Trajectòries Alumni

• Núria Cabutí Brull

Heu comprat mai un llibre a la popular editorial Penguin Random House Grupo Editorial? Doncs Núria Cabutí, Economia'90, n'és la CEO!

Cabutí ha signat l'adquisició de Roca Editorial i els drets de la saga Cançó de gel i foc, de George RR Martin.

Lidera més de 2.500 títols a l'any a l'empresa on va entrar l'any 2001, que aglutina 61 segells editorials i 37 premis Nobel —escriptors—. 

Des de l'any 2010 és a la seva cúpula i tota la seva trajectòria professional ha anat fluint en aquest sector, en marques com Plaza & Janés i Bertelsmann.

 

• Helena García Melero

La seva cara us sona familiar? Helena García Melero, Ciències de la Informació'94, ha sigut la presentadora de diversos programes insígnia de TV3.

En els seus inicis, va presentar el Telenotícies de la cadena pública catalana entre el 1992 i el 2004, quan va incorporar-se a Els Matins de TV3 amb Josep Cuní fins el 2007. També va publicar el llibre "Cuinar sense recepta" (2005).

Després de treballar per Ràdio Estel, la Cadena SER i El Periódico de Catalunya, va tornar a TV3 per presentar el late night show l'Hora Q (2008-2009).

Des del 2010, ha presentat els magazins Els Matins, Divendres i, actualment, Tot es mou. A més, ha conduït programes especials de la cadena, com La Marató de TV3 (2005 i 2022) i Les campanades (2019 i 2021).

 

• Agnès Arbat

Sabies que 76 milions de dones es veuen afectades anualment pels problemes de fertilitat? Agnès Arbat, Medicina'98, és la CEO d'OXOLIFE, l'empresa en fase clínica de desenvolupament que va cofundar i que es dedica a millorar la fertilitat de les dones.

Arbat va treballar més de 10 anys per la farmacèutica multinacional Bayer (2007-2018) i va arribar a ser la cap de medicina general i salut de la dona al departament mèdic de l'àrea de Barcelona.

Paral·lelament, el 2013, va cofundar l'empresa biotecnològica Oxolife juntament amb Ignasi Canals. Com a CMO, es va encarregar de dirigir el desenvolupament d'estratègies clíniques i plans per integrar l'OXO-001, un tractament innovador per millorar la implantació de l'embrió, en els protocols terapèutics estàndard de la infertilitat femenina.

El 2019, va agafar el càrrec de CEO de l'empresa, des d'on desenvolupa les estratègies i els plans de negoci d'Oxolife. Així doncs, la seva missió és portar al mercat el primer tractament que millora el procés d'implantació embrionària per potenciar la decreixent fertilitat femenina.

 

• Meritxell Bautista

Considerada una de les dones més influents del sector de les TIC, Meritxell Bautista, Turisme i direcció hotelera'01, lluita per visibilitzar les dones en els àmbits de les empreses i les tecnologies. La seva feina com a activista, participant activament en ponències i esdeveniments, va ser condecorada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi DonaTIC 2020. També ha rebut el premi internacional de la Fundación IWEC 2020, el Premi Talent Cambra i el Premi FIDEM de Corresponsabilitat.

Bautista va ser la fundadora de Fibracat, on hi va treballar com a cap de vendes (2014-2023), i la presidenta i impulsora de Fibracat TV (2020-2022), el canal de televisió amb una programació totalment en català, fet pel qual va rebre el Premi Pompeu Fabra per la Conselleria de Cultura de la Generalitat.

Actualment, és la presidenta executiva de Holding Manix Capital, empresa que impulsa empreses i talents innovadors dels àmbits de les tecnologies, IA, energies, comunicació i divulgació, entre d'altres. A més, és membre del consell de l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE) i consellera de FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora). 

La seva influència i trajectòria la situa entre les 500 dones més influents d'Espanya 2023.

 

• Núria Vilanova

Us imagineu crear la vostra pròpia empresa amb 23 anys? Núria Vilanova, Ciències de la Informació’87, va fundar la consultora ATREVIA amb els seus propis estalvis, i una accionista minoritària, la seva mare. 

Avui el seu negoci, dedicat a la comunicació global i al posicionament estratègic d'empreses, té presència a 15 països d'Europa i Amèrica i compta amb un equip format per gairebé 550 professionals. Per fomentar la diversitat, ha imposat que almenys el 33% de la plantilla siguin homes.

En l'entorn associatiu, és presidenta del Consejo Empresarial Alianza por Iberoamérica (CEAPI), associació que agrupa a presidents de les majors empreses iberoamericanes, i membre del YPO.

Ha escrit quatre llibres: “La esencia de la empresa familiar. Valores y comunicación”, “Actúa contra la crisis”, “Micropoderes, comunicación interna para empresas con futuro”, i com a coautora amb Iñaki Ortega de “Generación Z. Tot el que necessita saber sobre els joves que han deixat vells als millennials” .

En l'àmbit social, és membre del patronat de la Fundació FIES (Fundación Institucional Española), de la Fundació Pelayo, de la Fundació Hermes i de la Fundació Ayuda en Acción. 

Ha rebut el Premi Mestre de la Comunicació de Relacions Públicas de la Universitat de Blanquerna i el Premi Iberoamericà ASICOM-Universitat d'Oviedo i el Premi Individual Outstanding Achievement Award als premis Sabre. Ha estat condecorada amb la Cruz de Oficial de Isabel la Católica i reconeguda amb el Màster d'Or del Fòrum de Alta Direcció, el Premi IWEC (International Women Entrepreneurial Challenge), el Premi FIDEM a la Dona Emprenedora, el Premi FEDEPE a la Dona Empresaria, el Premi a l'Emprenedor de l'any d'ESIC.

Està en diferents rànquings com una de les TOP 100 dones a Espanya, de les 20 directrius líders en Yo Dona o de les 10 CEOs més influents a Xarxes Socials d'Espanya.

 

• Sara Berbel

Amb una llarga trajectòria vinculada a les polítiques d'igualtat, Sara Berbel, Psicologia Social'86, ha sigut gerent municipal de l'Ajuntament de Barcelona. 

És també presidenta de la Fundació BCN Formació Professional, consellera delegada de Foment de Ciutat SA i membre dels Consells d'Administració de l'Autoritat del Transport Metropolitana i de la Fira 2000 SA. Ha estat directora general de Barcelona Activa SA, gerent de Política Econòmica i Desenvolupament local de l'Ajuntament de Barcelona. 

Anteriorment va ser directora general d'Igualtat d'Oportunitats al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, Presidenta de l'Institut Català de les Dones i Coordinadora de polítiques d'Igualtat, de promoció econòmica i d'economia social a l'Ajuntament de Barcelona. 

El 2015 va fundar Empowerment Hub, un projecte per a l'empoderament personal, professional i social. Va rebre el Premi Aspasia en defensa de l'equitat de gènere al març del 2014, atorgat per la xarxa de Directives i Professionals de l'Acció Social (DDiPAS) i l'Observatori del Tercer Sector. 

Convidada pel Department of State dels Estats Units d'Amèrica, ha participat com a experta en lideratge de gènere a l'International Visitor Leadership Program “Women in Leadership: Advancing Women, Advancing Humanity”, juntament amb 11 representants europees de diferents països el 2012. 

Publica articles, conferències i llibres i imparteix cursos de lideratge, empoderament i pràctica política per a dones. Entre les seves publicacions cal destacar obres com El cos silenciat i Sense cadenes, Noves formes de llibertat al segle XXI; juntament amb els seus llibres més recents Directives i empresàries. Dones trencant el sostre de vidre i Idees que canvien el món. Recentment ha publicat Imbatibles: l'edat de les dones, juntament amb 5 amigues professionals.

 

• Elvira Dyangani Ose

Abans de l'Elvira Dyangani Ose, Història de l'Art, cap dona havia ocupat el càrrec de directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Des del 2021 que lidera el museu, després d'una àmplia trajectòria treballant per prestigioses institucions artístiques de diversos continents.

Ha sigut la directora i conservadora en cap de The Showroom a Londres, a més de professora de Cultures Visuals al Goldsmiths, Universitat de Londres, i membre del Consell del Thought Council, Fondazione Prada.

Anteriorment, ha estat comissària de la Biennal Internacional d’Art Contemporani de Göteborg, conservadora d’art internacional de la Tate Modern a Londres, directora artística de Rencontres Picha - Biennal de Lubumbashi de la República Democràtica del Congo, conservadora d’art contemporani del Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) de Sevilla, conservadora sènior al Creative Time de Nova York i conservadora d’Art Contemporani del Centro Atlántico de Arte Moderno (CAAM) a Las Palmas de Gran Canària.

 

 

• Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957), llicenciat en Ciències de la informació #alumni de la @uabbarcelona. És escriptor i periodista.

Com a escriptor ha publicat novel·les, dietaris, poesia i assaig. Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana, com el Sant Jordi, el Ciutat de Palma o el Prudenci Bertrana.

Amb la seva obra narrativa de maduresa ha fet un pas endavant celebrat per la crítica i el públic: L’home que se’n va (2014), El retorn dels Bassat (2016), La casa dels avis (2021) i Urgell. La febre d'aigua (2024).

Com a periodista, ha estat director de l’Avui i de la CCRTV i ha col·laborat en els principals mitjans del país, tant de la premsa com de la ràdio i la televisió.

 

• Ruth Tormo Benavent

Ruth Tormo Benavent (1974), llicenciada en Periodisme'96 #alumni de la @uabbarcelona .És l'autora de la novel·la infantil Què hi tens al cap, Lis?, Quina tocada de nassos! (Premi Guillem Cifre de Colonya 2018) i diversos contes a la revista Cavall Fort.

També ha guanyat els premis Castellbisbal (2016) i Elsa Garcia del Papiol (2018), de contes d'adults; els premis Recvll Joan Petit (Blanes, 2017) i Joles Sennell (la Seu d'Urgell, 2017), de literatura infantil, i el premi Ramon Muntaner 2020 de literatura juvenil amb Sense codi de barres.

A més, fa més de vint anys que treballa en l'àmbit de la comunicació institucional. Actualment forma part del departament de comunicació de l'institut del teatre.

 

• Clara Queraltó

Clara Queraltó, llicenciada en Filosofia catalana'10 #alumni de la @uabbarcelona. És professora de llengua i literatura catalanes.

Nascuda a El Pla del Penedès el 1988, ha publicat El que pensen els altres, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (Proa, 2017), relats a les antologies Barcelona suites i Nits d’estiu (Univers, 2019 i 2020), la novel·la Et diré R. (Empúries, 2021), la novel·la infantil Xiular en cas d’emergència (Bindi Books, 2023) i en Anagrama Com el so d’un batec en un micròfon (2023), obra guanyadora del Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2023.

També col·labora a RAC-1 i El Nacional.

 

• Neus Arqués

Neus Arqués, llicenciada en Ciències polítiques #alumni de la @uabbarcelona. És escriptora i analista.

Ha estat directora de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ​​i responsable del programa panamericà al Ministeri d'Afers Estrangers. Va dirigir la Fundació Barcelona Promoció. I l'any 2000 va fundar Manfatta, empresa de màrqueting digital inclosa a la llista de les 500 agències més innovadores del món.

A més, és professora a diversos programes de postgrau. I és considerada com una de les 35 espanyoles més influents a internet.

Ha publicat, entre d'altres, llibres com I tu, quina marca ets? i Màrqueting per a escriptors . També ha publicat diverses novel·les.

 

• Xavi Coral

Xavi Coral i Trullàs, llicenciat en Ciències de la Informació'95 #alumni de la @uabbarcelona. És un periodista català, presentador del Telenotícies migdia de TV3 des del 2020.

El 2024 ha publicat la seva primera novel·la, Aprendre a esquivar les bales, basat en el dietari del seu avi durant la Guerra Civil espanyola i en les memòries de la seva àvia a la rereguarda.

Nascut a Terrassa el 1971, va començar treballant a Televisió de Terrassa, on presentava informatius. Des de 1997 i durant dotze anys va conduir diferents edicions del Telenotícies —principalment en l'edició del migdia—, acompanyat d'Helena Garcia Melero, Raquel Sans i Núria Solé. 

Des del 2007 fins al 2009 va conduir un programa d'anàlisi del Canal 33 Àgora.
Entre 2009 i 2015 presentà amb Espartac Peran el magazín d'entreteniment Divendres, emès a les tardes a TV3. En el programa conduïa els continguts, en directe i des del plató, mentre que Espartac Peran s'establia cada dia en un punt diferent del territori. També amb Peran, va presentar les campanades de cap d'any del 2010 des de la Torre Agbar de Barcelona i el 2011, la Marató de TV3 per la regeneració i trasplantament d'òrgans i teixits. La temporada 2015-2016 fou el presentador del programa de TV3.

Entre setembre de 2016 i juliol de 2020 va ser corresponsal de la cadena a Brussel·les, en substitució de Francesc Serra. Des del 2020, és copresentador juntament amb la Raquel Sans del Telenotícies migdia a TV3.

 

• Xavier Bosch

Xavier Bosch, llicenciat en Ciències de la Informació'91 #alumni de la @uabbarcelona. Va néixer a Barcelona el 1967. La seva novel·la 32 de març va ser el llibre de ficció més venut del Sant Jordi 2023 .

És autor de la trilogia de novel·les del periodista investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014).

Anteriorment havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998) i la novel·la juvenil La màgia dels Reis (1994). L’any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb Algú com tu, un èxit sense precedents amb més de 60.000 exemplars venuts i traduïda a set idiomes.

Posteriorment, Nosaltres dos i Paraules que tu entendràs van ser número u de vendes el 2017 i el 2019, respectivament. Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com Alguna Pregunta Més, El món a RAC1 o El gran dictat.

Ha estat cap de programes de RAC1, director de l’Avui, dels documentals La fleur i Estadi Johan Cruyff: camí dels somnis, i dels programes de televisió Un tomb per la vida, Aquest any, cent! i Àgora de TV3.

Articulista de Mundo Deportivo, actualment és membre del consell editorial de l’Ara.

 

• Sílvia Soler i Guasch

Sílvia Soler i Guasch, llicenciada en Ciències de la Informació'85 #alumni de la @uabbarcelona. És escriptora i periodista.

Recentment, ha publicat Estimada Gris (2023), Nosaltres, després (2021), El fibló (2019), Rellotges de sol (2017), Els vells amics (2017) i Un any i mig (2015).

Ha rebut diversos reconeixements, entre ells el Premi Ramon Llull el 2013 per la novel·la L'estiu que comença.

Ha escrit la col·lecció de contes Arriben els ocells de nit (1985) i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (Columna, 1998), L'arbre de Judes (Columna, 2001), 39+1, L'edat en què una dona sap que l'home de la seva vida és ella mateixa (Columna, 2005) i 39+1+1, enamorar-se és fàcil si saps com (Columna, 2007).

Sílvia és coautora de l'obra Ramblejar (1992), un viatge a través de la història de les rambles de Barcelona. Amb la seva novel·la Mira'm als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003. Amb Petons de diumenge (Columna, 2008) va guanyar el premio Prudenci Bertrana 2008.

L'autora col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació catalans.

 

• Regina Rodríguez Sirvent

Regina Rodríguez Sirvent, llicenciada en Psicologia'06 #alumni de la @uabbarcelona. Va marxar als EUA al acabar la carrera i, allà, va redactar la seva primera novel·la Les calces al sol, que ha estat al podi dels llibres més venuts de ficció en català l'últim any i mig.

Col·labora a la secció d'Estils del diari Ara, on també va treballar com a guionista i presentadora de l'Ara Vídeos. Durant gairebé dos anys va escriure un programa d'humor diari presentat per l'Antoni Bassas. En l'àmbit internacional ha publicat articles a la revista de la universitat Georgia Institute of Technology i a la publicació americana en castellà Mundo Hispánico.

A més, té una petita empresa de rutes gastronòmiques privades per Barcelona.

 

 

• Virginia Pelayo, Biologia’13

“Has de descobrir què t’agrada i perseguir-ho. Hi ha moltes vies per aconseguir-ho, un bon expedient ajuda però no és l’única manera d’arribar-hi”

Virgnia Pelayo Malet és etòloga, assistent d'investigació al Programa Gente y Fauna i treballa al Centro de Rescate y Santuario Las Pumas de Costa Rica. Grau en Biologia (UAB) i màster en Etologia, Conducta Animal i Etologia (Universidad de Córdoba). 

Des que és petita sap del seu amor pels gran felins. Fa la tesina al Zoològic de Barcelona on després hi treballa com a becària un any i mig, ocupant-se entre altres coses dels programes d’enriquiment ambientals de tots els mamífers que no siguin primats ni cetacis. També treballa com a professional independent en etologia de gossos i gats. El 2016 fa un viatge a Costa Rica fent de voluntària com a etòloga i s’enamora del país, on s’hi instal·la el 2017. Des de llavors treballa amb fauna silvestre i felins silvestres, en rehabilitació i conservació de felins en centres de rescat i alliberament. Des de març 2020 també està al programa Gente y Fauna com a assistent d’investigació, treballant a comunitats on hi ha presència de jaguars i pumes, per una banda fent recerca amb l’estudi de felins, i per l’altra amb una acció més social que busca incentius de benestar amb les comunitats on hi ha vaques per promoure aquesta coexistència amb els felins. 

 

• Martí Cabanes, Biotecnologia’13

 “Què m’apassiona? És una pregunta important si vols dedicar-te al camp de la recerca. Sovint fins que no ho trobes no ho saps, però pots anar descobrint què no t’agrada”

Martí Cabanes Creus lidera un subgrup de recerca dins de la Unitat de Vectorologia Translacional al Children's Medical Research Institute de Sydney. Grau en Biotecnologia (UAB), màster en Biotecnologia Aplicada (Uppsala Universitet) i doctor en Teràpia Gènica de la University College London.

El segon any de màster el dedica a la recerca fent una estada al Salk Institute de San Diego, on coneix el seu mentor del doctorat que aleshores comença el seu laboratori a Austràlia. Fa el doctoral entre UCL de Londres i el laboratori a Austràlia i quan l’acaba treballa com a postdoc sponsored research pel Children’s Medical Research Institute, que s’interessa per la seva recerca. Explica convençut que no passa res si no saps què vols fer amb la teva vida, a mesura que vas provant coses vas tenint més idea del que t’agrada. “La investigació acadèmica m’agrada però sempre tinc el dubte de si moure’m a la biotech. Sobre viure aquí o a l’estranger… Quan feia la carrera tenia clar que volia marxar i des que vaig marxar m’agradaria tornar”, conclou. 

 

• Laura Medrano, Genètica’13

“La recerca m’agrada molt però he tingut moments de dubte, qüestionant-me si seguia. A vegades és difícil saber què vols”

Laura Medrano González és investigadora postdoctoral a l'Institut Oncològic de Catalunya. Grau en Genètica (UAB), màster en Ciències (Imperial College London). Doctorada en Immunologia i Biologia Cel·lular al Queen Mary University of London. 

Reconeix que li hauria agradat haver accedit a una Jornada com aquesta quan estava estudiant. Tenia clar que volia marxar a fora i es decideix per un Erasmus Practicum –permet convalidar les pràctiques en lloc de les assignatures– a la University of Glasgow. Creu que és important anar acumulant experiència a laboratoris per conèixer diferents dinàmiques i anar descobrint el que realment t’agrada. Després d’un màster en Science Immunology a l’Imperial College of London i de fer el doctoral a la Queen Mary University of London, portava 7 anys a l’estranger i volia tornar. Explica que totes les experiències són diferents en funció dels teus caps, els projectes que duguis a terme i si has pogut publicar. Al llarg dels anys ha anat veient com els conceptes que estudiava a la universitat i les tècniques que ha anat aprenent acaben tenint un aplicació. Ara com a investigadora postdoctoral a l’IDIBELL està contenta amb la recerca que fa i se sent com a casa.  

 

• Eduard Vico, Microbiologia’13

“El món de la recerca és exigent i desgastant. Si continues a l’acadèmia s’ha de ser d’una pasta especial, val la pena tenir-ho en consideració”

Eduard Vico Otón és investigador postdoctoral a l'Escola Politècnica Federal de Lausanne (EPFL). Grau en Microbiologia (UAB), màster en Ciència (University of Aberdeen) i doctorat a la University of Nottingham. 

Sempre ha sabut que volia ser microbiòleg i fer un doctorat centrant-se en la part més acadèmica de la investigació. El seu pla és fer el doctorat als Estats Units, perquè és una gran potència a nivell de recerca, però acaba fent el màster de microbiologia ambiental a Escòcia. Després d’acabar el doctorat a Anglaterra, torna a casa per seguir buscant feina com a investigador postdoctoral: “La situació a Espanya és bastant precària i els recursos són molt limitats. Aquí busco una recerca més industrial i com a postdoc un laboratori que m’interessi, pensant també en estar a un país –Noruega o Suïssa–, on pugui practicar el muntanyisme”, sent el primer cop que no se centra exclusivament en els seus interessos professionals, per trobar un equilibri entre la vida professional i personal. Acaba trobant una posició a Suïssa, on gràcies als recursos econòmics que hi ha, té llibertat creativa per explorar els projectes en base científica que siguin el més interessant possible. 

 

• Oriol Pavón, Ciències Biomèdiques’13

“Si no coneixes persones que han fet aquesta trajectòria, jornades com aquestes són molt útils, m’hauria agradat tenir-les quan estava a la carrera”

Oriol Pavón Arocas és investigador predoctoral en Neurociències al University College London. Grau en Ciències Biomèdiques (UAB) i màster en Neurociències (LMU Munich). 

Tenia clar que a Espanya no hi havia gaires oportunitats per manca de recursos econòmics i beques i no sabia ben bé què fer però l’últim any de carrera busca un màster per anar a l’estranger. D’entrada la seva trajectòria acadèmica fa goig –grau en Ciències Biomèdiques a la UAB, màster de 2 anys a Munich on aprofita per fer un Erasmus Practicum primer a Amsterdam i després a Oxford per acabar fent el doctorat al University College of London–, però considera que no seria honest deixar que algú pensi que tot ha sortit rodó: “Canviar cada tres mesos de ciutat, fer un any sabàtic a Barcelona pensant en el futur abans de ser doctorand, quan ningú a la teva família ha fet un doctorat i no saps com és la trajectòria acadèmica si et dediques a la recerca, no és precisament fàcil”, reconeix. En aquests anys ha après que el camí tradicional de grau, màster, doctorat, primer postdoctorat i potser un segon també amb publicacions d’alt impacte per aconseguir ser investigador principal del teu propi grup i acabar sent professor, és una opció però no l’única, “hi ha moltes altres alternatives”, assegura. 

 

• Eloi Parladé, Microbiologia’13

“Cadascú ha de fer el seu propi camí i no ha de tenir por al canvi”

Eloi Parladé Molist és investigador postdoctoral a l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina (IBB - UAB). Grau en Microbiologia i màster en Microbiologia Aplicada (UAB), ha treballat a la indústria farmacèutica i alimentària com a microbiòleg, i és doctor en Microbiologia de la UAB. 

Ha fet una mica de tot, amb un peu a la indústria i un altre a la recerca i creu que encara no té clar què vol fer. “Mai he sabut quina era la meva vocació i el que m’agradava no m’ha acabat definint un camí clar”, admet. Durant la tesi té curiositat per marxar als Estats Units i té l’espina clavada de no haver fet un Erasmus. Aprofita i l’últim any de doctorat fa una estada a la University of California Davis, on aprèn la branca de la bioinformàtica i descobreix que potser això sí que li agrada de veritat. No descarta en un futur fer de programador, “mentre m’agradi i em senti còmode, endavant! No hem de tenir por a deixar-nos a la sort del que ve”. Assegura que tant si et dediques a la recerca o a l’empresa és amb els contactes que fas que acabes teixint el teu futur. Coincideix amb la resta de companys que la recerca sovint va lligada a contractes curts, alguns precaris, i altres no tant. 

 

• Berta Peris, Biologia Ambiental’13

“Quan acabes la carrera dius, I ara què? En el seu moment hagués agraït una jornada d’ocupabilitat per saber les sortides que teníem”

Berta Peris és professora de secundària. Grau en Biologia Ambiental (UAB), màster de Formació del Professorat, màster de Desenvolupament Regional a Alemanya i postgrau de Dinamització Local Agroecològica.

Quan acaba la carrera es troba amb un abisme: “Què tinc ganes de fer? I cap a on vaig? Educació ambiental o investigació en l’àmbit de la biologia amb molses?”. Es pren un any d’impàs, que aprofita per fer un parell d’estades a França i Irlanda, a granges ecològiques, on treballes i et donen allotjament. A la tornada, amb una beca Leonardo, dins del programa Erasmus+, fa pràctiques sobre toxicologia a Alemanya però no li acaba d’agradar. Es decideix a fer el màster de Formació de Professorat i treballa de guia al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, durant 4 mesos, on aprèn sobre qüestions tècniques i sobretot una part més social. Després fa la primera substitució a un institut, que li agrada, però té pendent fer estudis sobre educació ambiental, “el meu objectiu és introduir l’educació ambiental i pel desenvolupament sostenible a l’educació formal, que sigui quelcom més que petites sessions puntuals”. S’està dos anys a Alemanya fent un màster de Ciències Aplicades. Reconeix que els idiomes han estat clau per poder fer les estades a l’estranger i mantenir-se econòmicament. També recomana que qui pugui marxi a fora en algun moment. Des de 2018 treballa com a professora de secundària i des de 2019 ha començat un projecte de vida en comú amb diversos companys de la carrera: “Som 11 persones vivint a una masia, iniciant un projecte d’agroecologia i potser d’educació ambiental, amb la intenció de connectar amb la natura i sortir dels espais més urbans” 

 

• Joan Mir, Biologia Ambiental’13

“El gran dubte de I ara què faig? Es va repetint al llarg de la vida acadèmica i professional”

Joan Mir Arguimbau és estudiant de doctorat en Ecologia Marina i es dedica, a temps parcial, a la il·lustració científica i naturalista. Grau en Biologia Ambiental (UAB) i màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí (UB). 

Durant la carrera fa de monitor de temps lliure, es treu el carnet de monitor i d’aigües obertes de submarinisme i va fent coses d’il·lustració i pintura com a hobby. Té clar que vol fer investigació marina però quan arriba el moment de fer-ho dubta. Opta per un any de pausa en què fa diversos cursos d’educació ambiental per ampliar currículum i coneixements. Es decideix pel màster en Oceanografia i Gestió del Medi Marí, que no li acaba de fer el pes: “Dubto si m’agrada prou el tema marí i començo a treballar d’educador ambiental marí, però tampoc em convenç aquest tipus de divulgació”. Acaba el màster i tornen els dubtes. Quan fa el treball de final de màster a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, li comenten que estan demanant un projecte nou i podria fer el doctorat amb aquest equip. El projecte el convenç i accepta, i mentre es resol la possibilitat d’aconseguir una beca decideix que reprendrà la il·lustració i el teatre que havia anat deixant de banda: “Així és com començo a plantejar-me la possibilitat de fer il·lustració científica. Ara estic al quart any de doctorat i ho compagino amb la il·lustració”. Diu que quan acabi el doctorat no té intenció de fer carrera científica, “no m’agrada el preu que s’ha de pagar, l’esforç personal que implica la recerca”. 

 

• Adrià Voltes, Genètica’13

“Volia dedicar-me a la recerca i he acabat en un àmbit ben diferent, que sorgeix d’explorar l’interès que tenia vinculat a la relació entre la ciència i l’ètica”

Adrià Voltes Cobo fa assessorament científic i comunicació científica a la Fundació Franz Weber. Grau en Genètica (UAB) i màster en Biomedicina (UPF). És doctor en Biomedicina. 

Té clar que vol dedicar-se a la recerca. Quan fa el màster en Biomedicina contacta amb qui serà la seva supervisora de tesi, al departament de Ciències Experimentals i de la Salut UPF, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. La recerca de la seva tesi se centra en com es forma el cervell durant el desenvolupament embrionari en peix zebra. Cap a la segona meitat de la  tesi comença a explorar el networking, “considero que pot ser interessant experimentar col·laboracions entre les biociències i les humanitats”. No valora positivament el seu pas per la recerca i assegura que la tesi doctoral no és un camí de flors. Un altre dels motius pels que deixa la recerca és que desenvolupa un altre interès i sorgeix la possibilitat de dedicar-s’hi professionalment. Acaba la tesi a finals 2018 i a principi de 2019 comença a treballar com a assessor científic i fent divulgació científica a la Fundació ecologista i de defensa dels animals Franz Weber. En el seu dia a dia els intercanvis disciplinaris són constants entre la ciència, l’ètica i la política.

 

• Rosa Sayeras, Ciències Biomèdiques’13

“Tothom esperava que fes el doctorat però no m’omplia prou. M’adono que potser haig de deixar de banda la ciència més professional i fer didàctica de la ciència”

Rosa Sayeras és professora de Biologia a un institut de secundària. Grau en Ciències Biomèdiques (UAB), màster en Citogenètica i Biologia de la Reproducció (UAB) i màster de Formació del Professorat (UPF). 

Opta per les ciències biomèdiques perquè li atrauen però el primer any ja dubta si canviar-se de grau o no. Combina la carrera amb estades a algun laboratori, fa de voluntària a congressos de ciències per anar endinsant-se en l’univers científic, esperant a sentir-se prou còmoda, però tot i tenir un bon record de la carrera mai acaba de sentir-se realitzada. Treu bones notes, tothom espera que faci el doctorat perquè segur que aconsegueix beques. Fa el màster de Citogenètica i de Biologia de la Reproducció: “El gaudeixo però tampoc m’omple”. Durant la carrera fa classes particulars i de monitora de casals i ho gaudeix molt, per això es decideix a fer  el màster de Professorat. El compagina amb estades al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, esperant trobar un grup o línia de recerca que la motivi però no arriba mai, fins que se sent plenament realitzada fent classes de repàs a alumnat amb pocs recursos: “Gaudia molt amb la docència. I em decideixo a deixar el doctorat”. Fins ara ha estat professora a diversos centres de diferents tipologies –centres de menors, centres privats, públics i concertats–, i des de fa anys està a la pública. No té clar que sigui a on estarà tota la vida però de moment li agrada molt. 

 

• Josep Ballarà, Genètica’13

“Prefereixo veure a curt termini l’impacte que la meva feina genera en la societat”

Josep Ballarà Busquets és Digital Business Partner a Novartis. Grau en Genètica (UAB) i màster en Màrqueting Farmacèutic (UPF - Barcelona School of Management). 

Sempre havia volgut ser científic, dedicar-se a la ciència i investigar, però quan comença a fer la carrera s’adona que l’impacte de la recerca sol ser petit i a llarg termini. Per passar de la ciència a l’empresa cursa el màster de Màrqueting Farmacèutic, que l’ajuda a fer el pas cap a la indústria farmacèutica, concretament al departament de màrqueting. Assegura que ara ens trobem en un moment de transició en què la indústria farmacèutica ha de tornar a guanyar-se la reputació que tenia anys enrere: “S’havia guanyat mala reputació per les males praxis, però ara és un moment de transformació, de la mà de la revolució digital, el pacient cada vegada està més empoderat. Esta guanyant més pes la comunicació farmacèutica, sense parlar del producte ni vendre’l, però informant i empoderant al pacient en la seva patologia”. Per això les farmacèutiques necessiten que s’hi incorporin professionals amb coneixements científics, que informin de forma transparent i entenedora a la societat. 

 

• Carla Vila, Ciències Biomèdiques’13

“Per entrar a treballar a la Unió Europea recomano fer-hi unes pràctiques que tenen reputació, veus com funciona per dins i sabràs com pots opositar-hi”.

Carla Vila de la Puente treballa en temes de regulació bancària a una agència de la Unió Europea. Grau en Ciències Biomèdiques i en ADE (UAB), i màster en Polítiques i Economia de la Salut (London School of Economics and Political Science). 

Explica que no és una alumna brillant i està una mica perduda però sap que no vol treballar a un laboratori ni de farmacèutica. Li atreu l’economia i en acabar el grau en Ciències Biomèdiques estudia ADE: “Em va obrir les portes a un món que no coneixia ni hagués conegut mai”. Amb una beca de La Caixa estudia un màster en Política i Economia de la Salut, on es tracten qüestions tan variades com el finançament del sistema sanitari o els preus dels medicaments. En acabar treballa durant un any i escaig a la consultora McKinsey & Company. El seu interès per l’administració pública fa que deixi Londres per anar a Brussel·les on aconsegueix una beca de la Comissió Europea, “que m’ha canviat la vida! He après el que hi ha darrera les polítiques de la Unió Europea”. Després guanya unes oposicions i ara està treballant en temes relacionats amb la regulació bancària. Sobre el dia a dia en la gestió pública a la Unió Europea, la Carla Vila explica que en funció del lloc on es treballi i la temàtica, la feina serà molt diferent, “però si estàs en temes de salut, el que faràs sobretot és la coordinació entre unitats, reunions i negociacions”. 

 

• Tarik Ruiz, Bioquímica’13

“S’haurien d’establir col·laboracions més estables entre l’acadèmia i l’empresa”

Tarik Ruiz és Biological Process Area Manager. Grau en Bioquímica (UAB) i màster d’Indústria Farmacèutica i Biotecnologia Avançada (UPF). És doctor en Biologia i Biotecnologia de la UAB i MBA (EADA Business School – École desPonts ParisTech).

Surts de la carrera sense tenir una idea clara del que suposa treballar a un laboratori o a una empresa. Quan acaba el màster passen dos anys i mig fins que comença el doctorat industrial en Biologia i Biotecnologia. Ha tingut diverses experiències professionals: dues a la UAB,  al departament de Microbiologia i a l’Institut de Neurociència de Catalunya; durant el màster treballa com a tècnic a l’Hospital Clínic; després a l’empresa  Vytrus Biotech S. L., primer com a responsable de bioreactors i després sent mànager de producció. Ara com a biological process area manager treballa en col·laboració amb el CSO (Chief Scientific Officer), es fa càrrec de la justificació científica de projectes, la implementació de noves tecnologies, la gestió de projectes amb diferents col·laboradors, i dona suport a altres departaments científics. 

 

• Joan Carrasco, Biotecnologia’13

"A Dinamarca la col·laboració entre universitat i empresa és constant"

Joan Carrasco Vidiella és Technology Transfer Lead a FUJIFILM Diosynth Biotechnologies. Grau en Biotecnologia (UAB) i màster en Biotecnologia (Danmarks Tekniske Universitet). 

Reconeix que com la majoria d’estudiants de biotecnologia no sabia exactament què era la biotecnologia i quan acaba la carrera tampoc ho té gaire clar. No té ganes de quedar-se a Catalunya i busca màsters a l’estranger. Tria Dinamarca amb la intenció de quedar-s’hi 2 anys i ja en fa 7 que hi viu. Primer fa el màster, amb el que s’avorreix i s’adona que el nivell del que havia après a la UAB estava molt bé. Després de fer les pràctiques i d’estar gairebé 4 mesos buscant feina –enviant una mitjana de 10 currículums a la setmana–, l’acaben trucant de l’empresa Biogen per fer d’operari al torn de nit: “Sis anys estudiant per acabar fent d’operari a una fàbrica, encara que sigui a una empresa que fa medicaments! Vaig pensar, però vaig acceptar”. Un any i mig més tard passa a ser el responsable del seu departament, abans d’anar-se’n a una altra empresa que es dedica a fer bactèries per làctics, iogurts, formatge i altres probiòtics. Amb l’arribada del Covid la fàbrica ha estat comprada per Fujifilm,  que també fa biotech, per fer de CDMO (organització de desenvolupament i fabricació per contracte), oferint serveis a altres empreses de la indústria farmacèutica, i a on ell és el responsable de transferència de tecnologia. 

Per qui s’està plantejant estudiar un màster o independitzar-se a Dinamarca, en Joan recomana que no hi vagin si no saben anglès. A part d’això, la resta resulta relativament fàcil, sempre que tinguin en compte que econòmicament tot és més car i trobar feina quan estàs a un país on no tens cap mena de connexió no és tan senzill. També recorda que si volen estudiar a una universitat estrangera, millor començar els tràmits amb prou antelació per tenir-ho tot llest amb temps.

 

• Carles Solà, Microbiologia’13

“Per treballar a l’empresa ajuda si ets una persona oberta, curiosa, que llegeix temes científics i corporatius, que li agrada fer presentacions orals i anar a conferències” 

Carles Solà és gestor de comptes a Mabtech AB, empresa biotecnològica a Suècia. Grau en Microbiologia (UAB) i màster especialitzat en Infecció i Immunitat (University College London). És doctor en Immunologia del Karolinska Institutet.  

Volia marxar i decideix fer l’últim any de carrera a nivell internacional, amb una estada Erasmus a la Universitat de Bergen. A partir d’aquí opta per seguir amb la trajectòria científica fora de Catalunya. Es trasllada a Londres on fa un màster d’Immunologia i Malalties Infeccioses, i amb el projecte fi de màster decideix realitzar estudis doctorals, sol·licitant places a Europa per estar relativament a prop de la família. El 2014 es trasllada a Estocolm on encara resideix, i accepta una posició al Karolinska Institutet. A finals de 2019 també treballa com project lider i membre del comitè executiu d’una associació estudiantil que organitza esdeveniments a l’entorn de l’emprenedoria i la innovació. Aquesta experiència dona peu a què comenci treballant a temps parcial a una start-up com a project manager, dedicant-se a la digitalització de la salut en temes de dermatologia. Abans de defensar la tesi també treballa com a intern en comunicació mèdica a la Bayer. Després d’acabar el doctorat (2019), està uns cinc mesos com a postdoctorat, mentre fa entrevistes de feina: “Soc conscient que vull deixar el món acadèmic. Aprofito per fer formació en temes de finances corporatives i administració empresarial per completar el meu perfil acadèmic i trobar una feina més encarada a màrqueting, vendes i finances. Gràcies al networking que havia fet anteriorment,  aconsegueixo la feina on estic ara”.

 

• Laia Garcia, Biotecnologia’13

“Per ser bona en temes de gestió cal treballar al departament de vendes”

Laia Garcia és biotecnòloga amb experiència en vendes, màrqueting i estratègia multicanal dins de la indústria farmacèutica. Grau en Biotecnologia (UAB) i màster en Indústria Farmacèutica i Parafarmacèutica (CESIF).

Explica que a l’hora de triar la carrera dubta si entrar a Ciències o fer ADE, però li diuen que resulta més fàcil reorientar-se professionalment si estudia ciències i es decideix per la Biotecnologia. Acabant la carrera té clar que el laboratori no està fet per a ella. S’interessa per màsters que li permetin reorientar la carrera i començar a treballar. En aquell moment la indústria farmacèutica busca perfils de “nova ciència”, biotecnòlegs per vendre productes que s’allunyin de fàrmacs químics. Fa el màster en Indústria Farmacèutica i Parafarmacèutica on coneix les àrees de la indústria en què es pot treballar: gestió, vendes, neomàrqueting o regulatori, entre d’altres. Mentre estudia el màster treballa a l’empresa on havia fet les pràctiques de la carrera. Reconeix que al principi, tot i que l’empresa li ofereix cotxe, iPad, iPhone, portàtil i la possibilitat de treballar des de casa, és un xoc professional important perquè ha d’assolir objectius i s’adona que necessita certes habilitats que no ensenyen a la carrera: “És imprescindible saber comunicar i tenir clars els objectius”.  Ara segueix a la part de vendes amb vacunes pediàtriques, “treballo amb hospitals, faig la gestió de comptes grans. Els últims anys també m’he especialitzat en temes digitals, intentant trobar altres vies de contacte amb els clients, donant facilitats dins de la indústria farmacèutica per a què els pacients tinguin accés a diferents formacions o continguts”. 

 

• Gerard López, Microbiologia’13

“Si tornés enrere ara no faria un màster d’Anàlisi Forense però gràcies al màster soc qui soc. Totes les experiències et moldegen”

Gerard López és visitador mèdic i especialista de producte. Grau en Microbiologia (UAB) i  màster en Anàlisi Forense (UPV). 

A les pràctiques de la carrera treballa tres mesos com a tècnic de laboratori fent anàlisis microbiològiques d’aigües, aliments i cosmètics. Li sembla una feina repetitiva i li trenca els esquemes, com la majoria de companys comença la carrera amb la idea de fer el grau, després el màster i el doctorat. En acabar la carrera marxa un any a Manchester, una mena d’any sabàtic per viure-hi i treballar lluny de la microbiologia. En tornar cursa el màster d’Anàlisi Forense, amb la voluntat de no ser tan acadèmic i obrir el ventall de possibilitats. “Si tornés enrere, ara segurament faria un MBA”, explica. Decideix que la investigació no és el que vol i es decanta per treballar a la indústria, on hi ha diverses opcions. Tria ser visitador mèdic: “És un comercial, informador, promotor de nous productes farmacèutics i medicaments, que visita a metges i els presenta nous productes que treu la farmacèutica perquè els provi”. Comença treballant per a una empresa que porta productes d’altres farmacèutiques, on va adquirint experiència que resulta útil per acabar a l’empresa Farmamix Vision on està actualment. També és especialista en producte, des de fa un any i mig. La feina consisteix en donar formació extensa sobre un producte, explicant com funciona el medicament, avantatges respecte d’altres que utilitzen. Si finalment l’hospital decideix triar el producte i dur-lo al centre, els fa formacions pràctiques. 

El periodista i escriptor català Antoni Cruanyes i Plana, conegut com a Toni Cruanyes, també és un #AlumniUAB com tu!

Nascut a Canet de Mar, al Maresme, el 1974, es va llicenciar en Periodisme i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb estudis addicionals a les Universitats de Stirling (Escòcia, 1996) i de Florència (1998). Potser us vau creuar per la Plaça Cívica...

El 1995, va fundar la revista local ÁMBIT a Canet de Mar. Entre 1999 i 2003, va treballar com a reporter del Servei Mundial de la BBC a Londres, on va cobrir la detenció i alliberament del dictador xilè Augusto Pinochet, tema que va plasmar en el seu llibre "El llarg adéu de Pinochet".

Va col·laborar amb diversos mitjans catalans des de Londres i va publicar el llibre "De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l'esquerra europea". El 2004, va treballar a la ràdio de Nacions Unides a Nova York abans de unir-se a Televisió de Catalunya.

A TV3, va ser presentador al canal de notícies 3/24 i va exercir rols destacats en la Secció d'Internacional. A més, va ser director adjunt i director en funcions del diari Avui. Va guanyar el premi Joan Fuster d'assaig el 2012 per "Un antídot contra l'extrema dreta". El 2014, va deixar la corresponsalia a París per presentar el prestigiós Telenotícies vespre.

El 2019, va publicar l'assaig sobre política catalana "Un dels nostres". El 2022, va guanyar el Premi Josep Pla amb la seva obra "La vall de la llum", un homenatge al seu avi i a la generació que va viure la guerra i la pandèmia.

Així, Toni Cruanyes és un altre exemple de l'àmplia col·lecció de referents cultivats a la UAB!