UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Descripció: Cicle de conferències "Grans Cervells de la ciència catalana", dins del programa Visions de la Ciència, coordinat pel periodista Lluís Reales (UAB). Catalunya ha donat noms destacats a la ciència moderna. Aquest cicle proposa un tast sobre alguns homes i dones que han contribuït, des de diferents àmbits i especialitats, a engrandir el coneixement. Aquesta sessió, "Ildefons Cerdà i Esteve Terradas, visionaris de l'enginyeria", és a càrrec de Antoni Roca Rosell, professor i investigador d'història de la ciència (UPC). Més informació.

Ubicació: Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert. C/Indústria 295.

Data: Dilluns 14, Març de 2016 - 19:00h

Data fi: Dilluns 14, Març de 2016 - 20:30h

Descripció: Cicle "Cinema i prehistòria: ciència i ficció dels nostres orígens", organitzat pel Centre d'Història de la Ciència (CEHIC-UAB) i la Institució Milà i Fontanals (IMF-CSIC) i coordinat per Oliver Hochadel (IMF-CSIC) i Carlos Tabernero (CEHIC-UAB).
Els Neandertals es troben amb els Homo sapiens, els humans primitius lluiten amb els tigres de dents de sabre, els arqueòlegs descobreixen pintures rupestres impressionants. Aquest cicle mostrarà sis pel·lícules (cinc pel·lícules de ficció i un documental) sobre la prehistòria que ens ajuden a visualitzar el que no podem veure si només ens fixem en les restes materials, en les pedres i els ossos. Abans de la projecció assenyalarem alguns dels temes "científics" que apareixen a la pel·lícula. I després de la projecció discutirem amb el públic: què és ciència i què és ficció en aquest viatge cinematogràfic cap als nostres orígens com a éssers humans? O dit d’una altra manera, podem si més no distingir-los? A la cinquena sessió veurem The Croods (Kirk De Micco i Chris Sanders, 2013), amb Mònica Alcalá Lorente (CEHIC-UAB).

Ubicació: Sala Cinema de la UAB (Plaça Cívica, Campus de Bellaterra)

Data: Dimarts 15, Març de 2016 - 11:00h

Data fi: Dimarts 15, Març de 2016 - 14:00h

Descripció: Tornen els Cafès Científics a Sabadell! Per quart any consecutiu, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, la Fundació Parc Taulí, la Unió Excursionista de Sabadell (UES), la Fundació Bosch i Cardellach i La Ruda repeteixen aquesta iniciativa de divulgació científica adreçada a ciutadans i ciutadanes de Sabadell. Els Cafès Científics són xerrades informals d'experts de diversos camps de la ciència que plantegen un tema científic d'interès al voltant del qual el públic pot preguntar i opinar. L'objectiu és facilitar el contacte entre els ciutadans i els científics en un entorn lúdic. Si us agrada parlar i sentir a parlar de ciència, ho podreu fer un dimarts al mes tot prenent una beguda al bar de la Unió Excursionista de Sabadell. L'activitat és gratuïta.
A la segona sessió, David M. Alba, paleontòleg, cap del grup de recerca de faunes del Neogen i Quaternari de l'ICP i un dels paleontòlegs que ha descrit la Laia, l'esquelet de Pliobates cataloniae trobat als Hostalets de Pierola, ens parlarà de "La Laia, el petit primat que ens parla dels nostres orígens".
Més informació.

Ubicació: Bar de la Unió Excursionista de Sabadell. C/de la Salut, 14-16, Sabadell.

Data: Dimarts 15, Març de 2016 - 19:00h

Descripció: Carlos Tabernero, professor del Centre de Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB, donarà resposta a preguntes com per exemple: Com s’ha popularitzat la ciència a l'Espanya contemporània? Com hi han contribuït els discursos dels professionals? Com contribueixen el cinema i la televisió en els processos de popularització de la ciència, la medicina i la tecnologia del segle XX?
Activitat dins del cicle Cafès Científics d'hivern 2016 a la Casa Orlandai: "Diferents formes de mirar la ciència". Gràcies al coneixement científic, els humans hem arribat a aconseguir uns nivells de qualitat de vida impensables per als nostres avantpassats. La ciència i la tecnologia han tingut i tenen molt a veure en la millora de les nostres condicions de vida en tota mena d'àmbits. Què hi ha rere l’augment de coneixement científic? Com arriba a la ciutadania? Com els mitjans de comunicació més populars hi contribueixen?
Més informació.

Ubicació: Casa Orlandai. C/ Jaume Piquet, 23 (Barcelona).

Data: Dimecres 16, Març de 2016 - 19:00h

Data fi: Dimecres 16, Març de 2016 - 20:30h

Descripció: Estiu de 1982. Tres joves científics de l’Institut de Paleontologia de Sabadell excaven un jaciment de la petita població d’Orce, Granada. Apareix un fragment de crani que s’emporten cap a Sabadell.
1982, octubre. El PSOE de Felipe González arrasa a les eleccions generals. A Andalusia, domina la Junta i a Catalunya, el PSC té sota control la Diputació de Barcelona.
1983, maig. Paleontologia i Evolució, la revista científica de l’Institut de Paleontologia, publica un article sobre el crani d’Orce. És revolucionari: el "Primer Europeu". El fragment està enganxat a una roca que impedeix veure’n la part interna.
1983, juny. Roda de premsa a Granada amb la presència de polítics de la Diputació de Barcelona i de la Junta de Andalucía i dels joves científics per presentar al món el descobriment. L’endemà, tots els diaris en van plens. Els científics concedeixen entrevistes a diaris, ràdio i televisió.
1983, agost. Prestigiosos científics francesos visiten les excavacions a Orce i donen suport als catalans en les seves afirmacions.
1984, abril. S’acaba la neteja de la part interna del fragment, on s’hi descobreix un caràcter anatòmic poc habitual en humans.
1984, mayo. Els francesos diuen ara que el fragment pertany a un ase jove prehistòric. El diari El País publica en portada l’exclusiva: "Serios indicios de que el cráneo del 'hombre de Orce' pertenece a un asno". L’endemà, tots els diaris en van encara més plens. Comença la polèmica.
Des del moment en què es va descobrir, l’Home d’Orce ha estat un objecte d’estudi científic íntimament lligat al context on va ser descobert. En aquesta xerrada veurem com aquest context va provocar l’atenció mediàtica que, a la vegada, va ser determinant pel posterior desenvolupament de la història científica. Veurem com en aquest cas, l’estudi dels homínids no pot ser entès sense explorar la seva vessant pública. La ciència es fa també als diaris.
Conferència a càrrec de Miquel Carandell (CEHIC-UAB / Històries de Ciència).

Ubicació: Agrupació Astronòmica d'Osona, C/ Pare Xifré s/n, 3r, Vic

Data: Dimarts 29, Març de 2016 - 20:00h

Data fi: Dimarts 29, Març de 2016 - 21:30h

Organitzador: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Descripció: O de com la quàntica ha canviat la concepció del món i de com transformarà la tecnologia del futur. Aquesta nova exposició, organitzada juntament amb el Grup d’Informació Quàntica (GIQ) de la UAB, presenta de forma esquemàtica l’evolució de la mecànica quàntica, des dels seus orígens als inicis del segle XX, amb les idees clau proposades pels seus fundadors, fins a l’actualitat i com es preveu en el futur pròxim. Aquesta evolució, que ha tingut un impacte cabdal en la nostra concepció del món i la nostra vida quotidiana, ha donat lloc a les noves tecnologies quàntiques per al processament d’informació, l’impacte de les quals s’espera que sigui encara més important al llarg del segle XXI. Tot això es complementa amb una mostra de llibres que recull alguns dels texts sobre física quàntica més importants del segle XX, els primers en llengua castellana, i llibres actuals científics i de divulgació. També es mostren alguns aparells quàntics, per exemple, un generador de nombres aleatoris basat en fenòmens quàntics. I al hall de la Biblioteca, per completar la mostra, una selecció d’obres divulgatives que expliquen la física quàntica de forma entenedora.
Més informació.

Ubicació: Biblioteca de Ciència i Tecnologia, Campus UAB (Bellaterra).

Data: Divendres 1, Abril de 2016 - 09:00h

Data fi: Dissabte 30, Abril de 2016 - 09:00h