Vés al contingut principal
Universitat Autònoma de Barcelona

La comunitat universitària ret homenatge al professor Jordi Garcia Orellana

27 abr. 2023
Compartir per WhatsApp Compartir per e-mail

El proper dia 5 de maig la Sala d’Actes de la Facultat de Ciències acollirà un acte d’homenatge al professor del Departament de Física Jordi Garcia Orellana, que ens va deixar el juliol de 2022.

Cartell d'homenatge pòstum a Jordi Garcia Orellana

La Facultat de Ciències, juntament amb el Departament de Física i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), retrà homenatge a la figura del professor Jordi Garcia Orellana en un acte que tindrà lloc el proper divendres 5 de maig a les 16.30 h, a la Sala d’Actes de l’edifici C. És un acte obert a tota la comunitat universitària que vulgui recordar-lo i rendir-li homenatge

Jordi Garcia era un referent científic en l’aplicació de radionúclids artificials, naturals i isòtops estables a l’estudi de processos ambientals tant en medis terrestres com marins, però sobretot era un company i docent molt estimat per tota la comunitat universitària.

Doctorat en Física a la UAB el 2004, amb una tesi centrada en la distribució i transferència de cesi 137, plutoni 239 i 240 i plom 210 al mar Mediterrani, va fer una estada a la Universitat de Stony Brook (EUA), on va estudiar el paper de la descàrrega d’aigües subterrànies a l’estret de Long Island. Des del 2016, Jordi Garcia Orellana ocupava una plaça fixa a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va exercir càrrecs de gestió com el de cap de la Unitat de Física de Radiacions i el de secretari de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB). Participava als programes de grau de Física i Ciències Ambientals i exercia de codirector de tesis doctorals.

Els seus estudis més recents se centraven en el paper de la descàrrega d’aigües subterrànies submarines als cicles biogeoquímics marins, els processos de sedimentació i la contaminació recent al llarg d’entre 100 i 200 anys en entorns aquàtics i l’acumulació i distribució de radionúclids. També va estudiar qüestions com la contaminació antròpica, el carboni blau, l’impacte antròpic a les torberes d’alta muntanya, l’ús de traçadors per a la determinació dels fluxos de carboni del permafrost i la distribució de radionúclids artificials als oceans.

 

Dins de