, en el sentit que la preparació que es requereix és mediambientalment acceptable i el tractament del material de partida, els residus, són un problema que estem solucionant.

 

En aquest camp també treballa la segona empresa que ha creat, ja a Còrdova

Sí, Green Applied Solutions (GAS) es dedica a la valoració de residus, tant per a la producció de compostos químics com de biocombustibles i materials. Estem treballant en la utilització de diferents tipus de residus, com peles de taronja, restes de la indústria del cuir o olis de rebuig per obtenir-ne una sèrie de productes que podem comercialitzar, entre ells materials carbonosos similars als Starbon. Aquest és un dels grans avantatges d'aquesta tecnologia i, diguem-ho així, dels nostres coneixements, el que ens fa una mica pioners en aquest camp.

 

Posi’m algun exemple del que fan

Tenim projectes en què analitzem composicions detallades de matèries primeres, en moltes ocasions en relació a altres empreses més grans, o amb residus generats per determinats països. Per exemple, a la Xina i a Sud-amèrica tenen un problema amb la closca d'arròs. Ells es posen en contacte amb nosaltres i estudiem la viabilitat dels productes que es poden produir a partir de la closca de l'arròs i el seu potencial de comercialització i a partir d'aquí muntem un projecte, en primer lloc a escala de laboratori i generalment protegit per patent, per posteriorment (i després de molts números!) portar les investigacions a una planta pilot, en el lloc, òbviament, on es genera el residu. La idea és demostrar a la societat que el residu, que és en moltes ocasions un problema, que la indústria fins i tot paga per desfer-se'n, no només pot revertir fins i tot a l'hora de dur-te'l, sinó que també pot proporcionar quatre vegades més beneficis, revaloritzant i venent un (o diversos) nou/s producte/s obtinguts a partir d'aquest residu.

 

Li ha resultat difícil convertir-se en empresari?

És un procés molt, molt complicat. Cal tenir en compte que al principi quan es munta l'empresa tot són problemes, no tens finançament, cal buscar i buscar inversors, també cal buscar mercats per als productes que tens... Encara que tinguis la patent, no és suficient. No és un procés fàcil. Però és enriquidor. Aprens molt, i no només de química o ciència en general, també de màrqueting, finançament, economia global i mercats, legislació... de moltíssimes coses. Et converteixes en una persona més oberta i ets capaç de veure processos i investigacions des d'una forma més pràctica i aplicada. Poc a poc, vas assimilant conceptes, esquemes, i si l'empresa, per casualitat no funciona -de moment no és el cas-, sempre has après moltes coses que pots portar a terme en un altre tipus d'aventura empresarial. També fas moltíssims contactes, i més contactes internacionals i això és encara més important. La nostra empresa GAS té un perfil molt internacional, que és un avantatge molt clar respecte als nostres competidors. Encara estant a Còrdova, tenim múltiples contactes en països com Paraguai, Singapur, Colòmbia, Hong Kong, Xina ... i d'aquesta manera podem optar a tenir projectes amb diferents països i amb diferents residus, la qual cosa que et dóna una versatilitat i unes possibilitats importants.

 

Amb quines ajudes ha comptat per crear les empreses?

Això també és molt complicat. L'empresa a Anglaterra, Starbon Technologies, es va crear com una spin-off  i ha rebut part de suport de la Universitat de York, i encara segueix vinculada a ella pel tema de les patents. També tenim projectes amb inversors privats i un altre tipus de projectes amb agències nacionals i internacionals que actualment estem desenvolupant. Així que, no ha anat del tot malament des de la seva creació. Òbviament, a GAS sí que ho hem tingut més complicat. GAS va començar amb un finançament personal, o sigui amb diners de les nostres butxaques, perquè aquí a Espanya està molt complicat. Però estem prop de tancar una ronda d'inversió amb un grup d'inversors per a un projecte específic molt important amb gran potencial a nivell internacional, i de moment, l'empresa va marxant poc a poc. A base de fer bé les coses pas a pas, i dels nombrosos contactes, estem demostrant que es pot avançar en el coneixement i es pot avançar en temes de finançament per a una empresa amb inversors privats. Les ajudes públiques aquí estan complicades.

 

En quin punt del procés es troben ara?

Ara mateix estem fent investigacions en col·laboració amb la universitat i preveiem treure diverses patents mitjançant aquestes investigacions, però en el futur pretenem establir-nos de manera independent per liderar el camp de la valorització de residus agroalimentaris. Starbon Technologies va ser una empresa de present i de futur, perquè comptàvem amb una base molt sòlida, de molts anys de treball; GAS ha començat una mica com el desenvolupament d'una idea, i a partir d'aquesta idea estem a punt de treure patents, establir acords de transferència de tecnologia amb empreses a nivell internacional i a comercialitzar els primers productes importants.

 

Què els diria, als futurs emprenedors?

¡Molts ànims! Molta paciència, molta dedicació, molt d'esforç, perseverança... Això no és una tasca fàcil. Però d'alguna manera s'hauria de fomentar una mica la cultura emprenedora en aquest país. Tenim moltes idees i molt talent que realment està infravalorat i desaprofitat, en moltes ocasions per por al fracàs. ¡Aquests emprenedors que tenen idees han de donar un pas endavant! No importa equivocar-se, de fet, tots ens equivoquem. Dels errors s'aprèn moltíssim més que dels encerts. Si et fiques en una aventura empresarial i no surt bé, no és la fi del món, has après d'una sèrie d'errors que en la segona aventura ja no cometràs. I és que hi ha estudis, precisament del MIT, que diuen que un 90 per cent dels emprenedors que fallen en la seva primera aventura emprenedora, no només encerten, sinó que arrasen a la segona. I aquí a Espanya encara que no tenim el suport institucional i de finançament necessari perquè moltes d'aquestes idees embrionàries es duguin a terme, això no ens ha de fer enrere. Cal intentar potenciar, promoure i desenvolupar les nostres idees i aprofitar el talent tan important que tenim en aquest país.

 

Com veu la relació entre universitat i empresa?

És complicat. Jo estic a la Universitat de Còrdova i en aquest sentit la meva empresa és una mica especial, perquè nosaltres fem investigacions molt aplicades que poden tenir un mercat, però he de reconèixer que les relacions entre universitat i empresa en la meva experiència no han estat gaire reeixides per múltiples causes. He tingut alguna patacada amb projectes de negoci, precisament perquè universitat i empresa no parlen el mateix llenguatge. Òbviament, això no té perquè ser la norma, i des d'aquí aprofito per fer una crida a les empreses i a les universitats a que fomentin una mica tot aquest tipus de contactes i relacions, que s'estrenyin per promoure investigacions que puguin comportar un benefici mutu.