"La utilització del periodisme al servei d'una idea i una mala causa es converteix en fake news"

10/04/2024

A qui es trobi la teva darrera novel·la a les llibreries, què li diries que és 32 de març?

Per una banda és una història d’amor entre una àvia i una neta, un amor com no n’hi ha cap altre, i de l’altra s’hi troba el periodisme, la propaganda entesa com el periodisme al servei d’una mala causa. Una noia s'instal·la a París a casa de l’àvia i descobreix uns secrets, gràcies als que la seva família va sobreviure durant l’ocupació nazi de la II Guerra Mundial.

 

Els dos protagonistes es queden tancats a casa i gràcies al confinament, la seva relació fa un gir inesperat. Cada any hauria de tenir un 32 de març al calendari?

Estaria bé tenir una setmana per reivindicar la conversa llarga que cada vegada fem menys. Mirem menys als ulls, tenim menys estona i menys ganes de conèixer el que i a qui tenim al davant. Les pantalles i l’scroll fan que perdem coses tan bàsiques per la humanitat com conversar.

 

32 de març ens transporta al París ocupat pels nazis. Quina és la dificultat de fer una novel·la històrica? Implica molta documentació?

És un repte. Vaig estar dos o tres mesos documentant-me, mentre pensava la trama, i després quan escrius continues buscant. T’amares de fonts diverses, xucles tant com pots per abandonar-ho i oblidar-ho quan escrius, perquè et quedi l’essència, un pòsit, que et permeti fer un llibre entretingut, sinó fas un assaig d’erudició mostrant tot el que saps.

 

Què et va motivar a crear aquesta història?

Tenia ganes d’escriure una història amb el vincle entre àvia i neta. La meva mare va morir molt jove, vaig viure molt amb les meves àvies i les vaig gaudir fins que vaig ser gran. Amb la meva filla, que ha tingut una sola àvia, he vist des de primera fila com es va generant aquesta relació d’amor tan diferent i bonica. En Guillem Terribas diu que les netes són les postres de la vida. Això mereix una novel·la, i ja havia escrit sobre altres tipus de relacions amoroses. A més, volia parlar del periodisme per la meva formació professional. A novel·les anteriors també he escrit sobre diferents vessants del periodisme. Aquí volia centrar-me en la propaganda com a arma de seducció massiva al servei dels nazis. La utilització del periodisme al servei d’una idea i una mala causa es converteix en fake news.

 

Vas estudiar Ciències de la Informació a la UAB. Per què vas prendre aquesta decisió?

Tenia clar que volia escriure, però em vaig equivocar matriculant-me a ESADE. Ho vaig suspendre tot menys una assignatura, em van expulsar. Vaig mig enganyar al meu pare dient-li que a la UAB, a Ciències de la Informació, faria les mateixes assignatures que a ESADE fins a 3r i després ja hauria de triar entre Periodisme i Publicitat.

 

Quin record guardes d’aquella etapa?

El primer any a la universitat va ser difícil, els estudiants vam fer quatre mesos de vaga i hi vaig anar poc. Fèiem classe rellogats a les aules de Dret i Econòmiques, no teníem Facultat i amb prou feines ens coneixíem els companys. A partir de 2n i fins a 5è vaig gaudir molt, vam estrenar l’edifici de Ciències de la Informació, vaig tenir bona sort amb el professorat i el campus em semblava meravellós. La meva filla sempre n’ha sentit a parlar tan bé que ara ella ha posat la UAB com a primera opció per estudiar Medicina.

 

Havies arribat a pensar que series escriptor?

Ho desitjava amb totes les meves forces. Reconec que el que ha passat està molt per damunt del somni que tenia. Havia publicat tres llibres, al 92, 94 i 98, però el que va ser determinant per dedicar-m’hi va ser la mort del pare. La mare ja havia mort, vaig veure que la vida anava per mi i em dedicaria al que més m’agradava fer. Vaig dimitir de la direcció del diari Avui i em vaig posar a escriure. El resultat va ser Se sabrà tot, amb la que vaig guanyar el Premi Sant Jordi. Aquella novel·la em va situar a una tribuna de privilegi, la gent em va conèixer, compraven el llibre, i vaig entrar a una espiral de la que no he sortit. M’hi sento còmode i privilegiat.

 

Qui era el teu referent de l’època?

M’agradava molt Josep Maria Espinàs, era multifacètic, escrivia una columna diària a l’Avui, feia entrevistes amb profunditat a la televisió, publicava llibres i novel·les. Sempre va ser molt ell mateix, tenia la seva pròpia veu, no depenia de capelletes ni grups als que som tan aficionats a Catalunya. Cada any per Sant Jordi comprava un llibre de l’Espinàs i li regalava a la meva àvia.

 

A tots els actuals estudiants que somien amb publicar el seu llibre, quin consell els donaries?

Que escriguin molt, que practiquin, que no parin. Un golfista deia com més practico més sort tinc. Escriure és el mateix, no és sort, són hores, experiència, trobar la veu pròpia, escriure, llegir i rescriure. Que no es rendeixin, només tenim una vida, se’n sortiran d’una manera o altra.

 

Tornant a 32 de març, la Margaux, la Barbara, en Roger, en Damien… cada personatge té la seva particular història impactant. Que t’és més difícil, construir els personatges o encaixar-los tots en el mateix relat?

No pots deslligar una cosa de l’altra, els personatges són en relació als altres. Inventar-te famílies i móns des de zero i tramar-los és la part difícil i apassionant. La gràcia és que tens tot el món per escollir, tot és possible i tot és de franc.

 

Quin és el teu secret perquè escenes quotidianes com una conversa de pis capti tant la nostra atenció?

Que hi passin coses. Per mi la novel·la és la suma de trama i literatura, acció i despcripció, amb el percentatge que l’autor vulgui. A la conversa s’expliquen coses, pots creure que no passa res però està passant.

 

En el llibre ens situes a una festa d’escriptors i editors on llegim que l’atmosfera s’havia anat carregant d’egos. És un sector amb els fums massa pujats?

No especialment. Volia descriure el món que conec. Això és Egolunya, però em fa l’efecte que deu passar a tot arreu. Segurament els egos dels escriptors són directament proporcionals al nivell de vendes.

 

En cinc ocasions has estat l’autor més venut del Sant Jordi. Què significa aquest dia per a tu?

Sant Jordi sempre ha estat  el millor dia de l’any, des que era un nen i comprava un llibre de l’Espinàs a l’àvia. Després he tingut la sort d’estar assegut a l’altre costat de la taula, la gent m’ha fet confiança comprant els meus llibres, els llegeix i els recomana. Haver estat cinc vegades el més venut em sembla una passada. John Cheever deia que un llibre és com un petó, es necessiten dues persones per fer-lo, si ningú el llegeix és com si no existís.

 

Tens algun nou projecte entre mans?

Tinc una nova novel·la a mitges que si déu vol la podreu llegir al març. Només us puc dir que a la propera novel·la volarem.