Geografia

Tesis

El matrimoni precoç en societats en expansió educativa

Atès que nombrosos estudis demostren que les dones amb més anys d’escolaritat tendeixen a retardar el seu primer matrimoni, s’acostumen a associar el nivell educatiu i l’edat de la nupcialitat. Aquesta tesi doctoral ha centrat la seva atenció en països on hi ha hagut un endarreriment en el calendari matrimonial i un augment dels nivells d’escolaritat femenina.

[+]

Tesis

Nous enfocaments en la gobernança de l’aigua urbana

Els recursos hídrics de les ciutats costaneres suporten moltes tensions a causa de diferents fenòmens. Aquesta tesi doctoral presenta noves línies d’investigació i estratègies per millorar les polítiques hídriques urbanes vinculades al sector turístic, juntament amb marcs per analitzar i avaluar els fluxos d’aigua física i social i la seva gobernança a les ciutats costaneres mediterrànies.

[+]

Avenços

Cap a un nou sistema residencial a Espanya?

Dos dels trets més destacats del sistema residencial espanyol de les últimes dècades són l’alta proporció de propietaris i l’absència de polítiques efectives de foment del lloguer. Aquest article argumenta que el sistema està vivint una transformació a causa del canvi demogràfic estructural i influenciada per la bombolla immobiliària i la crisi actual.

[+]

Tesis

La família com a determinant social de la salut subjectiva a Espanya

Els factors intermedis o contextos mediadors de la salut han demostrat ser especialment rellevants en l’anàlisi de les desigualtats en salut de les societats avançades en les quals la mortalitat ha aconseguit uns nivells molt baixos. Aquesta tesi se centra en el paper de la família com a determinant social de les desigualtats en salut subjectiva a Espanya.

[+]

02/2015 -

Dinàmiques espacials de la població catalana des de 1980

L’any 1995 es va aprovar el Pla General Territorial de Catalunya (PGTC), amb l’objectiu d’obtenir una distribució de la població més equilibrada al territori. Dues dècades més tard, l’avaluació de les conseqüències territorials i socioambientals del PGTC mostra la descongestió al voltant de Barcelona, el despoblament de determinades àrees com els Pirineus i una elevada congestió i deteriorament ambiental de les zones costaneres, amb conseqüències com l’augment de la contaminació atmosfèrica i dels riscos d’incendis forestals de gran extensió, així com d’inundacions.

Referències

Serra, P.; Vera, A.; Tulla, A. F. Spatial dynamics of Catalan regional planning: a multivariate statistical analysis of 1980s and 2000s data. European Planning Studies. 2014, vol. 22, num. 6, p. 1280-1300. doi: 10.1080/09654313.2013.782388.

A principis de la dècada de 1980, la Generalitat de Catalunya desenvolupà un pla territorial, el Pla General Territorial de Catalunya (PGTC), que va ser aprovat l’any 1995. Els principals objectius eren l’obtenció d’una distribució de la població més equilibrada, minimitzant la congestió de la regió Metropolitana de Barcelona, la saturació de l’àrea costanera i la despoblació de les àrees de muntanya, tot millorant les infraestructures de mobilitat i l’estat del benestar.

Gairebé 20 anys després de la seva aprovació, s’ha aplicat un protocol per avaluar les conseqüències territorials i socioambientals del PGTC emprant dades dels 946 municipis catalans. La metodologia desenvolupada es basa en l’Anàlisi de Components Principals (ACP) amb l’objectiu de reduir 30 variables socioeconòmiques i geogràfiques, obtingudes de diferents fonts, a un nombre inferior de CPs. S’analitzaren tres períodes: dècada de 1980, començament de la dècada del 2000 i l’any 2009, retenint-se sis CPs per a cadascuna de les dates, essent explicatius del 82.6% de la variància total. Aquests CPs mostraren algunes dinàmiques força clares com el CP1 associat al procés d’urbanització, incloent les activitats econòmiques relacionades amb les àrees més urbanitzades i poblades, o el CP2 amb el turisme, vinculat al nombre de places hoteleres i de càmpings, així com als segons habitatges.

Amb l’objectiu de sintetitzar la informació obtinguda dels 18 CPs, s’aplicà una anàlisi de conglomerats (clustering analysis) amb l’objectiu d’agrupar els municipis amb les mateixes dinàmiques. Sis conglomerats foren finalment retinguts i etiquetats com a: “municipis especialitzats en turisme”, “municipis rurals amb alguna activitat turística”, “agricultura de regadiu sense activitat turística”, “agricultura de secà sense creixement urbà o turístic”, “amb predomini de pastures i superfície forestal” i, finalment, “municipis sense canvis”.

Imatge 1: Resultats finals de l’anàlisi de conglomerats.

Els resultats finals mostraren les dinàmiques espacials des dels anys vuitanta, sintetitzades en tres situacions: descongestió, despoblació i costalització. La descongestió al voltant de Barcelona ha produït un increment de l’expansió urbana al voltant de la Regió Metropolitana, comportant increments de la mobilitat i de la dependència dels vehicles privats i, en conseqüència, incrementant els nivells de contaminació atmosfèrica. Malgrat alguns processos de re-territorilització associats a les àrees protegides i a les activitats turístiques, la despoblació, sobretot localitzada als Pirineus i en municipis amb predomini dels conreus de secà, ha suposat abandonament agrícola, incrementant el risc d’incendis forestals de gran extensió. Finalment, la concentració de la població i de les activitats econòmiques a la costa ha implicat una elevada congestió i un deteriorament paisatgístic així com un increment dels riscos d’inundacions.

Imatge superior esquerra: Dinàmiques de la dècada de 1980 (a dalt) i al 2009 (a baix) al voltant de la Regió Metropolitana de Barcelona.