UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Descripció: Tornen els Dissabtes de la Física a la UAB, conjunt de trobades, adreçades principalment a estudiants de batxillerat perquè coneguin de primera mà el món de la física, que inclouen demostracions i visites als laboratoris.
A la tercera sessió, Salvador Ferrer, del Laboratori de Llum Sincotró ALBA, parlarà sobre "La natura de la llum. Dels gregs a la llum sincotró".
Cal inscripció prèvia. Més informació.

Ubicació: Es comunicarà després de fer la inscripció.

Data: Dissabte 20, Febrer de 2016 - 09:00h

Data fi: Dissabte 20, Febrer de 2016 - 13:00h

Descripció: Fa justament un segle Einstein va completar la seva teoria de la gravitació, la Relativitat General, amb la qual va explicar l’avanç del periheli de Mercuri i va realitzar una sèrie de prediccions, entre elles la desviació de la llum per cossos massius que el va fer mundialment famós, totes les quals s’han confirmat experimentalment excepte una: l’existència d’ones gravitatòries. El motiu pel qual no s’han detectat encara, tot i que tenim grans evidències indirectes de la seva existència, és que la gravetat és la força més feble de totes les que coneixem. Tal és la dificultat que fins als anys 60 no es va començar a desenvolupar la tecnologia  necessària per detectar-la. Actualment tenim diversos detectors terrestres de segona generació que s’espera que n’aconsegueixin les primeres deteccions abans del final de la dècada actual. D’altra banda, l’Agència Espacial Europea (ESA) dedicarà la seva tercera missió de classe gran (eLISA) a un observatori espacial d’ones gravitatòries que desenvoluparà un ambiciós programa científic, detectant les ones gravitatòries produïdes per la coŀlisió de forats negres supermassius, sistemes binaris ultracompactes en la nostra galàxia i els ressons de l’Univers primitiu. A partir d’aquestes observacions s’esperen descobriments revolucionaris en Astrofísica, Cosmologia i Física Fonamental. LISA Pathfinder és una missió precursora de l’ESA que es va llançar el 3 de desembre de l’any passat i que durant el 2016 realitzarà una sèrie d’experiments que demostraran que la tecnologia per a eLISA està preparada. En aquesta conferència es presentarà la missió LISA Pathfinder, el seu estatus i la important contribució de l’Institut de Ciències de l’Espai en coŀlaboració amb la indústria local. També es descriurà el passat, present i futur de la nova astronomia basada en la detecció d’ones gravitatòries.
Conferència a càrrec de Carlos F. Sopuerta (ICE-CSIC/IEEC), dins del cicle "Dilluns de ciència: L'Univers vist pels satèl·lits".
Més informació.

Ubicació: Sala d'Actes Residència d'Investigadors. C/Hospital, 64. Barcelona.

Data: Dilluns 22, Febrer de 2016 - 18:30h

Descripció: Cicle de conferències "Grans Cervells de la ciència catalana", dins del programa Visions de la Ciència, coordinat pel periodista Lluís Reales (UAB). Catalunya ha donat noms destacats a la ciència moderna. Aquest cicle proposa un tast sobre alguns homes i dones que han contribuït, des de diferents àmbits i especialitats, a engrandir el coneixement. Aquesta sessió, "Lluís Antoni Santaló i Pere Puig Adam, savis geòmetres", és a càrrec de Claudi Alsina, catedràtic de matemàtiques (UPC). Més informació.

Ubicació: Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte. C/Provença 480.

Data: Dilluns 22, Febrer de 2016 - 19:00h

Data fi: Dilluns 22, Febrer de 2016 - 20:30h

Descripció: El proper 23 de febrer el professor Mariano Barbacid oferirà la conferència "Oncologia molecular, genomes tumorals i futures teràpies". L’activitat s’emmarca en la 30ª edició dels seminaris “Aspectes Generals i d’Investigació Bàsica en Càncer de Mama” i en el Programa de Formació de la Xarxa Temàtica  “Estudi del Càncer de Mama”, organitzats pel Grup Multidisciplinari per a l’Estudi del Càncer de Mama (GMECM) sota la direcció del doctor Eduard Escrich. L’acte tindrà lloc a la sala de graus de la Facultat de Medicina de la UAB.
 
La jornada compta amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, la Fundación Patrimonio Comunal Olivarero, la Interprofesional del Aceite de Oliva Español, la Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria, i la Fundación Sandra Ibarra de Solidaridad Frente al Cáncer.

Ubicació: Sala de graus de la Facultat de Medicina

Data: Dimarts 23, Febrer de 2016 - 16:00h

Organitzador: Grup Multidisciplinari per a l’Estudi del Càncer de Mama

Descripció: Què havia de passar en un estat que s’havia instituït i constituït com a intrínsecament catòlic, si el dogma era contradit de manera fefaent? Què havia de passar si la ciència materialista i atea dels països veïns extreia conclusions indeturables que obliguessin a canviar-ne els principis més bàsics, fonament de tota l’Església catòlica? Durant els anys 40 i, sobretot, durant els anys 50, a l’Espanya de Franco, aquestes foren unes reflexions que preocuparen de manera profunda especialment tres sectors de la població: els eclesiàstics, els intel·lectuals ideòlegs del règim i els científics, en relació sobretot al darwinisme, que semblava situar-se entre els més perillosos enemics del règim, al costat del materialisme i el comunisme.
El silenci a la premsa, a les aules i a les llibreries sobre la teoria de l’evolució (gràcies a la censura del règim franquista) contrastava amb la verbositat dedicada al tema en cercles instruïts, reduïts i tancats. Dins d’aquests cercles, s’exposaven i es debatien obertament la por, el rebuig, les possibilitats d’adaptació i els límits d’acceptació d’una teoria que, de cara al públic, s’havia o bé demonitzat o bé fer veure que no existia. Un d’aquests cercles fou el Congrés en commemoració de la mort de Balmes que es celebrà a Vic l’any 1949. En la xerrada que presentem, ficarem el nas en aquests debats no aptes per a un públic general i descobrirem quins en van ser els actors, què s’hi va dir, quins eren els arguments i les reticències, quines les solucions proposades i les principals postures al respecte, així com quin paper van jugar els científics del franquisme en tot plegat.
A partir d’aquí, podem reflexionar sobre si ciència, política i ideologia poden mai tractar-se com entitats independents. Podem alliberar-nos d’allò que estem convençuts i creiem per interpretar els fets i processos que observem? O bé, fins a quin punt poden haver donat forma a la ciència espanyola 40 anys de franquisme? I una hipòtesi agosarada: podria ser que la ciència, o en concret una teoria científica com l’evolucionisme, hagués tingut alguna cosa a veure en el progressiu desprestigi, davallada i acabament del règim franquista?
Conferència a càrrec de Clara Florensa (CEHIC-UAB).

Ubicació: Agrupació Astronòmica d'Osona, C/ Pare Xifré s/n, 3r, Vic

Data: Dimarts 23, Febrer de 2016 - 20:00h

Data fi: Dimarts 23, Febrer de 2016 - 21:30h

Organitzador: Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT)

Descripció: Des de finals del segle vint la Cosmologia ha esdevingut una branca observacional. De la construcció de grans telescopis dissenyats amb fort augment, la nova tendència és la construcció de grans telescopis amb camps de visió extraordinàriament grans, amb l'intent de poder obtenir grans mostres estadísticament significatives que ens confirmin, o no, els nostres models d'Univers. Projectes com Sloan Digital Sky Survey (SDSS), Dark Energy Survey (DES), Physics of the Accelerating Universe (PAU) o Euclid en són alguns exemples.
Conferència a càrrec de Ricard Casas, de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC).
Més informació.

Ubicació: C/Prat de la Riba, s/n (Parc Catalunya). Sabadell.

Data: Dimecres 24, Febrer de 2016 - 20:00h