El ritual iber dels caps enclavats, més complex del que es pensava
Un estudi liderat per la UAB als jaciments de Puig Castellar i d'Ullastret apunta que el ritual dels caps enclavats no responia a una mateixa expressió simbòlica entre les comunitats iberes del nord-est de la península Ibèrica, sinó que variava segons l’assentament. En alguns casos sembla que es van utilitzar principalment individus forans com a símbols de poder i d’intimidació, mentre en altres poblats es podria haver prioritzat la veneració d’individus vinculats la comunitat local. La recerca, que ha integrat dades bioarqueològiques i isotòpiques, revela per primer cop evidència directa dels patrons de mobilitat humana a l’edat del ferro al nord-est peninsular.
La recerca ha analitzat els patrons de mobilitat de les comunitats humanes de l’edat de ferro de l’últim mil·lenni abans de la nostra era. S'ha basat en l'estudi set cranis enclavats d’homes de dos jaciments d’aquest període: l’antiga ciutat d’Ullastret (al municipi del mateix nom, a Girona) i el poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona).
L’estudi, publicat a Journal of Archaeological Science: Reports, l’han coordinat investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i ha comptat amb la participació d’investigadors del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), del Museu Torre Balldovina i de les universitats de Lleida, de Bordeus (França) i de Tübingen (Alemanya).
Els caps tallats: més que simples trofeus de guerra
Els caps tallats són una pràctica ritual única dins del món iber i ofereixen una oportunitat excepcional per analitzar aquestes comunitats, de les quals hi ha molt poc registre antropològic de tipus funerari, ja que practicaven la cremació. Aquest costum consistia a exposar públicament els cranis d’alguns individus després d’un tractament post mortem. Alguns d’aquests caps s’han recuperat foradats i en algun cas amb un clau de ferro travessant-los.
«Qui eren aquests individus i per què es van fer servir els seus caps? Tradicionalment, els arqueòlegs han debatut si aquests cranis eren trofeus de guerra, per intimidar els enemics, o bé relíquies venerades de personatges destacats de la comunitat. Però aquestes hipòtesis, basades en fonts orals i etnogràfiques, encara no s’han pogut verificar ni s’ha explorat la relació d’aquests grups amb el seu territori. La nostra premissa en abordar l’estudi era que, si eren trofeus de guerra, no procedirien dels jaciments analitzats, mentre que, si eren individus venerats, molt previsiblement serien locals», explica Rubén de la Fuente Seoane, arqueòleg de la UAB i primer autor de l’estudi.
«Els nostres resultats revelen que els individus de Puig Castellar i Ullastret no haurien estat seleccionats a l’atzar. Hi hauria una tendència homogènia cap als homes en el ritual, però els patrons de mobilitat i de localització suggereixen una major diversitat, cosa que podria implicar també diferències socials i culturals entre els individus de les dues comunitats», assenyala l’investigador de la UAB.
L’anàlisi isotòpica revela diferències entre jaciments
Per fer l’estudi, l’equip de recerca ha combinat la bioarqueologia i l’anàlisis d’isòtops estables d’estronci i oxigen en l’esmalt dental de set cranis tallats d’homes recuperats de Puig Castellar i Ullastret, juntament amb dades arqueozoològiques i un mostreig detallat de sediment i vegetació recollit a les rodalies dels jaciments. Els resultats dels isòtops d’estronci del sediment i la vegetació van permetre definir el rang referencial de l’estronci de la zona propera a cada jaciment (estronci biodisponible) i discernir així quins individus coincidien o no amb aquest rang i, per tant, si eren locals o no.
«A Puig Castellar els valors isotòpics de tres dels quatre individus difereixen significativament del referencial d’estronci local, cosa que suggereix que, probablement, no eren locals. En canvi, a Ullastret hem trobat una barreja d'orígens locals i no locals. Aquest resultat apunta que la pràctica dels caps tallats s’aplicava de manera diferenciada a cada jaciment, la qual cosa sembla descartar una expressió simbòlica homogènia, tot i que caldrà més recerca per assegurar-nos-en», assenyala De la Fuente Seoane.
El fet que a Puig Castellar estiguessin exposats en una zona com la muralla fa que els investigadors es decantin per la hipòtesi que la raó de la seva exposició tenia com a objecte la demostració de poder i la coacció, tant per a la repressió interna com cap a un grup extern a la comunitat. En el cas d’Ullastret, els dos individus locals es van trobar en un carrer, al mig de la ciutat, cosa que apunta a que estarien exposats en alguna paret o porta de les cases adjacents. Aquest fet donaria suport a la hipòtesi que suggereix que podrien pertànyer a persones importants d’aquesta comunitat, venerades o reivindicades pels seus habitants. Un tercer crani d’Ullastret, de possible origen forà, va aparèixer en una de les fosses externes a les muralles de l’assentament, cosa que podria representar un trofeu bèl·lic.
Vista aèria de Puig Castellar. © Museu Torre Balldovina
Noves eines per entendre la societat ibera
Els resultats de l’estudi revelen per primer cop una evidència directa dels patrons de mobilitat humana a l’edat de ferro al nord-est peninsular i aporta noves perspectives sobre els contextos de territorialització en aquesta zona.
La recerca prèvia sobre la gestió del territori dels ibers ha suggerit diferències sobre com aquestes societats explotaven els recursos que les envoltaven. Amb aquest estudi s’ha pogut veure que els cranis trobats a Puig Castellar i Ullastret mostren també patrons de mobilitat diferents, atès que els valors dels humans i la seva relació amb els valors de la zona són totalment diferents en cada jaciment. I les mostres faunístiques també revelen una gestió dels recursos molt diferenciada, en coherència amb la tipologia de cadascun dels assentaments.
«Aquesta diferenciació reflecteix una societat dinàmica i complexa amb importants interaccions locals i externes. El nostre estudi és una primera aproximació a aquesta problemàtica arqueològica mitjançant un mètode que està revolucionant la manera que tenim d’estudiar la mobilitat al passat. Alhora, suggereix que la selecció d’individus per al ritual dels caps tallats era més complexa del que s’havia cregut inicialment», indica Rubén de la Fuente Seoane.
L’estudi subratlla la importància d’integrar dades bioarqueològiques i isotòpiques per millorar la nostra comprensió de les estructures socials i les interaccions humanes en el passat. «Hem establert un referencial local d’estronci basat en un protocol rigorós, aplicant en humans una metodologia pionera a Catalunya que, a més a més, serveix com un primer pas cap a la creació d’un mapa català d’estronci biodisponible, de manera que s’afavoreixin així altres estudis futurs i el conjunt d’arqueòlegs i arqueòlogues que estudiem la mobilitat» conclou l’investigador de la UAB.
Article de referència: Rubén de la Fuente-Seoane et al., «Territorialisation and human mobility during the Iron Age in NE Iberia: An approach through Isotope Analyses of the Severed Heads from Puig Castellar (Barcelona, Spain) and Ullastret (Girona, Spain)», Journal of Archaeological Science: Reports, https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.105035.