El descens del nombre de peixos a les costes de l'Àfrica Occidental amenaça la seguretat alimentària
Les poblacions de peixos de les costes de l'Àfrica Occidental han disminuït considerablement en les darreres cinc dècades, posant el perill la seguretat alimentària i els mitjans de subsistència de les comunitats pesqueres que en depenen, segons un estudi de l'ICTA-UAB, en col·laboració amb la Fundação Maio Biodiversidade (FMB).
Un nou estudi de l'ICTA-UAB integra diferents sistemes de coneixement per avaluar les condicions i el rendiment històric de les poblacions de peixos.
La pesca artesanal té un paper fonamental en l'alimentació i el suport de milions de persones a tot el món, sobretot als països africans de renda baixa. No obstant això, hi ha molt poques dades estadístiques sobre la composició, abundància i distribució dels recursos pesquers, fonamentals per a la seva gestió eficaç.
Una nova investigació, publicada recentment a la revista Marine Policy, documenta els canvis en les captures de pesca artesanal i recull un important descens, no només del volum d'aquestes captures sinó també de la mida dels peixos de les principals espècies de la zona.
Els científics van recopilar dades oficials de desembarcaments de captures i les van combinar amb les informacions procedents del coneixement ambiental dels pescadors i venedors de peix de l'illa de Maio, a Cap Verd, declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO l'any 2020.
«El seguiment dels desembarcaments de peix als països de l'Àfrica Occidental és limitat i infrarepresenta les captures a nivell local, especialment de la pesca artesanal, cosa que crea una manca de dades que en dificulta la gestió eficaç», afirma Thais Peixoto Macedo, investigadora del ICTA-UAB i autora principal de l'estudi, que explica que els relats dels pescadors tradicionals van revelar tendències que no es recullen bé als registres oficials. «Les troballes en aquesta zona ens mostren tendències que probablement es donin en altres punts de l'Àfrica Occidental que s'haurien de tenir en compte als plans de gestió dels recursos marins».
Les comunitats locals creuen que certes pràctiques pesqueres, com ara la pesca submarina amb arpó i la pesca semiindustrial amb xarxes de setge i llums nocturns, contribueixen en gran mesura al declivi de les poblacions de peixos. En el cas de la pesca semiindustrial, denuncien que els vaixells pesquen dins de la zona de tres milles nàutiques i en zones marines protegides reservades a la pesca artesanal.
Entre les espècies més minvades figuren els meros (mero comú, microperca i mero africà) i els petits pelàgics, com el verat i el sorell. «Segons els pescadors locals, el declivi dels petits pelàgics a causa de la pesca costanera semiindustrial està afectant negativament les captures artesanals de grans pelàgics, com la tonyina d'aleta groga i la tonyina blanca, una espècie comercial important per als mercats locals i internacionals», diu Benalsy Varela, membre de l’FMB que va contribuir a l’estudi. Les llagostes espinoses i les cigales, especialment destinades a abastir les illes més turístiques, també es va considerar que escassejaven.
La investigació posa en relleu un fenomen conegut com a «síndrome del punt de referència canviant», en què les persones ajusten gradualment la seva percepció del que és sa o natural a una nova realitat acceptant-la com a «nova normalitat» i oblidant com era la realitat anterior. Els pescadors més joves afirmen que les captures i la mida dels peixos han descendit més que els pescadors de generacions més grans, però també és en el grup més jove on hi ha una creença més gran que les poblacions de peixos no estan en declivi.
Macedo, T. P., Ziveri, P., Varela, B. & Colonese, A. C. (2024) Local knowledge and official landing data point to decades of fishery stock decline in West Africa. Marine Policy. https://doi.org/10.1016/j.marpol.2024.106447