Ens ha deixat el professor Jaume Medina

L'11 de març de 2023, ens va deixar Jaume Medina Casanovas, que va ser professor del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB.

Des del Departament, els seus companys li dediquen les paraules següents:

«El professor Jaume Medina Casanovas (Vic, 1949-Barcelona, 2023) ens ha deixat a primeres hores del diumenge 12 de març. Catedràtic emèrit de Filologia Llatina a la Universitat, fou professor en actiu durant 47 anys, fins a 2018, quan pronuncià la seva última lliçó abans de la jubilació.

És impossible resumir la seva trajectòria en unes poques ratlles, ja que entre els anys 1974 i 2023 el professor Medina va sumar més de 340 publicacions de tota mena. El doctor Medina era un eminent especialista en l’obra de Carles Riba, però tocà amb profunditat temes diversos, com ara la retòrica clàssica o la filosofia cristiana. Fou autor de traduccions al català d’altres autors contemporanis, com ara Hörderling, Rilke i, tirant enrere, Locke, Spinoza, Erasme, Ramon Llull, Anselm de Canterbury i sant Agustí. Entre els clàssics, llegim les seves traduccions també d’autors diversos, com ara algunes obres de Ciceró, Catul, Virgili, Horaci, Ovidi i altres. Això és només un resum. Durant els últims anys fou col·laborador assidu en revistes de divulgació, en què opinava sobre l’estat de la cultura catalana, un tema al qual també dedicà estudis diversos. De fet, hem de reconèixer en el Jaume un activisme positiu en defensa de la seva terra i de l’ús normalitzat del català, una llengua de la qual tenia plena consciència, no només per raons personals —es mostrava orgullós de ser de Vic—, sinó també per raons amb sòlids fonaments històrics i culturals. El seu català, parlat i escrit, era rigorosament exacte i bonic. Es pot comprovar en qualsevol pàgina signada per ell.

Però, al mateix temps, en Jaume Medina va ser un poeta reconegut, integrant de l’anomenada generació dels 70. Recentment, va tenir la generositat de compilar la seva pròpia producció literària i regalar-la als seus amics i companys, formada finalment per cinc llibres de poemes (entre 1976 i 2010) i una novel·la (2016). El seu estil, de tendència netament classicitzant, tenia sempre present la tradició poètica d’arrel grecollatina, però mostra, en realitat, una gran versatilitat en el tractament dels temes —la majoria centrats en l’experiència biogràfica i en la creació de poemes dedicats a familiars o amics— i de formes i va arribar a adoptar en català la tradició del haiku.

Jaume, amic, professor de més d’una generació. Els seus deixebles varen ser una preocupació constant. En Jaume era atent, amable i, en la distància curta, absolutament simpàtic, gràcies, en part, a una memòria prodigiosa.

Recollint les seves pròpies paraules en l’acte del seu comiat com a professor: “Tot arriba que té fi. I, doncs, avui, als meus setanta [-tres] anys, s’acaba una aventura que vaig començar amb gran il·lusió en aquesta mateixa facultat.”

Jaume, descansa en pau. Terra sit tibi levis.»

Article in memoriam de Jaume Medina escrit per Jesús Alturo: Plorau, campanes de Vic