Notícies falses i desinformació

Conceptes clau

Bombolla de filtre / Filter bubble: Resultat personalitzat que es dona a un internauta a través dels motors de cerca i les xarxes socials en el qual es mostra únicament la informació que s'adequa a la seva opinió o els seus interessos i s'oculta la informació que no li interessa o que expressa idees o punts de vista diferents. 

Cambra d’eco / Echo chamber: Sistema de comunicació tancat en el qual les creences són amplificades i reforçades a través de l'adquisició d'informació de manera esbiaixada i de la repetició de les idees, la qual cosa es produeix especialment en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials.  

Desinformació / Disinformation: Informació que es difon intencionadament sabent que és falsa o que ha estat manipulada, generalment amb la voluntat d'influir en l'opinió pública o de servir certs interessos. 

Falsificació de corrents d’opinió / Astroturfing: Estratègia de comunicació que consisteix a emmascarar una campanya publicitària com si fos un moviment sorgit espontàniament o que rep el suport de la societat civil o l'opinió pública. 

Hipertrucatge / Deepfake: Tècnica de manipulació audiovisual que, mitjançant algoritmes d'intel·ligència artificial, permet crear muntatges de vídeo molt realistes que contenen situacions fictícies, sovint amb l'objectiu de desinformar o difamar.

Informació maliciosa / Malinformation: Informació sovint manipulada o fora de context que es difon amb la intenció de fer mal a les persones o organitzacions implicades. 

Notícia errònia / Misinformation: Informació incorrecta que es difon sense malícia, generalment per ignorància o negligència.

Notícia falsa / Fake news: Notícia que difon informació que no és certa, d'una manera generalment premeditada, sobretot a les xarxes socials, amb la intenció de danyar la reputació d'algú o d'influir en l'opinió pública.

Pescaclics / Clickbait: Contingut web, generalment de poca qualitat, presentat sota un títol o un format cridaner per a aconseguir que els usuaris hi cliquin i el reenviïn a les xarxes socials, que té com a únic objectiu obtenir ingressos publicitaris. 

Postveritat / Posttruth: Situació en la qual l'objectivitat i la veracitat dels fets tenen menys influència en la formació de l'opinió pública que el recurs a les emocions, els sentiments i les creences personals. 

Verificació de fets / Fact-checking: Tasca de confirmació i comprovació dels fets i dades que s'exposen i es difonen en els discursos, especialment els polítics, i a les xarxes socials amb la finalitat de detectar-hi errors o mentides. 

Totes aquestes definicions han estat obtingudes del web del Termcat.

Glossaris

• EduCAC. Glossari eduCAC contra la desinformació.    
• Espacio Fundación Telefónica. Fake News. La fábrica de mentiras. Glosario.
• Learn to check. Infodèmia, deepfake, fake news… la desinformació en 10 paraules.
• Miami Dade College. Lib Guides. Fake News (and how to fight it): Glossary

Organitzacions i institucions

A Catalunya:

• Col·legi de Periodistes de Catalunya. Educació mediàtica. Des de l'any 2009 impulsa el programa "Premsa a les escoles", que té per objectiu promoure l’ensenyament i aprenentatge sobre els mitjans de comunicació i el seu impacte a la societat.
• Consell de l'Audiovisual de Catalunya i Generalitat de Catalunya. EduCAC. Programa d'educació en comunicació. Inclou una guia amb recursos per detectar notícies falses i i una sèrie d'unitats didàctiques sobre el tema. Cal registrar-se per accedir a les unitats didàctiques.
• Desfake. Educació en l’era de la desinformació. Projecte educatiu creat per Verificat, enfocat a combatre la desinformació a través de l’alfabetització mediàtica i informacional. Ofereix formació per a docents i materials per a estudiants.
• Plataforma per a l'Educació Mediàtica. Aquesta plataforma vol ser el punt de trobada entre els actors interessats a treballar en l’educació mediàtica i compartir coneixements i bones pràctiques. Hi participen col·legis professionals, associacions i fundacions de l’àmbit de l’educació formal i no formal, associacions de mitjans de comunicació, grups de recerca universitaris, acadèmics i mestres.
• Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinete de Comunicación y Educación. Grup d'investigació especialitzat en la recerca en comunicació, periodisme i educació. Organitza diversos programes de màster i també coordina projectes internacionals. Una de les seves àrees d'investigació és l'alfabetització mediàtica. Als apartats Llibres i capítols de llibre i Articles científics del seu lloc web es recopilen les publicacions acadèmiques dels seus membres.

A Espanya:

• Junior Report. Plataforma educativa que promou l'alfabetització mediàtica entre els joves. El seu objectiu és ensenyar els estudiants a analitzar i comprendre la informació que consumeixen, desenvolupant habilitats de pensament crític i un enfocament responsable cap als mitjans de comunicació. En el seu projecte Revista Escolar Digital (RED), els estudiants d’un centenar de centres educatius al llarg del curs elaboraran notícies, entrevistes i articles d’opinió en format escrit, pòdcast o vídeo.
• Learn to check. Projecte educatiu i divulgatiu que pretén reflexionar sobre la desinformació i apropar la verificació digital i l’educació mediàtica a la societat. La directora del projecte és Nereida Carrillo, professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

A la resta del món:

• EAVI (European Association for Viewers Interests): Media Literacy for Citizenship. Organització europea sense ànim de lucre amb seu a Brussel·les, que defensa l'alfabetització mediàtica i la ciutadania plena.
• MediaWise. MediaWise és una iniciativa del Poynter Institute que ofereix educació en alfabetització digital per ajudar persones de totes les edats a identificar la desinformació, mitjançant cursos, xarxes socials i programes com el Teen Fact-Checking Network, programa de beques que reuneix adolescents de tot el món dedicats a la verificació de dades. Verificat en coordina l'edició espanyola.
• News Literacy Project. Organització nord-americana sense ànim de lucre que promou l’alfabetització mediàtica per ajudar estudiants i ciutadans a identificar informació fiable i distingir-la de la desinformació. Col·labora amb escoles i professors mitjançant eines com Checkology, una plataforma d’aprenentatge en línia.
• SUM: Seniors United Against Misinformation. SUM és un projecte europeu que desenvolupa eines per ajudar persones grans a identificar informació fiable en l'era de la desinformació.
• Unesco. Alfabetización Mediática e Informacional. Programa de la Unesco que té per objectiu promoure  l'Alfabetització Mediàtica i Informacional i les Competències Digitals per tal de capacitar les persones en l'ús crític de la informació i la navegació segura a l'entorn digital.

Manuals i infografies

• International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA). Infografia Com detectar les notícies falses
• Ministerio de Educación y Formación Profesional (2024). Manual Cómo protegerme de la desinformación [PDF]
• Ruggeri, Amanda (10 maig 2024). The 'Sift' strategy: A four-step method for spotting misinformation. Article publicat al web de la BBC que explica el mètode SIFT per detectar informació falsa: S(top), I(nvestigate), F(ind) i T(race).

Estudis i jornades

• Learn to Check i Fundación Telefónica. Desmontando la desinformación: jornada de debate y propuestas sobre educación mediática, 6 juny 2024 [Vídeo]
• Sádaba, C. i Salaverría, R. (2023). Combatir la desinformación con alfabetización mediática: análisis de las tendencias en la Unión Europea. Revista Latina de Comunicación Social, (81), 1–17.

Organitzacions / Institucions 

A Europa:

• Comissió Europea. Library Guide Disinformation. Ofereix una selecció de fonts rellevants sobre la desinformació, incloent-hi llocs web i publicacions de la UE, resultats de recerca, publicacions internacionals, articles acadèmics, llibres i informes.

• EDMO: European Digital Media Observatory. Treballa per consolidar i facilitar la col·laboració entre una comunitat multidisciplinària d'actors que s'enfronten a la desinformació en línia. Agrupa verificadors de fets, especialistes en alfabetització mediàtica i investigadors acadèmics per comprendre i analitzar la desinformació.

• EUvsDiSiNFO. És un projecte de la Unió Europea, gestionat per l'East StratCom Task Force, que es va llançar el 2015 per combatre les campanyes de desinformació, principalment d'origen rus. El seu objectiu principal és augmentar la consciència pública sobre les tàctiques de desinformació mitjançant la identificació i l'anàlisi de falsedats, documentant-les en una base de dades oberta.   

A la resta del món:

• Center for Countering Digital Hate. Organització dedicada a combatre el discurs d’odi i la desinformació en línia. Realitzen investigacions, campanyes públiques i defensen polítiques que promoguin la seguretat i la responsabilitat a les plataformes de xarxes socials.

• MisinfoCon. Moviment global centrat en abordar la desinformació en totes les seves formes. Va començar com una gran trobada al MIT el febrer de 2017.

• Nacions Unides. UNRIC Library Backgrounder: Combat Misinformation – Selected Online Resources on Misinformation, Disinformation and Hate Speech. Guia de recursos de les Nacions Unides.

• Verified. Es una iniciativa de les Nacions Unides i Purpose i té com a missió ajudar les persones de tot el món a accedir a una informació verificada.

Reglaments

The EU’s Digital Services Act: La Digital Services Act (DSA) de la Comissió Europea imposa noves obligacions a les grans plataformes en línia per combatre la desinformació i augmentar la transparència. Les plataformes han d’implementar una moderació de continguts més rigorosa, explicar com funcionen els seus algoritmes de recomanació i permetre als usuaris excloure’s de la publicitat basada en perfils. A més, es prohibeix la publicitat dirigida a menors i s’exigeix la mitigació de riscos associats a la intel·ligència artificial generativa. 

Aquesta presentació [PDF] de la Agència Espanyola de Protecció de Dades explica de manera divulgativa en què consisteix aquest reglament posant l'èmfasi en les mesures de protecció cap a infants i joves.

El reglament es va començar a aplicar el febrer de 2024.

Webs generals de verificació

• BILDblog. Blog creat el 2004 per diversos periodistes alemanys, dedicat especialment a la verificació de mitjans de comunicació alemanys i al diari Bild. Només en alemany.  

• Chequeado. Organització no governamental dedicada a la verificació de fets. Està enfocada principalment a temes relacionats amb Argentina, però també amb notícies que afecten Amèrica Llatina.

• European Fact-Checking Standards Network (EFCSN). Associació europea d’organitzacions de verificació de fets compromeses amb els estàndards d’independència, transparència i qualitat periodística recollits en el seu Codi europeu d'estàndards per a organitzacions independents de verificació de dades. 

• FactCheck.org. Projecte de l’Annenberg Public Policy Center de la University of Pennsylvania. Té com a objectiu la verificació de fets i l'avaluació de la veracitat de les afirmacions realitzades per polítics, figures públiques i mitjans de comunicació. 

• Factiverse.ai. Plataforma de verificació de fets basada en intel·ligència artificial. És una eina de pagament.

• Full Fact. Organització independent fundada el 2010 i dedicada a la verificació de fets. La seva missió és combatre la desinformació i millorar la qualitat del debat públic. Podem trobar-hi els temes verificats en grans apartats temàtics: educació, clima, salut, etc. 

• Global fact-checking sites. Mapa mundial d'organismes de verificació del Duke Reporters’ Lab de la Duke University.

• Google Fact Checker Tools. Cercador de notícies falses de Google. També permet cercar per imatges.  

• Infoveritas. Organització espanyola de verificació de fets que se centra en combatre la desinformació en diversos àmbits. Realitza projectes d’alfabetització mediàtica i publica informes sobre desinformació.  

• International Fact-Checking Network. Xarxa que reuneix periodistes i organitzacions; entre elles trobem EFE Verifica, Maldita.es, Verificat i Newtral, dedicades a la verificació de fets a nivell mundial. Impulsada pel Poynter Institute.  

• Maldita.es. Plataforma espanyola de verificació de fets que combat la desinformació en àrees com la política, la salut, la ciència i la tecnologia. Té diferents seccions, com ara Maldita Hemeroteca, Maldito Bulo, Maldita Ciencia i Maldita Migración: es dediquen a desmentir notícies falses i a proporcionar dades verificades. És membre de la International Fact-Checking Network (IFCN).

• Media Bias / Fact Check (MBFC). Fundat el 2015, és un lloc web independent que promou ser conscients del biaix dels mitjans i de la desinformació, mitjançant la valoració d'aquest biaix, la precisió dels fets i la credibilitat de les fonts dels mitjans.

• Newtral. Plataforma espanyola fundada el 2018 per la periodista Ana Pastor dedicada a la verificació de fets i la producció de contingut periodístic. També és membre de la International Fact-Checking Network (IFCN).

• PolitiFact.com. Pàgina web de verificació fundada 2007 pel Poynter Institute. El seu objectiu és comprovar la veracitat de les declaracions dels polítics i altres figures públiques, especialment en el context d'eleccions i discursos polítics als Estats Units. Permet cercar per polític, tema, grau de veracitat, etc. També monitora les promeses electorals. Un altre dels seus projectes és Punditfact, un web dedicat a comprovar la veracitat de les afirmacions als mitjans que fan experts, columnistes, bloguers, analistes polítics i convidats a talk shows.

• Snopes. Pàgina de verificació de fets, especialitzada en desmentir mites, rumors, llegendes urbanes i desinformació viral. Amb el temps s’ha expandit per cobrir una àmplia varietat de temes, incloent-hi política, salut, ciència i entreteniment.

• StopFake.org. Plataforma de verificació de fets creada per la Kyiv Mohyla Journalism School a Ucraïna el 2014, en resposta a la desinformació relacionada amb l'annexió de Crimea per part de Rússia i el conflicte a l'est d'Ucraïna. El seu objectiu principal és desmentir notícies falses i desinformació, especialment en el context de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Té versions en diferents idiomes; entre ells, espanyol i anglès.

• Verificat. Plataforma de verificació de fets sense ànim de lucre fundada a Catalunya, dedicada a combatre la desinformació i la manipulació a internet mitjançant la verificació de dades, especialment en el context polític i social i l’alfabetització mediàtica. La formació que ofereix està adaptada a diferents públics: periodistes en actiu, estudiants i ciutadania en general.

Webs de verificació de mitjans de comunicació 

• AFP Factual. De l'Agence France-Presse

• BBC Verify. De la British Broadcasting Corporation (BBC), el servei públic de ràdio i televisió del Regne Unit

• El Cazabulos. Compte a X de elDiario.es 

• Checknews. Del diari francès Libération 

• Les Décodeurs. Del diari francès de Le Monde 

• EFE Verifica. De l'agència EFE

• Fact Check. Dels informatius del canal de televisió Channel 4 del Regne Unit

• Fact Checks. Del diari nord-americà The New York Times 

• Fact Checker. Del diari nord-americà The Washington Post 

• Fets o fakes. De 3cat

• Hechos. Blog del diari espanyol El País per desmuntar notícies falses

• VerificaRTVE. De la cadena espanyola RTVE 

Verificació d'imatges i vídeos  

• Learn to check. Verifica Imatges i Verifica Vídeos.  Recull d’eines i recursos pràctics per la verificació d’imatges i vídeos realitzat pel projecte Learn to check.  

• Miami Dade College. Fake News (and how to fight it): Verifying Images & Videos.

• VerificaRTVE. Caja de herramientas básica de VerficaRTVE. Recull d’eines per la verificació de notícies. Té apartats específics per cercar eines de verificació de fotografia i vídeos.

Verificació de audios

• Prisa Media. VerificAudio. Eina de Prisa Media per verificar continguts sonors mitjançant la intel·ligència artificial, desenvolupada conjuntament amb Google News Initiative i l’empresa Minsait. Tot i que en principi està pensada per donar servei a les redaccions dels mitjans que formen part del Grupo Prisa, també inclou una web a disposició del públic general. En aquesta web, els oients poden enviar àudios a Prisa Media per tal que siguin verificats. Nota de premsa sobre el projecte (publicada el 12 de març de 2024 al web de Prisa). 

Verificació a les xarxes socials  

• Learn to check. Verifica Xarxes.  Recull de recursos pràctics per la verificació de notícies a les xarxes socials realitzat pel projecte Learn to check.

• VerificaRTVE. Caja de herramientas de VerficaRTVE. Recull d’eines per a la verificació de notícies. Té un apartat específic per cercar eines de verificació pel contingut de xarxes socials.

• X: Notas de la Comunidad. Iniciativa de la plataforma X que permet als usuaris col·laborar per afegir context a les publicacions. L'objectiu és combatre la desinformació mitjançant anotacions verificades per la comunitat. Les notes es revisen i es valoren per garantir que siguin neutrals i útils, i només les que compleixen aquests criteris es mostren públicament.  

Projectes nacionals/europeus

• IVERES. Projecte codirigit pel Gabinete de Comunicación y Educación de la Universitat Autònoma de Barcelona i RTVE. Té com a objectiu desenvolupar un sistema automàtic o semiautomàtic de verificació mitjançant eines d’intel·ligència artificial que s’adapti a les necessitats dels periodistes i faci més fàcil la seva tasca de verificació d’informació. 

• FACCTMedia. Projecte liderat per la Universitat Pompeu Fabra que vol examinar l'evolució dels mecanismes de rendició de comptes i les innovacions en verificació d'informació per combatre la desinformació, amb l'objectiu de desenvolupar una proposta educativa per incloure mòduls de verificació de notícies a les universitats espanyoles. 

• BBC Monitoring Disinformation Watch Archive. Butlletí quinzenal que cobreix les últimes notícies sobre desinformació, inclosos estudis de casos, investigacions i informes de la BBC, mitjans internacionals i experts en la matèria.  

• Journalism Trust Initiative (JTI). Promou la qualitat i la integritat periodística, abordant els reptes de la desinformació actual. Estableix criteris per identificar fonts fiables de notícies, ajudant així als ciutadans a diferenciar la informació verificada de la desinformació. Aquesta iniciativa és essencial per fomentar la transparència i la responsabilitat en el periodisme, contribuint a una societat ben informada. 

• Reuters Institute. The Reuters Institute for the Study of Journalism, a la University of Oxford, es dedica a explorar el futur del periodisme a tot el món a través del debat, el compromís i la investigació. Trobareu els informes que publica sobre misinformation i altres temes relacionats a l’apartat Research.

• The Trust project. Coalició internacional de més de 300 mitjans de comunicació. La seva missió és desenvolupar estàndards de transparència per ajudar a avaluar fàcilment la qualitat i la credibilitat del periodisme.

Informes  

• Poynter Institute (2024). OnPoynt Report. Informe on s’examinen les tendències actuals en el periodisme i la indústria dels mitjans de comunicació.

Organitzacions / Institucions  

• Algorithm watch. Organització no governamental sense ànim de lucre que treballa amb l’objectiu d'aconseguir una societat en què els algorismes i la intel·ligència artificial no debilitin la justícia, els drets humans, la democràcia i la sostenibilitat, sinó que els enforteixin. Té la seu a Berlín i Zuric.

• Full Fact. Organització independent dedicada a la verificació de fets. A l’apartat Full Fact AI presenta un conjunt d’eines que utilitzen la intel·ligència artificial per analitzar text, vídeo, audio i xarxes socials a la recerca d’informacions que necessiten verificació.

• Learn to check. ¿La inteligencia artificial puede parar la desinformación? [Vídeo]

• Universitat Autònoma de Barcelona. Gabinete de Comunicación y Educación. Grup d'investigació especialitzat en la recerca en comunicació, periodisme i educació. Organitza diversos programes de màster i també coordina projectes internacionals. Una de les seves àrees d'investigació és l’aplicació de la intel·ligència artificial al periodisme i a les notícies falses. Als apartats Llibres i capítols de llibre i Articles científics del seu lloc web es recopilen les publicacions acadèmiques dels seus membres. 

Projectes

• IA-COM. La Inteligencia Artificial para el fomento del periodismo de calidad y la media literacy: Avances tecnológicos aplicados y desafíos en la era de la desinformación. Projecte I+D+I del Gabinete de Comunicación y Educación de la Universitat Autònoma de Barcelona per al període 2024-2027. En la notícia de la seva posada en marxa (19 novembre 2024) s'explica que "té com a objectiu principal la integració de la intel·ligència artificial (IA) als mitjans de comunicació, per tal d'optimitzar els processos de producció, renovar els formats i redefinir els rols professionals en el periodisme. La proposta cerca millorar la qualitat del periodisme a Espanya i en el context iberoamericà, alhora que promou l'alfabetització mediàtica i la lluita en contra de la desinformació."

• Vera.ai (VERification Assisted by Artificial Intelligence). Projecte europeu que desenvolupa eines d'IA per ajudar periodistes i verificadors de fets a detectar i combatre la desinformació en diversos formats multimèdia.

Desenvolupament d’eines d'intel·ligència artificial per detectar notícies falses

• Cátedra RTVE-UAB. Proyecto IVERES: Identificación, Verificación y Respuesta.

• IMDEA Networks, Cyprus University of Technology i LSTECH España SL. HyperGraphDis.

• Universidad de Granada. CaBot.

Informes 

• Panizo Lledot, A., Alejandro D’Antonio Maceiras, S., Huertas Tato, J., Villar Rodríguez, G., Anguera de Sojo Hernández, A., Camacho Fernández, D. (2024). Luchando contra la desinformación mediante la inteligencia artificial. Fundación BBVA.

• Los deepfakes: una de las amenazas más destacadas en el panorama actual de la desinformación y la manipulación digital (20 març 2024). Blog Universo Abierto.
• U.S. Government Accountability Office (March 2024). Combating deepfakes [PDF]
• University of Arkansas. Libguides. Misinformation and Disinformation: Deepfakes

Institucions de recerca (Catalunya)

• Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la comunicació. Gabinete de Comunicación y Educación. Grup d’investigació especialitzat en la recerca de la comunicació, el periodisme i l'educació. Organitza diferents programes de màster i també coordina projectes nacionals i internacionals. D'entre ells, volem destacar Oi2. Observatorio para la Innovación de los Informativos en la Sociedad Digital. És un projecte de RTVE i el Gabinete que impulsa la innovació dels informatius televisius a l'era digital. Se centra en l'atracció de nous públics, la sostenibilitat i la participació de l'audiència. L’apartat Publicaciones conté informes en accés obert sobre la desinformació i la intel·ligència artificial aplicada al periodisme. El 19 de novembre de 2024 el Gabinete va anunciar la posada en marxa d'un nou projecte I+D+I per al període 2024-2027: IA-COM. La Inteligencia Artificial para el fomento del periodismo de calidad y la media literacy: Avances tecnológicos aplicados y desafíos en la era de la desinformación.

• Universitat Autònoma de Barcelona. InCom-UAB. Observatori de la Comunicació a Catalunya. Notícies destacades sobre fake news

• Universitat de Barcelona. Càtedra UB en Intel·ligència artificial i Mitjans. En col·laboració amb 3cat, explora l’impacte de la IA en els mitjans de comunicació i fomenta la col·laboració entre acadèmia i professionals per adaptar-se a aquests canvis, oferint activitats formatives i de recerca.

• Universitat Oberta de Catalunya. Communication Networks and Social Change (CNSC). L’objectiu principal de CNSC és analitzar diversos reptes socials rellevants de la societat xarxa -com l’augment de les desigualtats socials, la crisi de la democràcia i l’envelliment demogràfic i la seva interacció amb la comunicació digital. 

• Universitat Pompeu Fabra. Grup de Recerca en Comunicació Política, Periodisme i Democràcia (POLCOM-GRP). L’objectiu del grup és l’estudi interdisciplinari de les interaccions entre el sistema polític, el sistema mediàtic i la ciutadania, i com aquestes interaccions afecten la cultura democràtica de la societat.  

• Universitat Ramon Llull. STREAM: Society, Technology, Religion and Media. El grup STReaM investiga la intersecció entre mitjans, religió, cultura, política i tecnologia per comprendre l'impacte de la comunicació i les humanitats en la societat contemporània. Una de les seves línies de recerca és l’estudi de l'impacte de les xarxes socials i la tecnologia en la política, la comunicació i la societat.

• Universitat Rovira i Virgili. ASTERISC. Grup de Recerca en Comunicació. Les línies d'investigació del grup són la comunicació de risc, la comunicació política, el periodisme digital, la relació entre mitjans i identitat cultural, i les desigualtats en l'accés als mitjans. 

"Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres." 
Nacions Unides. Declaració Universal dels Drets Humans. Article 19 (1948)

La lluita contra les notícies falses pot comportar, com a mínim, dos perills: que els governs caiguin en la censura i el control polític per combatre aquesta amenaça, o que aquests mateixos governs deixin en mans de grans plataformes com Google el control editorial dels mitjans de comunicació. Com equilibrar aquest control amb el dret a la llibertat d'expressió?

I, d'altra banda, la llibertat d'expressió i, especialment, la llibertat de premsa són claus per contrarestar la desinformació. 

A continuació presentem una selecció de recursos que proporcionen informació sobre l'estat de la censura i la llibertat de premsa al món.

Censura i silencis mediàtics

• Civio. Organització espanyola sense ànim de lucre que advoca per la transparència en els governs i les institucions públiques, per aconseguir que es rendeixin comptes i la informació arribi a la ciutadania.
• Index on Censorship. Organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.
• Mèdia.Cat. Anuari. Anteriorment conegut com l'Anuari dels silencis mediàtics, es publica des de 2010 i aplega reportatges periodístics que aborden temes que no han estat tractats pels grans mitjans de comunicació: "Presenta un recull de reportatges en profunditat sobre temàtiques que no han estat portada de cap diari ni han obert cap informatiu i, alhora, aprofundeix de manera crítica en qüestions que massa sovint han marcat l’agenda, amb articles d’anàlisi a càrrec d’expertes, infografies i continguts especials."
• Mèdia.cat. Mapa de la censura. Mapa que, en paraules dels seus creadors, "des de l’any 2015 recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans."
• Project Censored. Projecte nascut a la University of Sonoma l'any 1976 i actualment promogut per la Media Freedom Foundation. Fa el seguiment de notícies que han estat omeses, boicotejades o tractades inadequadament als principals mitjans de comunicació dels Estats Units.

Llibertat de premsa

• Cartooning For Peace / Dessins pour la Paix. Organització d'il·lustradors de premsa que impulsa projectes per promoure la llibertat de premsa, l'educació mediàtica i la lluita contra les notícies falses.
• European Centre for Press and Media Freedom (ECPMF). Mapping Media Freedom. Mapa que avalua la llibertat dels mitjans de comunicació als països europeus.
• Freedom House. Global Freedom Status. Mapa que avalua 210 països i territoris en funció de l'estat de la democràcia, els drets polítics, els drets civils i la llibertat d’Internet. Aquesta mateixa institució publica anualment l'informe Freedom on the Net (enllaç a l'informe de 2024).
• Reporteros sin Fronteras (RSF). Clasificación Mundial de la Libertad de Prensa. Aquesta organització no governamental, que defensa la llibertat de premsa arreu del món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, publica cada any una actualització de la Clasificación Mundial, que és un informe que comprar el grau de llibertat de què gaudeixen els periodistes i els mitjans en 180 països i territoris. Podeu llegir l'anàlisi general de l'edició de 2024.
• Unesco. World Press Freedom Day. Lloc web dedicat a promoure la celebració del 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Aquesta efemèride va ser proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el desembre de 1993, i des d'aleshores se celebra cada any arreu del món amb diverses activitats com congressos, xerrades i exposicions. L'acte central és un congrés organitzat per la pròpia Unesco, durant el qual es lliura el premi Unesco/Guillermo Cano World Press Freedom Prize a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills.

Existeixen una sèrie de mitjans satírics que utilitzen l’humor, la ironia i l’exageració per comentar esdeveniments actuals i temes socials. Tot i que a vegades poden desinformar, el seu objectiu principal és l'entreteniment i la seva falsedat és generalment evident per al públic.

• Babylon Bee (Estats Units)

• Le Gorafi (França)

• Lercio (Itàlia)

• El Mundo Today (Espanya)

• The Onion (Estats Units)

• Der Postillon (Alemanya)

• Private Eye (Regne Unit)

• Sensacionalista (Brasil)

• De Speld (Països Baixos)

• Waterford Whispers News (Irlanda)

• Weekly World News (Estats Units)

• També és adient destacar que la revista satírica espanyola Mongolia conté una secció, "Reality news", en la qual no hi ha humor, sinó que parla dels mitjans de comunicació i la seva connivència amb el poder polític i judicial.

D'altra banda, les xarxes, especialment la xarxa X, s'han omplert de comptes paròdics que es fan passar per comptes de personalitats reals amb intenció humorística. Per exemple: 

• @viejoUS (Joe Biden)

• @RealDonalDrumpf (Donald Trump)

• @norcoreano (Kim Jong-un)

• @Idiazaquso (Isabel Díaz Ayuso)

• A cavall entre l'humor, la denúncia i el servei públic hi ha el compte @ahorrandoclick1, que resumeix en una sola frase les notícies "pescaclics" publicades pels mitjans, amb la intenció que els lectors no hagin de fer clic a l'enllaç

Posa’t a prova i esbrina si aquestes imatges o notícies són reals:  

• Ashland University. Archer Library. Fake News Challenge  

• BBC Bitesize. Quiz: Artificial or real?

• Col·legi de Periodistes de Catalunya. El Polígraf. Campanya destinada a promoure la comprensió i el coneixement dels fonaments del periodisme i que consisteix en una sèrie de qüestionaris on que posen a prova els participants en diverses àrees clau de l’alfabetització mediàtica. 

• Northwestern's Kellogg School of Management. Detect Fakes  

• Snopes. Quiz [Cada dia ofereix un qüestionari diferent]

Les Biblioteques UAB posem a la vostra disposició una sèrie de recursos per trobar més informació sobre notícies falses:

Cercador de les Biblioteques de la UAB. Podeu trobar tot tipus de documents cercant per paraules clau com fake news, fact checking, etc. També podeu cercar per matèria: 

• Desinformació

• Ètica periodística

• Govern i premsa

• Mitjans de comunicació de massa - Manipulació

• Mitjans de comunicació de massa - Objectivitat

• Periodisme - Objectivitat 

• Premsa - Manipulació

• Propaganda

• Rumor públic

• Televisió - Manipulació 

• Veritat i mentida - Aspectes socials 

Communication and Mass Media Complete. Base de dades de literatura científica sobre comunicació. Podeu cercar per paraula clau o cercar per la matèria Fake news. Accés restringit als usuaris de la UAB.

Statista. Noticias falsas y desinformación en España - Datos estadísticos. Pàgina web amb múltiples dades al portal d'estadístiques Statista. Accés restringit als usuaris de la UAB.

Bibliografia 

• Digital Future Society. Informe Cómo combatir la desinformación 
• Monogràfic de la revista El profesional de la información (2019): Posverdad y desinformación
• Monogràfic de la revista Index.Comunicación (2024): Desinformación y confianza en los medios
• Mèdia.cat. Pòdcast: "Els perills de la desinformació" (capítol 14 de L'Observatori, el pòdcast de Mèdia.cat) (febrer 2024) 
• Recerca de La Marea (2024) sobre empreses que fan servir tècniques fraudulentes per eliminar informacions a internet de clients per restaurar la seva reputació digital: Primera part, Segona part i Tercera part
• Reuters Institute. Digital News Report 2024
• Universidad de Navarra. Digital News Report España 2024.

Guies

• College of the Redwoods. LibGuides. Research GuidesBias, Fake News, Hoaxes, & Lies

• Cornell University. LibGuides. Misinformation, Disinformation, and Propaganda

Exposicions  

• Fundación Telefónica (2023). Fake news. La fábrica de mentiras. Exposició que va explorar el fenomen de les notícies falses al llarg de la història, analitzant com es generen, es propaguen i com es poden detectar.   

• Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (2018). Fake news. Exposició presencial i virtual de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General sobre la manipulació de la veritat en la premsa i com combatre les notícies falses.

• Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (2024). Fake news. Exposició presencial a la planta baixa de la biblioteca, que actualitza l'exposició de 2018. Visitable entre setembre i novembre de 2024.