La crisi ha frenat la integració laboral de la majoria dels treballadors immigrants
Investigadors del Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball -QUIT- de la UAB han presentat avui a CaixaForum Barcelona les conclusions de l’estudi “Crisis, Ocupación e Immigración en Espanya. Un Análisis de las Trayectorias Laborales”.
Editat en format llibre pel Servei de Publicacions de la UAB, s'ha presentat aquesta tarda, a les 18h, en Caixaforum Barcelona. La recerca, realitzada per investigadors del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha comptat amb el suport de l'Obra Social “la Caixa” i suposa la continuació d'un estudi anterior en el qual s'analitzaven les trajectòries laborals en el període anterior a la crisi econòmica.
L'estudi confirma el deteriorament generalitzat en les condicions laborals d'un gran nombre de treballadors immigrants i el retrocés en les seves trajectòries professionals. Així doncs, la lenta convergència que s'havia produït entre els treballadors immigrants en el període anterior de la crisi, s'ha vist frenada per una major afectació de la desocupació entre la població immigrant i un empitjorament en la qualitat de l'ocupació que tenen. Això pot observar-se, per exemple, en el retrocés en termes de remuneració que han experimentat els grups amb salaris més baixos, entre els quals són majoria els immigrants, durant el període examinat.
Diferències entre col·lectius i segons gènere
La intensitat i la forma en què s'han produït aquesta erosió, no obstant això, varia de manera significativa entre el col·lectiu de treballadors immigrants. Així doncs, l'estudi mostra com són els homes d'origen marroquí i romanès els més vulnerables. També existeixen diferències significatives per gènere en l'efecte de la crisi en la població treballadora en general i la immigrant en particular. Així doncs, el creixement de l'atur i l'empitjorament en les condicions laborals ha afectat de manera diferent als homes i les dones. En particular, les dones han sofert en menor mesura la desocupació, gràcies en part a la seva major presència en el sector serveis. Tanmateix, això ha anat acompanyat d'un deteriorament significatiu en les seves condicions laborals i un augment de la bretxa salarial.
Com a resultat d'aquestes tendències, s'ha produït una polarització entre autòctons i immigrants al mercat de treball. En el sector de millor ocupació se situa el 48% dels treballadors autòctons, mentre que el 52% es caracteritza per estar parat, o bé en ocupacions amb pitjors condicions laborals i poques expectatives de mobilitat ascendent. En el cas dels treballadors immigrants, el col·lectiu amb un major percentatge de treballadors en el segment primari o de millor ocupació del mercat de treball és el de peruans, amb un 35,7%, seguit pel d’argentins, amb un 34%. En l'altre extrem se situen el Marroc amb només un 20,1% de la seva població treballadora a Espanya en el sector de bones ocupacions i amb possibilitats de millora, i Romania.
Aquesta polarització, però, no pot fer oblidar que són molts els autòctons, quantitativament molts més que immigrants, als quals la crisi ha empitjorat les seves condicions de treball i privat de les seves oportunitats, puntualitzen els investigadors.
Un descens generalitzat en ingressos i categoria ocupacional
Aquesta polarització queda clarament reflectida en els ingressos, ja que col·lectius importants, sobretot de treballadors immigrants, n’han experimentat una disminució. Això explica que l'índex de desigualtats de Gini passi de 3,33 l'any 2007 a 3,46 el 2011. Així mateix, l'evidència d'un major percentatge de la població estrangera que ha experimentat una mobilitat ocupacional descendent (descens en la categoria ocupacional) entre els anys 2007 i 2011 comparat amb la població autòctona, implica un bloqueig en les seves trajectòries laborals que fa encara més vulnerable la seva posició, comporta en molts casos un retrocés i empitjora la perspectiva de reinserció al mercat laboral, segons els investigadors.
El deteriorament en la situació dels immigrants es manifesta no només en aquells que estaven ocupats el 2007 i ho seguien estant el 2011, sinó que queda reflectit en el gran nombre de persones que han “desaparegut” dels registres per desocupació de llarga durada, retorn a la inactivitat, retorn al seu país d'origen o ocupació informal. Particularment greu és la llarga durada de la desocupació, que ha afectat un 51,5% dels treballadors immigrants en el període 2007-2011, i en menor mesura als autòctons (34,7%). Aquesta no només comporta dificultats econòmiques associades amb una menor renda, sinó que l'estudi mostra un efecte negatiu d'un període de desocupació perllongada sobre la trajectòria laboral futura, que pot manifestar-se en forma de mobilitat ocupacional descendent.
Estratègies: retorn, inactivitat, informalitat i mobilitat
Davant d’aquesta situació, els treballadors immigrants han seguit estratègies diverses. La primera, el retorn o la re-emigració, més intens en el cas d'alguns col·lectius com el d'equatorians. Una altra via ha estat la cerca d'ocupació informal com a forma d'obtenir ingressos en condicions de gran precarietat. No obstant això, a través de les evidències recollides, es constata una gran reticència a treballar informalment perquè dificultaria l'obtenció de permisos de residència i nacionalitat, l'accés a certs serveis etc. La majoria de treballadors han preferit un empitjorament en les seves condicions, però mantenint la vinculació amb la seguretat social, la qual cosa contribuiria també a explicar el major deteriorament laboral experimentat pel col·lectiu de treballadors immigrants.
Una altra resposta ha estat la mobilitat geogràfica. Encara que existeixen diversos factors que dificulten la mobilitat, incloent els vincles familiars o socials que són particularment importants en el cas dels treballadors immigrants, la recerca mostra una alta mobilitat geogràfica i sectorial en el període estudiat. En un període caracteritzat per l'alta destrucció d'ocupació, l'alta mobilitat geogràfica i sectorial s'explica per la importància de l'ocupació temporal, que comporta un procés constant de destrucció i creació.
Els resultats de la recerca posen de manifest la necessitat de desenvolupar noves polítiques d'ocupació que actuïn sobre el col·lectiu de treballadors immigrants. En primer lloc, la creació d'ocupació es configura com a condició necessària perquè pugui millorar-se la posició d'aquest col·lectiu al mercat de treball, ja que la desocupació de llarga durada s'ha convertit en el gran obstacle en l'itinerari laboral dels treballadors immigrants. Però les polítiques actives i passives haurien de també ser revitalitzades i reconfigurades per poder fer front als reptes que s'han detallat anteriorment. No obstant això, manifesten els investigadors, la situació actualment és la contrària, amb una disminució de les taxes de cobertura de la prestació i subsidis per desocupació, i unes polítiques actives amb un menor finançament. Davant una alta desocupació estructural de llarga durada, l'absència de mecanismes de manteniment de rendes i de requalificació farà encara més difícil la integració laboral de la població immigrant, conclouen.
-------------------------------------------------
L'Estudi “Crisis, Ocupación e Inmigración en España. Un Análisis de las Trayectorias Laborales”, finançat per l'Obra Social “la Caixa”, i realitzat entre els anys 2012-2014, ha estat coordinat pel catedràtic Fausto Miguélez i el professor Pedro López-Roldán i ha comptat amb la participació dels investigadors del QUIT: Ramon Alós, Antonio Martín Artiles, Óscar Molina, Sara Moreno i Alejandro Godino.