Les desigualtats socials han condicionat la capacitat de reduir la mobilitat durant la pandèmia

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha encarregat al Grup d’Estudis sobre Energia, Territori i Societat (GURB) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) un estudi on s’ha analitzat la relació entre la mobilitat de les persones i la vulnerabilitat social en el context de la pandèmia COVID-19. L’objectiu principal de l’estudi, els resultats del qual s’han presentat avui, ha estat valorar si les condicions de vida i de renda són factors determinants a l’hora de quantificar el nombre i l’origen dels desplaçaments en dia feiner.

La recerca ha analitzat els patrons en la reducció de la mobilitat en dia feiner a l'àrea metropolitana de Barcelona així com a les ciutats de Terrassa i Sabadell durant el període d’emergència sanitària, tot comparant-la amb la mitjana de la mobilitat prèvia a la situació de pandèmia. D’aquesta manera, la hipòtesi general de partida que s’ha debatut és que en el context de la pandèmia COVID-19 els grups socials més desfavorits s’han vist obligats a mantenir uns patrons de mobilitat obligada en transport públic més elevats. Alhora, els grups més benestants han tingut major capacitat de reduir la pròpia mobilitat i d’emprar mitjans de transport alternatius.  D’aquesta manera, la capacitat de cada persona de gestionar la seva mobilitat a la ciutat es relacionaria directament amb els recursos econòmics i el capital social de què disposa, és a dir, de la seva major o menor vulnerabilitat.

Per comprovar la hipòtesi s’ha utilitzat una metodologia innovadora. Per una banda, s’ha analitzat l’evolució de les validacions d’accés al sistema ferroviari, i per altra, dades de mobilitat provinents de telefonia mòbil, facilitades pel Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA). En ambdós casos, s’ha analitzat el comportament diferencial de la mobilitat en funció de la renda mitjana de la població segons el territori d’origen dels desplaçaments.

L'evidència aportada permet confirmar la hipòtesi. Les persones residents en entorns més vulnerables han pogut reduir menys i més lentament la mobilitat que la resta de la població. Es mostra així com, en un context en què baixa mobilitat passa a ser un recurs preat a l'hora de protegir la mateixa salut i benestar, la incapacitat de reduir els desplaçaments esdevé causa i expressió de l'exclusió social.

L’estudi de la mobilitat resulta de notable importància a l’hora d’estimar l’impacte diferenciat de la pandèmia en els diversos grups socials. Entre altres factors, la menor capacitat de les persones pertanyents als grups socials més vulnerables a reduir la seva mobilitat és una raó clau que ajuda a explicar l’expansió de la pandèmia. Aquesta menor capacitat dels grups socials vulnerables de reduir la seva mobilitat pot deure’s al fet que els sectors benestants tenen major flexibilitat i més recursos davant de les dificultats laborals i sovint treballen en sectors on més fàcilment es poden adaptar al teletreball. En canvi, els grups més desfavorits, ocupats majoritàriament en els serveis bàsics i feines poc qualificades, en situacions laborals més precàries, amb menys estalvis disponibles i menor accés al vehicle privat, han de continuar desplaçant‐se en transport públic amb major intensitat.

En el conjunt de l’àmbit d’estudi, les validacions de transport mitjanes en les seccions censals benestants no només s’han reduït de manera més radical sinó també més ràpida que en la resta, especialment durant el primer confinament iniciat el 15 de març de 2020. Les seccions benestants de l’AMB ja havien reduït la mobilitat en un 90,9% durant la primera setmana de confinament (del 15 al 19 de març de 2020). En canvi, la mobilitat en les seccions censals vulnerables s’havia reduït només un 76,9%, catorze punts percentuals de diferència. La relació inversa entre mobilitat i renda en el període de la pandèmia també es confirma amb l’anàlisi de la mobilitat absoluta realitzada amb les dades de desplaçaments a partir de la telefonia mòbil. Els comportaments analitzats en els diferents moments entre ambdós tipus d’informacions segueixen un patró molt similar pel que fa a la tendència a incrementar-se o a reduir-se en funció de la renda. Així, s’ha  pogut detectar com un cop iniciat el període de confinament (1 d’abril de 2020), el nombre de viatges diaris realitzats a la ciutat de Barcelona van passar d’una mica més de 5,5 milions a una mica menys de 2 milions durant el període de confinament, amb una disminució del 65%, quelcom que es correspon amb una reducció del 92% pel que fa a les validacions.

Més informació:
Accés als informes íntegres
https://observatorimobilitat.atm.cat/ca/estudis.php
Grup de Recerca GURB de la UAB
https://gurbuab.com/