Ens deixa el professor Francesc Espinet
L’equip de govern i tota la comunitat de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB volem expressar el nostre condol per la mort de Francesc Espinet Burunat, qui fou durant dècades professor d’Història del nostre centre.
La trajectòria d’Espinet està vinculada a la facultat des de la seva fundació el 1971, quan començaven els estudis de Ciències de la Informació. Al llarg del temps hi va impartir diferents assignatures com Tecnologia de la Informació i Història contemporània d’Espanya (anys 70), Història contemporània universal (anys 70 i 80), i Història de Catalunya (anys 80 i 90). El 1975, compromès amb la lluita antifranquista i la consolidació de la jove Universitat Autònoma de Barcelona fou impulsor i un dels redactors del document Declaració de Principis per una universitat nova en una societat democràtica, punt de partida del Manifest de Bellaterra.
Llicenciat en Filosofia i Doctor en Història Contemporània, historiador polifacètic de curiositat enciclopèdica, es convertí en especialista en la Il·lustració, la civilització àrabo-musulmana i la societat de comunicació de masses. Investigador incansable, la seva contribució més original a la Història de la Comunicació del nostre país fou el treball a partir de biografies i memòries com a font en els estudis de la recepció de la comunicació. Al llarg de la seva extensa trajectòria publicà Teoria dels egodocuments: la literatura del jo i la història (1994), a més de diversos estudis, articles acadèmics, comunicacions i ponències a congressos. Fidel a aquesta línia de recerca realitzà la seva tesi doctoral, publicada el 1997 com a llibre amb el títol Notícia, imatge i simulacre. La recepció de la societat de comunicació de masses a Catalunya, de 1888 a 1939, obra de referència en aquest àmbit d’estudi.
Diverses generacions de comunicadors formats a la nostra facultat el recorden per l’encàrrec del treball d’assignatura de fer una història de vida dels seus avantpassats. Un treball de curs que posava en valor la importància dels individus en la construcció del relat històric i la seva relació amb els mitjans de comunicació de masses i, alhora, una eina de recuperació de la memòria de la Guerra Civil i el Franquisme.
Membre del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB, en fou director entre el 2001 i el 2005, i hi continuà vinculat impartint les assignatures Relacions Internacionals a l’època Moderna i El món arabomusulmà contemporani fins la seva jubilació el 2009.