Un projecte de l'ICTA-UAB rep un ajut Synergy Grant de 10 milions d'euros

"És la primera vegada que es concedeix un projecte de tal envergadura i abast sobre el tema del postcreixement", afirma Giorgos Kallis.

Les societats poden abandonar l'economia orientada al creixement i mantenir el benestar humà dins els límits del planeta? Un nou estudi internacional liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Universitat de Lausana (UNIL), a Suïssa, abordarà aquesta important qüestió gràcies a una subvenció de 10 milions d'euros concedida per l’European Research Council (ERC).

Durant els propers 6 anys, els investigadors de l'ICTA-UAB Giorgos Kallis i Jason Hickel, juntament amb la professora Julia Steinberger de l'Institut de Geografia i Sostenibilitat de la Universitat de Lausana (UNIL), desenvoluparan el projecte «A Post-Growth Deal» (REAL) , que promet fer avançar l'economia ecològica en direccions radicalment noves.

Per aconseguir reduir les emissions prou de pressa per complir els objectius de París, així com per revertir altres pressions ecològiques, les economies d'alts ingressos hauran de reduir dràsticament l’ús de recursos energètics i materials. No obstant això, serà difícil d'aconseguir-ho si els països continuen apostant pel creixement econòmic —i, per tant, per nivells de producció industrial cada vegada més grans— com a objectiu principal.

Els científics reconeixen cada cop més la necessitat d'explorar vies de postcreixement econòmic. Les crides recents a una transició posterior al creixement s’han debatut als principals informes del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), el panell de l'ONU sobre la biodiversitat (IPBES) i l'Agència Europea de Medi Ambient, però el coneixement existent sobre aquest tema encara resulta insuficient. El projecte REAL desenvoluparà nou coneixement científic perquè les noves vies de postcreixement puguin ser descrites completament i aplicades amb èxit.

Per a fer-ho, l'ERC els ha concedit una beca Synergy de 9,9 milions d’euros: una subvenció altament competitiva i un dels premis més prestigiosos per a la recerca avançada a Europa. Amb aquest finançament, els científics uniran els seus respectius coneixements per explorar "com es poden assolir reduccions dràstiques en l'ús de l'energia i els recursos, i alhora acabar amb la pobresa i garantir una vida digna per a tothom". Aspiren a proposar nous models de política, així com iniciatives i sistemes de proveïment que avancin en direcció al postcreixement, i a implicar-se en qüestions relatives al desenvolupament al Sud global. L'objectiu és "aconseguir la convergència entre el Nord i el Sud globals, i als països mateixos, a un nivell d'ús dels recursos que sigui suficient per a un desenvolupament humà elevat però compatible amb els límits planetaris", explica Jason Hickel, antropòleg econòmic de l'ICTA-UAB.

L'Acord Postcreixement fa referència a la necessitat d'un nou pacte polític i institucional entre el govern i els ciutadans, equivalent al del New Deal o a l'estat de benestar, però ara orientat a la seguretat del benestar en una era d’estancament econòmic perllongat i de col·lapse climàtic. La realització d'aquest “pacte” requereix noves investigacions, noves dades i nous models que el projecte REAL pretén desenvolupar.

"És la primera vegada que es concedeix un projecte de tal envergadura i abast sobre el tema del postcreixement", afirma Giorgos Kallis, científic mediambiental de l'ICTA-UAB. "Es tracta d’un reconeixement i una validació dels esforços que molts investigadors aïllats han fet durant anys, en contra de l’oposició majoritària i amb poc suport institucional o financer. És una oportunitat que comporta una important responsabilitat". Kallis també destaca la importància de la sinergia: "cada vegada que ens reunim tots tres, ens sentim com les diferents peces d'un puzle que s'uneixen. Aquest és un projecte veritablement interdisciplinari. Esperem establir un nou paradigma sobre com abordar qüestions d'importància planetària".

"Aquest projecte és simplement revolucionari", afegeix Julia Steinberger, economista ecològica de la Universitat de Lausana. "Ens dona el que creiem que és la millor oportunitat d'explorar les idees transformadores necessàries per a protegir la humanitat de les crisis entrellaçades de les properes dècades: reorientar les nostres economies perquè deixin de dependre del creixement arriscat i s'orientin cap al floriment humà" .