Aportació: Influència social
Mostreu com el vostre llibre o capítol ha influït positivament en la societat a diferents nivells (cultural, educatiu, polític, socioeconòmic, sanitari, tecnològic...). Per això heu de crear una narrativa a partir de les mencions rebudes, des de fora de l'àmbit acadèmic, per part d'organismes, institucions, patents, mitjans de comunicació i altres agents socials.
Si el que voleu es fer un pla de mesura i gestió de l’impacte social de la vostra recerca, us aconsellem que consulteu la pàgina Impacte social on trobareu les etapes del camí cap a l’impacte, com mesurar-lo i bones pràctiques.
Consulteu les fonts a la taula 1 d'ANECA i AQU.
Cerqueu a PlumX si el vostre document ha estat citat en documents de polítiques públiques i a The Lens si està relacionat amb alguna patent. Podeu cercar notícies a bases de dades de premsa, com MyNews.
Mireu a WoS o Scopus si el vostre document està vinculat amb alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) o establiu vosaltres mateixos aquesta vinculació a la narrativa, si és adient.
També podeu mostrar la influència social de la vostra publicació a partir d’eines com Altmetric, pàgines com la Viquipèdia o plataformes socials acadèmiques com ResearchGate o generalistes com X o Facebook.
- Plum X (el podreu trobar a Scopus i al Portal de la Recerca de la UAB) us dona gratuïtament les dades d’Overton. Mireu si l’article ha estat citat en algun document de polítiques públiques (informes, lleis, documents oficials...).
- Valoreu revisar les dades d'Overton ja que per un costat, sovint dona duplicats, i, per l'altre, com que PlumX cerca a partir d'un número internacional, si els documents institucionals que citen el vostre no afegeixen a la seva citació aquest número internacional el vostre article no apareixerà.
Tingueu en compte, també, que el ventall d'organismes i organitzacions pot ser molt ampli i no tots apareixen als resultats d'Overton, una base de dades centrada a l'àmbit anglosaxó. - A The Lens podreu trobar si el vostre document ha estat citat en alguna patent.
- Cerqueu si hi ha notícies sobre la vostra publicació a les bases de dades de premsa. Pot ser que el títol no aparegui mencionat però sí l'autor i el tema.
- Cerqueu a Google si el vostre document està referenciat en webs d’interès, blogs, notícies o hi ha vídeos de presentació, etc.
- Comproveu si té moltes lectures a ResearchGate o visualitzacions a Academia.edu.
- Pel que fa a l’impacte de la vostra publicació a les xarxes socials generalistes podeu utilitzar Altmetric on trobareu les citacions a X i el número total de seguidors que citen el vostre document. També les citacions a la Viquipèdia i tot el que conforma l’Altmetric attention score. Altmetric cerca a partir de números identificadors (DOI, handels, URIs); si als posts de X no apareixen aquests números no sortirà als resultats d'Altmetric. Per tant, valoreu de revisar a X les dades. Per la seva banda Plum X (el trobareu a Scopus i al Portal de la Recerca de la UAB) us dona gratuïtament les dades de diverses xarxes socials com Facebook i YouTube; també d'entrades a blogs, Viquipèdia, etc.
- A la narrativa valoreu la importància que us hagi citat qui ho ha fet; quin pes té aquest organisme? quina transcendència té aquesta patent que cita el vostre treball?
- Intenteu descriure la varietat geogràfica o lingüística de l'audiència del vostre document.
Tant el llibre com el capítol que el conté estan vinculats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en concret amb l'objectiu 16: Pau, justícia i institucions sòlides.
El llibre ha estat citat, segons Overton, en diversos documents de polítiques públiques o d'organismes rellevants, el que demostra la seva influència social en el camp de la justícia i la prevenció de delictes: la ONU, el National Institute of Justice dels EUA, un institut de recerca suec que va formar part del govern fins 1987 i un organisme que depèn del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya:
- Carlsson, C. (2016). Att lämna våldsbejakande extremism. En kunskapsöversikt = Leaving violent extremism. An overview. Institutet för Framtidsstudier.
- Nguyen Vo, T. ; Capdevila, M. (2021). Evaluation of CerclesCat Project: 4th Report. Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
- Solomon. A.L. i Scherer. J. (2021). Desistance From Crime Implications for Research, Policy, and Practice. National Institute of Justice. Office of Justice Programs.
- UN Asia and Far East Institute for the Prevention of Crime and the Treatment of Offenders (2021). Reducing reoffending : identifying risks and developing solutions. Report of the Workshop 2, 14th UN Congress on Crime Prevention and Criminal Justice, Kyoto, Japan, 7-12.
També hem trobat una altra referència d'interès d'una organització benèfica anglesa (Prisoners' Education Trust) que presenta un escrit a un comitè del parlament britànic:
Bennallick, M. i Szifris, K. (2021). Written evidence submitted by Prisoner Learning Academic Network. Prisoner Learning Academic Network (PLAN). Prisoners' Education Trust.
Per altra banda creiem que el capítol ha tingut influència social ja abans de publicar-se i això s'explica perquè la publicació d'un llibre és un procés lent. El capítol té ajuts de finançament de l’any 2008 (Ministerio de Economía y Competitividad, DER2008-05041), 2009 (Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, 2009/SGR-01117 ) i 2010 (Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, JUS/4110). La recerca en què es basa va ser iniciada el 2010 i així apareix al capítol:
“In 2010 we began a research project, funded by the Spanish Government, focusing on identifying factors that lead to desistance after imprisonment.” (pàg. 7).
Ja van dir que el llibre neix a partir de la conferència Desistance – Sketching the Future organitzada pel Centre for Criminological Research de la Universitat de Sheffield el 2014. Al mateix any, un dels autors del capítol (Josep Cid) va ser el ponent de la taula de recerca "El desistiment dels penats: factors que hi intervenen" a la IV Jornada de Criminologia al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, organitzada per la UOC i el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Podem veure el vídeo, amb la intervenció de Josep Cid on parla de la mateixa recerca (de les entrevistes a reclusos) en què es basa el capítol, el programa i la notícia de la Generalitat. Per tant, podem dir que la recerca que hi ha darrera del capítol i les conclusions que es deriven d’aquesta recerca estaven subvencionades pel Departament de Justícia de la Generalitat i alhora tenien influència sobre les polítiques del mateix departament.
L’impacte social del capítol i del llibre que el conté també és visible als mitjans de comunicació i a les xarxes socials. Ja havíem dit anteriorment que el llibre neix a partir de la conferència Desistance – Sketching the Future organitzada pel Centre for Criminological Research de la Universitat de Sheffield l'any 2014. Al mateix any un dels autors del capítol, Josep Cid, coordinador del grup de recerca Desistiment del delicte i polítiques de reinserció (també creat el 2014), és entrevistat a El cafè de la República, un programa de Catalunya Ràdio, on parla de la recerca en la que es basa l’article i del suport familiar com a factor de desistiment. La mateixa idea apareix a una entrevista feta a la UAB el 2020. Aquesta entrevista és compartida a Facebook per Criminologia UdG i el post de gener de 2020 es vist per 42 persones.
Segons Altmetric el llibre té 6 posts a X per part de 5 usuaris que sumen 28.673 seguidors. Cercant a X pel títol del llibre trobem també 2 post del Netherlands Institute for the Study of Crime and Law Enforcement (2.157 seguidors) el juny de 2016 o un post de l'Euro Journal Provation (1.163 seguidors) el gener de 2017 sobre la ressenya del llibre per part de Keith Davies. També de l’Instituto Internacional de Sociologia Jurídica de Oñati (3.993 seguidors) l’abril de 2016. Per tant, en total podem parlar de 10 posts per part de 8 usuaris que sumen prop de 36.000 seguidors.
Dels posts que Altmetric atribueix al llibre dos corresponen al capítol i estan fets pel Grup de Recerca en Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció de la UAB (1.612 seguidors). Els posts es fan el 2017 i 2018 amb enllaços al llibre a la pàgina web de l’editor i al capítol al repositori DDD.
[Font de les dades: Overton, Google, Youtube, Altmetric, X, Facebook. Data de consulta: 21/07/2024]
- He vist que Overton i Altmetric són bases de dades de pagament i que la UAB no hi està subscrita. Com puc accedir-hi?
En principi les dades que dona Altmetric i Overton d'un article concret es poden consultar gratuïtament: Altmetric ofereix eines gratuïtes com un bookmarklet i també es pot consultar cercant el document al DDD. Les dades que proporciona Overton estan incloses a PlumX que és consultable des del Portal de la Recerca de la UAB i des de Scopus. També podeu fer una cerca a PlumX a partir d'un DOI o un ISBN introduint-lo a la URL; per exemple: https://plu.mx/plum/a/?doi= - Per què les dades de lectures a Mendeley apareixen a la dimensió Ús i lectura i les de ResearchGate o Academia.edu a les d'Influència o adopció social?
Mendeley és un gestor de referències bibliogràfiques on alumnes, professors i investigadors poden incorporar un document al seu catàleg personal i això es considera una lectura. Per la seva banda ResearchGate i Academia.edu són xarxes socials acadèmiques on interaccionen els investigadors. Però en molts casos posar les dades d'una font a una dimensió o l’altra és una convenció i si això us fa dubtar sempre podeu agafar dimensions més àmplies com Impacte social.