“No oblidaré mai la reacció positiva de la gent quan estàs oberta a la seva cultura”

22/11/2019

El Cos Europeu de Solidaritat  és una iniciativa de la Comissió Europea que s’encercla dins del marc de l'Estratègia Europea de Joventut 2019-2027 que aprofundeix en l’itinerari educatiu i formatiu de la gent jove. El descobriment de nous horitzons i l’adaptació a altres cultures, mitjançant activitats de voluntariat, possibiliten l’aprofundiment personal i social.

“Fa un any vaig decidir embarcar-me en l’aventura de fer un voluntariat d’un any en un altre país, i qui m’anava a dir que seria la millor experiència de la meva vida… La decisió va ser bastant espontània i el procés va ser tan ràpid que quan em vaig adonar ja estava a Malta.
Malta va ser el meu destí. Vaig tenir la sort de poder col·laborar amb una organització anomenada Centru Tbexbix, situada a la regió de Cottonera, una de les àrees més vulnerables de Malta. Allà, proporcionen suport i activitats per a nens i gent gran basades en el desenvolupament personal i en l’educació neohumanista, on el yoga, l’art, l’esport i la bona alimentació tenen un paper imprescindible. Centru Tbexbix és una organització molt petita amb una estructura molt horitzontal, el que fa ver que des del minut 0 em sentís com a casa, escoltada, pogués participar de manera activa, aportant la meva opinió en cada decisió.

Vaig arribar disposada a donar-ho tot a canvi de res, però les coses no van anar així. Aquest voluntariat m’ha aportat moltíssimes coses, a més d’experiència en l’àmbit professional, també valors i habilitats que són aplicables a la vida i al dia a dia. El fet de conviure i treballar amb 8 persones de 4 països diferents (Alemanya, Itàlia, Rússia i Ucraïna) ha fet que aprengui sobre tolerància, sobre altres cultures, i sobre el que significa viure a la Unió Europea i els privilegis que això suposa.

Una experiència que serveix per la vida i per aprendre una nova cultura
Estar en contacte amb la cultura maltesa em va ajudar a ser més conscient de la meva pròpia cultura i de les diferències i similituds que tenim. Em va semblar imprescindible relacionar-me amb gent d’allà i poder endinsar-me una mica més en les tradicions, la llengua, etc… I una de les coses que mai oblidaré és la reacció positiva de la gent quan estàs oberta a la seva cultura, quan intentes parlar la seva llengua i hi mostres interès.

Vaig aprendre també com el context en el que creixem afecta a la nostra manera de relacionar-nos i entendre la vida, i per consegüent a no jutjar a les persones per com ho fan.
Quan estàs fora de casa, lluny de la teva gent, del teu entorn, tot es magnifica i les relacions que es creen en aquestes circumstàncies tenen una força especial. Les amistats que vaig fer durant el projecte van ser tan pures que tot i estar a l’altre punta del món seguim com si res. No obstant, si hagués de triar, una de les coses més difícils d’aquest projecte és la gent. I és que mai és fàcil haver de dir adéu, deixar anar quan has compartit tant