Descobert un sistema únic de drenatge i reg que va permetre la "revolució neolítica" a l'Amazònia precolombina
Una societat precolombina de l’Amazònia va desenvolupar un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any, segons un recent descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Espanya); les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Són Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians. Aquesta troballa contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu a la regió.
L’estudi, publicat avui a la revista Nature, descriu com la societat prehispànica casarabe, dels Llanos de Mojos a Bolívia, va dissenyar i implementar un innovador sistema d’enginyeria del paisatge que va incloure la construcció d’extensos canals de drenatge i estanys agrícoles. Aquest avenç va permetre transformar les sabanes tropicals inundades en camps altament productius i va impulsar així el desenvolupament de la revolució neolítica a l’Amazones, entesa com el procés cap a una economia basada en la producció de gra.
Aquesta regió, habitada pels pobles casarabes entre el 500 i el 1.400 dC, és una sabana tropical de terres baixes marcada per estacions de pluges intenses i inundacions i per estacions molt seques. La troballa, liderada per Umberto Lombardo, arqueòleg ambiental de la UAB, ha permès identificar una infraestructura agrícola única, fins ara no documentada a cap altre lloc del món. El sistema els permetia drenar l’excés d’aigua dels camps inundats a l’època de pluges i facilitava la productivitat agrícola. A més dels canals de drenatge, els pobles casarabes van construir grups d’estanys agrícoles que servien com a reservoris d’aigua. Els estanys van permetre el reg per testos, cosa que va possibilitar la continuïtat de l’agricultura de blat de moro durant la temporada seca.
Aquest sistema dual de gestió de l’aigua permetia com a mínim dues collites de blat de moro anuals, cosa que garantia el subministrament d’aliments durant tot l’any, essencial per sostenir una població relativament gran. «L’estratègia agrícola intensiva indica que el blat de moro no només es cultivava, sinó que probablement era el conreu bàsic de la cultura casarabe», explica Lombardo.
El model agrícola no depenia de les tècniques tradicionals de tala i crema emprades per obtenir camps fèrtils. Al seu lloc, els pobles casarabes van conservar els boscos propers per a altres fins, com l’obtenció de llenya i plantes medicinals, mentre implementaven pràctiques que maximitzaven l’ús eficient de l’aigua i del sòl a les sabanes d’inundació estacional.
Les conclusions han estat possibles gràcies a un treball de camp minuciós que ha combinat tècniques com l’anàlisi microbotànica, els sensors remots i l’arqueologia ambiental. L’anàlisi de 178 mostres de fitòlits (microfòssils de plantes) i de pol·len d’un estany va confirmar la presència de blat de moro als camps i el paper crucial del monocultiu de blat de moro a la dieta en aquesta societat precolombina. «Les dades mostren l’absència d´altres tipus de conreu», afegeix.
«Podem documentar que es tracta de la primera economia agrària basada en el gra a l’Amazones, on fins ara ens pensàvem que l’agricultura que es practicava era de policultius en sistemes agroforestals i no de monocultius a gran escala. Ara sabem que això, als Llanos de Mojos, no va ser així», assenyala Lombardo, que assegura que aquesta obra d’enginyeria innovadora va transformar un entorn desafiador en un sistema productiu que assegurava l’estabilitat alimentària i va sostenir el desenvolupament d’una població creixent.
Personal bolivià i investigadors de les universitats d’Exeter, Reading, Southampton, Nottingham i Oxford (Regne Unit) i São Paulo (Brasil) han col·laborat en la recerca.
La investigació no només aporta llum sobre les capacitats tecnològiques de les civilitzacions precolombines, sinó que també ofereix lliçons valuoses per a la sostenibilitat agrícola moderna. Aquest descobriment és un testimoni de l’enginy i l’adaptabilitat dels casarabes, que van aconseguir prosperar gràcies a la seva habilitat per dissenyar solucions agrícoles sostenibles a llarg termini en un entorn advers.
Lombardo, U., Hilbert, L., Bentley, M., et al. (2025) Maize monoculture supported pre-Columbian urbanism in southwestern Amazonia. Nature. https://www.nature.com/articles/s41586-024-08473-y