Estats Units i la Unió Europea, principals responsables dels danys ecològics per l'ús excessiu de primeres matèries
Els països de renda alta són responsables del 74% de l'excés d'extracció de matèries primeres que es realitza a nivell mundial, encapçalats pels Estats Units i els països de la Unió Europea. Així es demostra en un estudi internacional liderat per Jason Hickel, investigador de l'ICTA-UAB, que determina el nivell de responsabilitat de cada país al col·lapse ecològic calculant fins a quin punt cadascuna de les nacions supera els límits planetaris d’ús sostenible dels recursos que li corresponen.
L'impacte humà en els processos del sistema terrestre supera diversos límits planetaris, no només pel que fa a les emissions de CO₂ i al canvi climàtic, sinó també al canvi d'ús del sòl, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació química i els fluxos biogeoquímics. Gran part del col·lapse ecològic és provocat per l'extracció de recursos a nivell mundial, que ha augmentat ràpidament durant l'últim mig segle i que ara excedeix dramàticament els nivells de sostenibilitat i seguretat.
Es calcula que l'economia mundial consumeix més de 90.000 milions de tones de materials cada any, molt per sobre del que els ecologistes industrials consideren el límit sostenible.
Aquest nou estudi desenvolupa una nova metodologia per determinar la responsabilitat nacional en el col·lapse ecològic. “No tots els països són igualment responsables d'aquesta tendència; alguns països utilitzen substancialment més recursos per càpita que altres a través de l'extracció, la producció, el consum i el malbaratament de materials” explica Jason Hickel, investigador de l'ICTA-UAB.
Entre 1970 i 2017, es van extreure prop de 2,5 trilions de tones de materials, sent els països de renda alta i mitjana-alta els que van utilitzar la gran majoria dels recursos. D'aquesta quantitat, 1,1 trilions de tones superaven el límit sostenible.
L'estudi demostra que els països de renda alta (amb el 16% de la població mundial) són responsables del 74% de l'excés d'ús de recursos durant el període 1970-2017, impulsat principalment pels Estats Units (27%) i els països de renda alta de la Unió Europea (25%). Espanya ocupa el lloc número 11 al llistat dels 15 països que superen el límit planetari sostenible d'ús de matèries primeres. Espanya és responsable del 2% d'aquest excés, per darrere de països com el Japó, Alemanya, França, el Regne Unit, el Canadà o Itàlia, entre d'altres.
La Xina, un país de renda mitjana-alta, ocupa el segon lloc global i és responsable del 15% de l'excés d'ús de materials. La resta del Sud Global (és a dir, els països d'ingressos baixos i mitjans de l'Amèrica Llatina i el Carib, l'Àfrica, l'Orient Mitjà i l'Àsia) és responsable només del 8%. Així mateix, 58 països del Sud global, amb 3,6 bilions de persones i incloent-hi l'Índia, es mantenen dins dels nivells sostenibles.
La investigació, publicada a la revista The Lancet Planetary Health, va analitzar l'extracció nacional, així com els materials implicats en els fluxos comercials mundials de recursos com els combustibles fòssils, la fusta, els metalls, els minerals i la biomassa, utilitzant dades del panell internacional recursos de l'ONU i càlculs extrapolats.
La responsabilitat de cadascuna de les nacions ha canviat al llarg del període analitzat. Encara que l'ús de recursos per part dels Estats Units ha crescut constantment en termes absoluts, el seu percentatge de responsabilitat a l'excés d'ús global ha disminuït gradualment en les darreres dues dècades, una tendència similar en el cas d'Europa i altres països de renda alta. Aquest canvi es deu principalment a l’augment de l’ús de recursos per part de la Xina, principalment de materials de la construcció. La Xina no va començar a superar el màxim establert en l'ús sostenible de recursos fins al 2001, però ha crescut ràpidament els anys posteriors.
“Els resultats demostren que les nacions riques són les principals responsables del col·lapse ecològic mundial i, per tant, tenen un deute ecològic amb la resta del món”, explica Jason Hickel, qui incideix en què “aquestes nacions han de prendre la iniciativa de reduir radicalment l'ús dels seus recursos per evitar una major degradació, cosa que probablement requerirà enfocaments transformadors de postcreixement i decreixement”.
Article de referència
Hickel, J., O’Neill, D. W., Fanning, A.L., Zoomkawala, H., (2022). National responsibility for ecological breakdown: a fair-shares assessment of resource use, 1970–2017. Lancet Planetary Health https://doi.org/10.1016/S2542-5196(22)00044-4