Art i Història
Orígens i desenvolupament del feixisme xinès
Quan es parla de feixisme xinès es fa referència a les Camises Blaves o Societat de la Pràctica Rigorosa dels Tres Principis del Poble. Però hi va haver una altra organització, menys coneguda, el Moviment de la Nova Vida, una plataforma feixista de masses basada en la captació, enquadrament i control de la població bàsicament a través de polítiques socials. Aquesta tesi doctoral estudia el paper del Partit Nacionalista Xinès i de les organitzacions esmentades en el context sociopolític de la primera Guerra Civil Xinesa.
Referències
Radicalización del nacionalismo chino moderno: orígenes y desarrollo del fascismo chino. El caso de las organizaciones fascistas del Guomindang: la Sociedad Lixingshe y el Movimiento de la Nueva Vida (1927-1937), tesi doctoral de Chiao-In Chen, dirigida pel Dr. Martí Marín Corbera i llegida al Departament d’Història Moderna i Contemporània.
Ha existit en realitat el feixisme xinès? Quan parlem de feixisme xinès hem de fer referència necessàriament a una organització política coneguda amb diversos noms diferents: el nom més comú va ser el de Camises Blaves (lanyishe), que va ser utilitzat a la premsa internacional durant els anys trenta, tot i que també es va conèixer pel seu nom oficial, Societat de la Pràctica Rigorosa dels Tres Principis del Poble (sanminzhuyi lixingsheo simplement lixingshe). Lògicament els Camises Blaves van ser l’expressió més coneguda del feixisme xinès, que malgrat no ser l’única, va ser la més rellevant.
Però el seu desenvolupament, característiques i importància, com a grup del tipus esquadrista i elitista, no han d’enfosquir l’existència d’una altra manifestació menys coneguda del feixisme xinès: el Moviment de la Nova Vida (xinshenghuo yundong). Una plataforma feixista de masses -que es nodria de l’experiència ideològica dels Camises Blaves- basada en la captació, enquadrament i control de la població a través eminentment de polítiques socials. Per tot això, si ignoréssim els Camises Blaves, pràcticament ens quedaríem sense objecte d’estudi. Però d’altra banda, tot i tractar-se de la referència ineludible, la mateixa historiografia especialitzada en sinologia ha mantingut els seus dubtes i reserves a l’hora de definir aquest grup com a feixista.
En aquest sentit, sembla que ens trobem en una situació semblant a la que s’ha produït en ocasions en el cas espanyol: el grup feixista per excel·lència seria aparentment la Falange Espanyola, però tot i tractar-se del de major importància, la seva inclusió dins de la nòmina dels partits feixistes europeus ha estat posada insistentment en dubte.
El feixisme a Europa és un tema molt estudiat per la historiografia occidental, però el cas del feixisme asiàtic, concretament el feixisme xinès, és encara desconegut per la gran majoria, especialment per part de la historiografia espanyola. Així mateix, des dels anys vint i trenta, el fenomen feixista va influenciar la Xina -així com també altres països asiàtics- fins al punt d’arribar a desenvolupar un feixisme «autòcton». Per tant, el present treball tractarà sobre el paper del Partit Nacionalista Xinès (Guomindang, d’ara endavant GMD) i el seu més destacat grup feixista -la Societat dels Tres Principis del Poble (sanminzhuyi lixingshe, d’ara endavant Societat Lixingshe o Camises Blaves)- , així com la seva expressió com a plataforma de masses feixista en l’anomenat Moviment de la Nova Vida (Xinshenghuo yundong, d’ara endavant MNV), en el context sociopolític xinès de la primera Guerra Civil Xina (1927-1937).
La Societat de Lixingsheva néixer com un grup secret dins de la militància militar del GMD durant l’any 1932, una situació que la revestia de característiques peculiars en la història feixista, desapareixent orgànicament com a grup en les Joventuts dels Tres Principis del Poble (sanminzhuyi qingniantuan) el 9 de juliol de 1938, com a conseqüència de la reorganització del partit. Cal emfatitzar els seus orígens, els quals estan inserits en el mateix desenvolupament del GMD com a partit, el règim de Nanjing liderat pel mateix GMD, les figures de Sun Yat-sen (1866-1925) i de Chiang Kai-shek (1887-1975), així com el seu fons rabiosament neoconfucianista i nacionalista «xinès» de nou encuny «sunyasenista». Per tant, tot això ens fa necessàriament iniciar el nostre relat més enllà de la cronologia de la primera Guerra Civil Xinesa, per endinsar-nos al mateix esdevenir de la crisi de l’Imperi Qing i l’adveniment de la República de la Xina el 1911.
Imatge superior esquerra: Propaganda militar de l'Exèrcit del GMD amb imatge de Chiang Kai-shek. Arxiu de la Ciutat Shanghai: H1-1-109-3. s.d.
Chiao-In Chen
Departament d'Història Moderna i Contemporània
2024 Universitat Autònoma de Barcelona
B.11870-2012 ISSN: 2014-6388