Els captadors de boira, esperança per portar aigua a les zones més aïllades
El projecte europeu Life Nieblas, en què ha participat la UAB, conclou al seu informe final que els col·lectors de boira són molt eficients i una de les tecnologies més útils per portar aigua a les zones més inhòspites i complexes del món. En el projecte s'han reforestat amb èxit dues zones afectades per incendis a Gran Canaria i Portugal i una antiga pedrera a Catalunya. També s’han començat iniciatives a altres zones del món.
Life Nieblas ha estat coordinat pel Cabildo de Gran Canària i Gesplan, i ha comptat amb la participació dels investigadors del CREAF Vicenç Carabassa, que ha liderat la part científica del projecte, i Xavier Domene, investigador també del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB. Hi ha participat també personal de l’ICIA, l’ITC, la Universitat de La Laguna (ULL), Heredad de Aguas de Arucas y Firgas i la Comunitat Intermunicipal Viseu Dão Lafões de Portugal.
El projecte, que va començar en 2020, ha provat, avaluat i millorat tres tipus de col·lectors de boira, que s’han fet servir per reforestar i regar el bosc de laurisilva del Barranco del Andén en Gran Canària, i per reforestar una pedrera del Garraf a Catalunya i un bosc cremat al municipi portuguès de Vouzela. Tots ells, projectes de reforestació que estaven destinats a obtenir uns resultats molt limitats per l'aridesa de la zona i per la impossibilitat de portar aigua al terreny per a regar els arbrets.
Al Barranco de Gran Canària s'han instal·lat al voltant de 40 col·lectors -amb una superfície de captació de 135 metres quadrats— per reforestar 35.8 hectàrees, que han recollit 12.1901 litres d'aigua en total; s'hi han plantat 15.000 arbres de diverses espècies de laurisilva, com ara l'arboç canari o el bruc, amb una ràtio de supervivència del 86% —una dada que duplica la taxa de supervivència de la reforestació tradicional, que sol ser un 40%—. Això s’ha traduït en la recuperació del potencial de capturar, segons han calculat els investigadors, de fins a unes 175 tones de CO₂ anuals.
El projecte també ha emprat sistemes de reforestació i reg innovador. Un d'ells és el mètode Cocoon, dònuts de cartró que s'enterren al sòl ple d'aigua, de manera que hidraten i protegeixen l'arbre durant el primer any de vida, el més sensible, i després s’hi descomponen. Respecte al reg, s'ha desenvolupat un dispositiu que permet descarregar l’aigua de manera automàtica sense cap mena de subministrament energètic ni emissions de CO₂. Aquesta metodologia ajuda al fet que tot funcioni de manera autònoma. A més, s’ha aconseguit reduir la petjada de carboni, ja que no s'empra maquinària per a portar aigua d'un lloc a un altre, ni sistemes elèctrics per al reg, i també es redueix la petjada hídrica, perquè no explota aqüífers o rius.
Més projectes a les Illes Canàries i a altres zones del món
A Canàries, l'equip de Life Nieblas col·labora amb altres projectes i administracions per a estendre els col·lectors a altres illes i ajudar a pal·liar la crisi hídrica. A Tenerife n’han instal·lat per regar castanyers. També s'utilitzaran al voltant de nou col·lectors per restaurar la vegetació del massís de Famara, a Lanzarote. I, en el cas de Gran Canària, s'està col·laborant amb el projecte de Mosaico perquè 400 ovelles puguin beure ‘aigua de boira’ mentre pasturen en el bosc, fins ara s'havia d'emportar amb cisternes d'aigua.
A escala internacional el projecte ha aconseguit arribar a la localitat de Chungungo, poble pesquer de Xile, que comença a utilitzar els col·lectors per proveir d'aigua potable a la població. La Universitat de Sapienza, a Itàlia, està dissenyant prototips basats en els de Life Nieblas per reforestar zones cremades al nord del país. Al continent africà, també s'està col·laborant amb l'entitat Biflores de Cap Verd, que ha instal·lat al voltant de cinc col·lectors rudimentaris a l'illa de Brava, una localitat d'extrema pobresa on l'aigua és un bé molt limitat.
La natura com a inspiració
A l'Illa d'El Hierro l'aigua és un bé escàs i els seus habitants han hagut de buscar maneres creatives d’aconseguir-la al llarg de la història. Una de les maneres més antigues era emmagatzemar en un pou les gotes d’aigua de les fulles que queien de l'arbre Garoé (Ocotea foetens), una espècie que viu envoltada de boira i humitat.
Els tres tipus de col·lectors que s'han fet servir a Life Nieblas s'inspiren en aquesta mateixa funció. El més innovador, desenvolupat en el marc del projecte, l'han dissenyat des de l’ICIA i la ULL, i s'inspira en les acícules -fulles- del pi canari, que estan especialment dissenyades per atrapar les gotes de boira. L'estructura d'aquest col·lector d'acícules o innovador (i-FWC) és senzilla i es presenta com una pinta de files metàl·liques que pot instal·lar-se en dues plantes per augmentar la superfície de captació. D'altra banda, s’han fet servir col·lectors torre, que es componen d'una estructura polièdrica, recobertes de malla de polietilè o volumètrica —que s'utilitza normalment per a estabilitzar talussos de carreteres—. A més, també s'han emprat estructures més petites de reforestació que utilitzen la malla de polietilè per envoltar la planta, de manera que la protegeixen dels herbívors alhora que mantenen la humitat del sòl i redueixen la insolació, aspectes fonamentals per establir les petites plàntules i que puguin sobreviure.
Per instal·lar qualsevol tipus de col·lector només cal que hi hagi boira i vent, perquè les microgotes xoquin amb l'aparell. Són condicions que poden donar-se tant a zones costaneres com desèrtiques o de muntanya.
El Cabildo de Gran Canària continuarà finançant el projecte fins a 2029.