El creixement verd perd adeptes entre els científics de política climàtica
Malgrat la intensa promoció i suport a les polítiques de creixement verd per part de responsables polítics i institucions internacionals, un nou estudi liderat per l'ICTA-UAB revela un escepticisme generalitzat respecte a aquesta teoria entre els científics de política climàtica dels països de renda alta.
El concepte de creixement verd s'ha generalitzat els darrers anys entre nombrosos responsables polítics i institucions internacionals, com el Banc Mundial, la Unió Europea i l'OCDE. Tot i això, cada vegada són més els estudis científics que qüestionen la idea que el creixement verd sigui possible, o fins i tot desitjable, i apunten a altres alternatives.
L'article, publicat a Nature Sustainability i realitzat per l'ICTA-UAB juntament amb l’ESCP Business School (França), la Graduate School of Economics and Management de la Universitat Federal dels Urals (Rússia) i la Universitat de Màlaga, posa en relleu que un creixent grup d'investigadors aposta per la necessitat de prioritzar la sostenibilitat, la justícia social i el benestar humà, encara que això impliqui una reducció del consum material i de l’activitat econòmica. El nou paradigma econòmic anomenat postcreixement sosté que la recerca d'un creixement econòmic infinit és incompatible amb els límits planetaris, i que calen marcs econòmics alternatius per aconseguir la sostenibilitat i el benestar a llarg termini.
Els estudis sobre el postcreixement han evolucionat i s'han diversificat en una varietat de perspectives que es poden classificar en dues categories principals: decreixement i acreixement*.
De l'enquesta se'n desprèn que el 73 % dels 764 investigadors enquestats prefereixen opcions com el creixement o el decreixement a les polítiques de creixement verd, tot i que el grau d'escepticisme varia significativament segons el país i la disciplina de recerca dels enquestats.
El 86,1 % dels investigadors de la Unió Europea van expressar un nivell molt alt d'escepticisme respecte al creixement verd, mentre que els investigadors nord-americans són menys propensos a postures de decreixement en comparació dels altres països de l'OCDE.
Per contra, més de la meitat dels investigadors de països no pertanyents a l'OCDE, sobretot dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica), van expressar opinions alineades amb una posició de creixement verd.
Els científics socials, sense incloure els economistes, van ser els més escèptics respecte al creixement verd, mentre que, d'altra banda, els economistes ambientals i d’altres camps van expressar opinions alineades amb el creixement verd.
El suport a les teories de postcreixement augmenta a mesura que creixen els nivells de renda i benestar entre els enquestats. Aquests investigadors sostenen que, a partir d'un cert punt, prioritzar el PIB és erroni, ja que els costos socials i ambientals de perseguir un creixement més gran poden superar els beneficis. "També descobrim que els investigadors de política climàtica amb una postura favorable al decreixement tendeixen a donar suport a la regulació directa (mitjançant normes, quotes o prohibicions), mentre que els partidaris del creixement verd donen suport a les subvencions a la innovació. Val la pena estudiar si els països presenten diferències sistèmiques en l'aplicació de les polítiques en funció del nivell de renda”, explica el coautor de l'estudi, el professor Ivan Savin.
"El treball mostra que l'escepticisme davant del creixement verd és més freqüent entre els investigadors dels països de renda alta del que es podria esperar pel seu ampli suport institucional i polític", conclou Lewis King, investigador de l'ICTA-UAB i coautor de l'estudi .
* Definicions de decreixement i acreixement:
Dins del marc més ampli del postcreixement, el decreixement s'erigeix com una postura pronunciada, crítica amb el capitalisme i defensora d'una reducció deliberada i equitativa del consum material i l'activitat econòmica als països de renda alta per assolir societats més sostenibles i socialment justes. En canvi, l’acreixement representa la idea de l'agnosticisme del creixement. El punt central és que el progrés no s'ha de jutjar únicament a través del PIB, a causa de la seva inadequació per reflectir el benestar de la societat. En canvi, els responsables polítics haurien de ser neutrals respecte al creixement econòmic, ja que aquest podria donar resultats tant positius com negatius per al medi ambient o els objectius socials.
En aquest sentit, l’acreixement pot interpretar-se com una posició intermèdia situada entre els paradigmes del creixement verd i del decreixement. Tant l’acreixement com el decreixement es poden considerar matisos de l'escepticisme del creixement verd, que s'inscriuen en el marc general del postcreixement.
King, L.C., Savin, I. & Drews, S. Shades of green growth scepticism among climate policy researchers. Nat Sustain (2023). https://doi.org/10.1038/s41893-023-01198-2