La regeneració d'aigües residuals entra en joc per combatre la sequera

Tradicionalment, la reutilització de les aigües residuals depurades s'ha mantingut allunyada de l'àmbit residencial. No obstant això, la sequera i la conseqüent dificultat per mobilitzar els recursos hídrics convencionals fan que les aigües regenerades siguin una opció cada vegada més plausible per minimitzar els efectes d'aquests episodis d'escassetat. Un estudi liderat per Hug March, catedràtic dels Estudis d'Economia i Empresa i investigador del grup de recerca Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA Lab) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha analitzat el funcionament d'algunes iniciatives que ja exploren aquesta via a l'àrea metropolitana de Barcelona. N'han estudiat la viabilitat i també l'impacte que suposaria que es generalitzessin.

March ha col·laborat en aquesta recerca amb els investigadors del Departament de Geografia de la UAB David Saurí i Santiago Gorostiza, també especialitzats en els recursos hídrics. El treball, publicat en obert a la revista Water Alternatives, deixa clar que la reutilització directa d'aigües regenerades per a usos d'aigua potable no està prevista a Espanya, però en canvi es considera acceptable la reutilització indirecta, retornant aquests cabals al medi natural per ser captats de nou posteriorment.

Aquest és el cas que s'ha posat en marxa al Llobregat, on la depuradora del Prat, a prop de la desembocadura, tracta les aigües residuals amb les tecnologies més avançades i, un cop alliberada de contaminants, la bombeja per una canonada riu amunt i torna a barrejar-la amb el cabal fluvial. Aquesta mescla es produeix uns vuit quilòmetres aigües amunt de la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí, que capta i tracta aigua del Llobregat per canalitzar-la al sistema d'abastiment de Barcelona.
 
El clima accelera els canvis

"L'episodi de sequera actual ha accelerat la reutilització indirecta de l'aigua regenerada", constata Hug March. La reutilització indirecta de l'aigua recuperada amb finalitats potables al Llobregat és un projecte ambiciós en escala i abast que ha estat possible gràcies al Pla d'emergència en situacions de sequera de Catalunya que la Generalitat va aprovar el 2020 i que permet aquest ús en escenaris d'excepcionalitat o d'emergència. Fins llavors només s'utilitzaven cabals d'aigua regenerada amb finalitats agrícoles, de neteja i reg urbà o mediambientals, per exemple, com a barrera hidràulica per evitar la intrusió salina a l'aqüífer del Llobregat.

"Introduir aquest tipus de mesures sempre és més fàcil en un context de sequera com l'actual, perquè és evident que, amb el canvi climàtic, ens haurem d'acostumar a l'aprofitament indirecte d'aigua regenerada per reforçar el sistema d'abastament d'aigua en l'àmbit metropolità", argumenta el catedràtic de la UOC.

En aquest sentit, David Saurí, investigador de la UAB amb més de vint anys d'experiència en la matèria, entén que hi pugui haver "un cert rebuig social a aquest tipus de pràctiques", però recorda que l'aigua regenerada del Llobregat "és perfectament apta, està molt controlada i, per diferents motius, pot arribar a ser de més qualitat que la del riu mateix". Saurí creu que, "tinguem sequera o no, l'aigua regenerada acabarà formant part del sistema d'abastiment habitual", però aposta també per altres opcions: "Haurem d'explorar el concepte de ciutat esponja dels xinesos i aprofitar molt més l'aigua de pluja".
 
Aposta de l'administració

El Govern català treballa en el desenvolupament del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i en l'àmbit metropolità, l'Àrea Metropolitana de Barcelona ha desenvolupat un Pla estratègic del cicle integral de l'aigua de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que ja reconeixen "el gran potencial de la reutilització de l'aigua per generar recursos hídrics que ajudin a millorar la resiliència en episodis de sequera". Es preveu la construcció de més de 25 plantes de regeneració a Catalunya, una de les quals es planteja que reprodueixi al riu Besòs el model que ja està en marxa al Llobregat. "És plausible suposar que en les pròximes dècades l'aigua regenerada constituirà un component important de les carteres de recursos hídrics, especialment a les zones urbanes", expliquen els autors.
 
Reutilitzar l'aigua al mateix edifici

L'altre cas que han estudiat els investigadors és el que ja fa anys que s'ha posat en marxa a Sant Cugat del Vallès, on la normativa municipal obliga des del 2002 a construir els edificis de vuit apartaments o més amb un doble sistema de canonades. Això permet que les aigües grises (és a dir, la de les dutxes, banyeres i rentamans) s'emmagatzemin i es tractin al mateix edifici per ser aprofitades per a la cisterna dels vàters. És un projecte que, malgrat haver tingut una bona acceptació a escala local, no s'ha reproduït en altres punts i no sembla tenir un futur gaire prometedor pel que fa a escalabilitat en l'àmbit metropolità.
 
L'ús d'aigua regenerada es pot estendre a Espanya?

L'any 2020, la Unió Europea va reconèixer per primera vegada la importància d'aquestes "noves aigües" mitjançant la regulació de la reutilització de l'aigua recuperada per al reg agrícola, seguint la petició dels estats membres del sud d'Europa i malgrat el recel dels del nord. Per això, els investigadors confien que aquest serà un dels casos d'ús que es podrà veure aviat a altres punts d'Espanya. Principalment a zones de la conca mediterrània i Andalusia, on la sequera es fa més evident.

Hug March pronostica que aquesta podria ser una sortida interessant per a zones urbanes amb un entorn agrícola important i pròxim, com Alacant: "Es podria arribar a l'intercanvi dels drets d'aigua, per exemple, en fer que els agricultors cedeixin a la xarxa potable l'aigua que tenen per regar i, a canvi, facin servir l'aigua regenerada per als cultius i rebin una possible compensació".
 
Quin serà el pas següent?

La gravetat de la sequera està reconfigurant ràpidament les fronteres de la reutilització de l'aigua regenerada, però els costos econòmics de l'adaptació d'aquestes xarxes s'han convertit en un repte que encara no està clar com s'afrontarà. "Aquests sistemes d'obtenció d'aigües alternatives, incloent el dessalatge, tenen l'avantatge que permeten guanyar independència del clima, però, en canvi, augmenten la dependència del consum energètic", exposa David Saurí.

Davant el canvi de paradigma que poden suposar aquestes aigües alternatives, els investigadors preparen ara més estudis per entendre com són percebudes per la ciutadania, com canvien l'economia política de l'aigua urbana, quins models de governança les poden regir, qui les pot controlar o atribuir-se'n els drets i fins i tot com es finançaran i quins impactes tarifaris poden tenir en la ciutadania.
 
Article de referència:
March, H.; Gorostiza, S. i Saurí, D. 2023. Redrawing the hydrosocial cycle through treated wastewater reuse in the metropolitan area of Barcelona. Water Alternatives 16(2).