Es presenta EpiCAT, que recull, investiga i difon les cartes familiars dels segles XVI al XIX

S'han inventariat, registrat, transcrit i analitzat 2.438 cartes familiars dels segles XVI al XIX, el que ha permès fer una aproximació a la vida quotidiana de les famílies i donar veu a actors de la història gairebé invisibles fins el moment.

Un equip d'investigadors del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, encapçalat pel professor Javier Antón Pelayo, han investigat durant quatre anys -en el marc del projecte “EpiCAT.Cartes familiars de Catalunya (segles XVI-XIX). Inventari, estudi i difusió”, en 44 arxius històrics, d’on han extret 2.438 cartes familiars, que han registrat, transcrit i analitzat. Gràcies al contingut de les cartes es pot redefinir la interpretació històrica, oferint-ne un testimoni directe dels fets de l'època, construida sobretot mitjançant documents oficials. 

Des del gener de 2017 fins a dia d'avui els historiadors de la UAB han investigat per trobar cartes familiars en l'Arxiu Nacional de Catalunya i el de la Corona d'Aragó, en la Biblioteca de Catalunya, en els arxius històrics provincials -de Girona, Lleida i Tarragona-, en els arxius històrics municipals de les capitals de província -Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona- i en tots els arxius comarcals de Catalunya. 

D'aquests 44 arxius on han investigat, on han localitzat 138 fons patrimonial amb correspondència familiar, formats per 2.438 cartes familiars. D'aquestes, destaca per la seva quantia, l'epistolari de la família Barraquer (369 cartes familiars), el de la família Puig (de Vilaür) (amb 245 cartes), la Burguès (204 cartes) o la Ventós (150 cartes). Però més enllà de les quantitats, els historiadors destaquen el contingut i la temàtica de les missives, que els permet a obtenir una nova mirada de la història.

"Fins fa uns anys la carta tenia un relatiu valor historiogràfic. El contingut era considerat “banal” pels que decidien quins papers s’havien de conservar o destruir. Els científics socials, en general, l’han considerat un testimoni trivial, anècdotic i inconnex. Però l’anàlisi intensiva d’aquesta font ens permet aproximar-nos a la vida quotidiana de les famílies i a l’univers de les emocions i conèixer les impressions que provocaven determinats fets històrics (polítics, socials, climàtics, agraris o sanitaris)”, explica l’historiador de la UAB, Javier Antón Pelayo, investigador principal del projecte. I afegeix que “l’anàlisi d’aquesta correspondència ofereix l’oportunitat als historiadors de penetrar en un espai reservat i exercir de “voyeurs” de la intimitat dels nostres avantpassats".  

El buidatge i transcripció de les cartes familiars localitzades ha comportat la creació de la plataforma digital EpiCat (epicat.uab.cat), des d’on es poden consultar i cercar entre les 2.438 cartes. Aquesta web, que ha estat desenvolupada amb la col.laboració del Servei de Biblioteques de la UAB, inclou també la digitalització de 250 d'aquestes cartes en format original.

El dimecres, 19 de maig, s'ha presentat públicament aquesta web -en un acte en línia-. Es tracta d'una eina que permetrà redefinir i matisar la interpretació històrica, construida sobretot mitjançant documents oficials, i contribuir així a una nova lectura de la història. 

De què parlen les cartes familiars de fa tres segles?  

La por als bandolers, la calamarssada que arruinà la collita, l’incòmode viatge realitzat en tartana, l’acció d’un militar en batalla, el part d’una filla, el casament d’un hereu, són algunes de les temàtiques quotidianes que s’han trobat en les cartes.  

Però també se n’han trobat d’altres menys habituals per a l’època com ara l’amor vestit d’amistat entre dos homes (carta de 1840, a l’Arxiu comarcal de l’Alt Empordà), o altres sobre la violència contra la dona discapacitada (carta d’una agressió a una noia muda, 1825, Arxiu Nacional de Catalunya) o també sobre “candidates matrimonials” (carta de 1804, on un home descriu al seu germà els trets de tres dones candidates que li ha buscat per a casar-s'hi, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental).  

Apotecaris, comerciants, criats, monges, nobles, pagesos, frares, mestres, militars, entre d'altres, són els autors de totes aquestes cartes, adreçades als seus familiars. En total, 741 corresponsals de les cartes.

L'idioma de les cartes

“Catalunya era un pais amb una significativa densitat epistolar. Les cartes servien per cohesionar els diferents membres que integraven les famílies quan, per diverses raons, estaven separats”, expliquen els investigadors del projecte EpiCat. 

De les 2.413 cartes registrades, el 63,8% van ser escrites en castellà i la resta, en català. Es constata que el català en les cartes familiars va predominar fins la meitat del segle XVIII però a partir d’aquesta data s’inicia l’ús del castellà entre les famílies catalanes notables fins arribar a un ús majoritari a partir de la tercera dècada del s.XIX.  

La major part de les cartes recollides pel grup de recerca es van escriure durant el segle XVIII, i sobretot, durant la primera meitat del segle XIX. Els investigadors conclouen que al Renaixement s’escrivien menys cartes familiars perquè el nivell d’analfabetisme era més alt, el sistema de correus era més deficient i la sociabilitat epistolar estava menys desenvolupada, però la situació canvia de forma significativa en el s.XVIII.  

Un 25% de les cartes registrades estan escrites per dones. Els nens i joves també n’escrivien, se n’han trobat un total de 185: “trobem testimonis directes d’aquests actors gairebé invisibles, i en els seus escrits veiem el paper que la societat del passat atorgava als infants”, explica Javier Antón.  

L'equip d'investigadors de la UAB, del Departament d'Història Moderna i Contemporània, està format per Javier Antón Pelayo (investigador principal), Montserrat Jiménez Sureda, Remei Perpinyà Morera, Alfred Mauri Martí, Ramon Alberch Fugueras, Alicia Calvo Burés, Aitana Finestrat Martínez i Sílvia Amor López.

Portal EpiCAT- Cartes familiars de Catalunya (segles XVI-XIX): epicat.uab.cat

Vídeo DEL PROJECTE EPICAT:  https://vimeo.com/544180610