• Tesis
• Grups de recerca
• Entrevistes
• Avenços
• A fons

Economia

Què fa que una estadística sigui de qualitat?

Segons l’oficina estadística d’Europa (Eurostat), una estadística oficial ha de tenir cinc elements que li aporten qualitat: rellevància, fiabilitat, puntualitat, coherència i accessibilitat. Ara bé, quin és el pes de cada un d’aquests atributs en la percepció de la qualitat que tenen els usuaris de les estadístiques? Una consulta feta a més de 200 experts i usuaris mostra que l’aportació de cada atribut a la qualitat és diferent, sent la fiabilitat i la coherència d’una estadística els elements que li aporten més qualitat. A l’estudi també es constata que l’estructura de la qualitat percebuda depèn del tipus d’usuari de cada estadística.

Referències

Costa, A.; García, J.; Raymond, J.L. Are All Quality Dimensions of Equal Importance when Measuring the Perceived Quality of Official Statistics? Evidence from Spain. Journal of Official Statistics 30(3): 547-562. 2014. doi: 10.2478/jos-2014-0034.

L’economista Alex Costa (Idescat) i els professors Jaume Garcia (UPF) i Josep Lluis Raymond (UAB) han estudiat la composició de la qualitat d’una estadística pública. Els tres autors van coincidir a l’INE (Instituto Nacional de Estadística) en la preparació del “Plan Estadístico Nacional 2013-2016”. Per poder fonamentar un conjunt de recomanacions de cara a la redacció del “Plan” es va organitzar una consulta estructurada a 236 experts de les universitats i les administracions de l’Estat. Aquesta consulta demanava per a un conjunt ampli d’estadístiques (279 estadístiques de 22 sectors) una valoració (ordinal: de 1 a 5) de les mateixes segons els cinc atributs fixats pel Codi de Bones Pràctiques de l’estadística europea: rellevància, fiabilitat, puntualitat, coherència i accessibilitat. A més es demanava una valoració global sobre la qualitat de l’estadística. Sobre aquesta base es va fer una anàlisi economètrica pel conjunt de les estadístiques, i també segons si els usuaris eren acadèmics (en general, usuaris i experts de fora de l’Administració) o usuaris de l’Administració (central i autonòmica).
 
Els resultats globals de la consulta estructurada pel conjunt de l’estadística de l’Estat van ser força positius, amb un valor de la qualitat percebuda de 3,73 (qualitat entre mitjana i alta), sents els atributs de major puntuació la rellevància i l’accessibilitat (4,16 i 3,79 respectivament) i els de puntuació més discreta els de coherència i fiabilitat (3,68 i 3,72). Per tipus d’informant, els usuaris no de l’Administració ofereixen una puntuació una mica més limitada (3,63) en comparació amb els usuaris de l’Administració Central (3,90), situant-se els de l’Administració de les CCAA entre aquests dos extrems (3,69).
 
El model economètric estimat per avaluar el pes de cada atribut en la qualitat percebuda global permet ajustar aquesta valoració general de forma satisfactòria (R² de 0,787) i identifica com els atributs més importants la fiabilitat i la coherència (amb coeficients de 0,232 i 0,224 respectivament) i la rellevància i puntualitat com de menor pes (0,154 i 0,182). Si s’estimen els models per tipus d’usuari, els acadèmics prioritzen coherència i fiabilitat, i també de forma important l’accessibilitat (0,226), mentre que els experts de l’Administració Central no valoren tant l’accessibilitat (0,196) com la puntualitat (0,201).
 
Més enllà d’altres resultats més de detall que es poden trobar en el treball, cal destacar que la capacitat explicativa de tots els elements considerats per Eurostat confirma el caràcter multidimensional de la qualitat d’una estadística oficial, un resultat que pot contrastar amb la idea més acadèmica de què la qualitat d’una estadística depèn bàsicament de la seva fiabilitat.
 
Imatge superior esquerra: Edifici de l’INE.

Josep Ll. Raymond

Departament d'Economia i d'Història Econòmica

josep.raymond@gmail.com