Qüestionen la teoria d'una invasió violenta de la península Ibèrica a la fi de la prehistòria
Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Múrcia (UM) desafia la teoria que grups guerrers amb un component genètic "estepari" originari de l'est d'Europa van substituir violentament la població masculina de la península Ibèrica fa uns 4200 anys, i planteja un escenari diferent en què els grups amb ascendència "estepària" es van barrejar amb altres locals afeblits demogràficament.
En el treball, publicat al Journal of Archaeological Science: Reports, l'equip de recerca ha explorat com van canviar la societat i les poblacions al sud-est de la península Ibèrica durant la transició de l'edat del coure a la del bronze, centrant-se en un dels aspectes més coneguts d'aquesta transició: el pas dels enterraments comunals en l'edat del coure a les tombes individuals i dobles de la societat de El Argar, sorgida a inicis de l'edat del bronze, cap al 2200 abans de la nostra era (a.n.e). L'equip ha examinat una àmplia mostra de dates de radiocarboni (C14) d'ossos humans de les tombes característiques de tots dos períodes d'una quinzena de jaciments.
El primer resultat de l'anàlisi suggereix que el canvi de tombes comunals a individuals es va produir ràpidament. El segon mostra un pic en el nombre de morts enterrats durant 2550-2400 a.n.e., seguit d'un acusat descens, fins a xifres molt baixes, cap a 2300-2250 a.n.e.
Per a l'equip de recerca, el segon resultat és el que possiblement té implicacions més destacades. La interpretació més suggeridora la planteja en clau demogràfica. «És probable que els habitants del sud-est d'Ibèria fossin ja molt pocs, fa uns 4300 o 4200 anys, just abans de l'arribada de poblacions amb nous components genètics, conegudes amb l'adjectiu d’"estepàries". Quan els individus amb ascendència estepària es constaten en el sud-est peninsular, al voltant del 2200-2000 a.n.e., simplement es van barrejar amb grups locals de petita grandària, o van ocupar espais deshabitats», assenyala Rafael Micó, professor de la UAB i codirector del Grup de Recerca en Arqueoecología Social i Mediterrània (ASOME-UAB), que ha fet l'estudi.
Juntament amb aquests resultats, l'equip cita també estudis arqueogenètics previs que assenyalen l'absència d'un «biaix masculí» entre els grups amb ascendència estepària peninsulars. «Això permet plantejar un escenari històric diferent, que no inclou hordes invasores de guerrers "esteparis" que haurien aniquilat els homes locals i conformat una elit masculina amb accés exclusiu a les dones locals», destaca Cristina Rihuete Herrada, també professora de la UAB i coautora de l'estudi.
Un període amb canvis abruptes, però amb un influx genètic “estepari” progressiu
Fa uns 4200 anys, entre finals de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze, es van produir importants pertorbacions socials a Europa central i occidental. Es continua debatent sobre les seves causes, que van des de la crisi climàtica fins a les migracions violentes a gran escala o la propagació de malalties infeccioses.
«En els últims anys s'ha argumentat que les poblacions amb l'anomenada ‘ascendència estepària’ van emigrar cap a l'oest des de la regió que envolta la mar Negra, ajudades pel cavall i la roda com a noves tecnologies, i van assaltar brutalment Europa occidental», explica Camila Oliart, investigadora de la UAB i coautora de l'estudi. «En el cas d'Ibèria, s'ha suggerit que els homes que arribaven d'Orient tenien accés preferent a les dones i que van discriminar o van eliminar els homes locals, la qual cosa constitueix una interpretació invasionista molt impactant en termes mediàtics, però potser massa precipitada».
En l'estudi publicat ara, l'equip de recerca esbossa un context que pot tenir importants implicacions per a la comprensió de la transició entre el calcolític i l'edat del bronze en el sud peninsular fa 4200 anys, i en el sud-est en particular. Al llarg dels dos segles anteriors a aquesta data, el paisatge social va poder ser força diferent del d'una edat del coure puixant. Probablement, es caracteritzava per assentaments més petits i una baixa densitat de població. Des d'aquesta perspectiva, el «col·lapse» de l'edat del coure fa 4200 anys no va ser un esdeveniment ràpid, massiu i pertorbador que va afectar una societat densament poblada i poderosa, sinó la culminació de dos segles de dinàmica local decreixent.
Aquest nou escenari no implica, doncs, l'eliminació massiva dels homes ni la subjugació de les dones locals després d'una suposada conquesta, assenyala l'estudi. «Els habitants del sud d'Ibèria ja eren poc nombrosos a finals de l'edat del coure i es van barrejar amb grups d'ascendència genètica estepària sense necessitat d'una invasió a gran escala. Hauríem de començar a incloure explicacions alternatives», suggereix Miguel Valério, investigador de la UAB i coautor de l'estudi. «No podem obviar que la violència era un ingredient de la vida social de l'edat del coure, però fins ara res prova que el seu final fos conseqüència d'un conflicte generalitzat entre poblacions genèticament distintes».
Tot i així, l'equip de recerca subratlla que es necessiten més datacions per radiocarboni d'alta precisió i més anàlisis genètiques d'individus del final de l'edat del coure i d'inicis de l'edat del bronze, sobretot de la societat de El Argar. «Aquestes dades seran absolutament crucials per comprendre millor la naturalesa, l'escala i el ritme dels canvis que van tenir lloc en la formació de les societats de l'Edat del Bronze», conclou.
Per a dur a terme l'estudi s'han analitzat unes 450 datacions radiocarbòniques corresponents a individus enterrats en tombes de l'edat del coure i inicis de l'edat del bronze d'Almeria (La Atalaya, Las Churuletas, Los Millares, El Argar, El Barranquete, Fuente Álamo, Gatas, Llano del Jautón, Loma del Campo i Loma de Belmonte), Múrcia (Camino del Molino), Granada (Cerro de la Virgen, Panoría), Jaén (Marroquíes Bajos), Sevilla (Valencina de la Concepción) i Èvora (Perdigões).
Juntament amb Rafael Micó, Camila Oliart, Cristina Rihuete Herrada i Miguel Valério, investigadors d’ASOME-UAB, l'autoria de l'estudi inclou també Eva Celdrán Beltrán i Joaquín Lomba Maurandi, de la Universitat de Múrcia.
Article de referència: Rafael Micó, Eva Celdrán Beltrán, Joaquín Lomba Maurandi, Camila Oliart Caravatti, Cristina Rihuete Herrada, Miguel Valério. «Tracing social disruptions over time using radiocarbon datasets: Copper and Early Bronze Ages in Southeast Iberia». Journal of Archaeological Science: Reports (2024). https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2024.104692