“La part més maca va ser la gran relació que vaig tenir amb els nens i nenes”
22/11/2019
El Cos Europeu de Solidaritat és una iniciativa de la Comissió Europea que s’encercla dins del marc de l'Estratègia Europea de Joventut 2019-2027 que aprofundeix en l’itinerari educatiu i formatiu de la gent jove. El descobriment de nous horitzons i l’adaptació a altres cultures, mitjançant activitats de voluntariat, possibiliten l’aprofundiment personal i social.
“Vaig sentir a parlar dels voluntariats europeus a una amiga de la meva germana i vaig pensar que seria una bona oportunitat. Buscant i buscant en vaig trobar un que s’ajustava realment al que m’agrada: treballar en una escola bressol (amb infants fins a 9 anys) amb diversitat funcional.
Varsòvia va ser la meva destinació. Abans d’arribar al que seria el meu país d’acollida durant 9 mesos, poca cosa sabia sobre el que em trobaria. Amb el que em va anar dient la gent i el que prèviament coneixia, la imatge que em vaig crear va ser: fa molt fred, els polonesos són gent bastant distant, és molt barat, la ciutat va quedar totalment destruïda després de la Segona Guerra Mundial i el polonès és un dels idiomes més complicats d’Europa. Per sort, la meva imatge sobre Polònia i la societat polonesa va canviar a mesura que anaven passant els dies (tot i que algunes expectatives es van complir)”.
Un aprenentatge enriquidor en tots els sentits
“Amb aquesta experiència, he pogut descobrir i aprendre d’un àmbit molt desconegut per mi dins de la meva professió (comunicació augmentativa i alternativa i teràpia alimentària) i que m’ha obert tot un món per descobrir. En tot moment, m’he sentit molt acollida a l’escola per les mestres i les diferents professionals que hi treballen. La part més maca que m’enduc d’aquests mesos és la gran relació que vaig acabar tenint amb els nens i nenes: tot i que parlàvem poc (podríem dir que el meu polonès no ha millorat gaire i la majoria d’ells no podien parlar), hem acabat entenent-nos i hem creat un vincle molt afectiu i sincer.
Gràcies a aquest voluntariat, he pogut viatjar per països totalment desconeguts i molt diferents socialment i cultural que des de Barcelona em quedarien molt lluny (com ara, Estònia, Letònia, Lituània) i conèixer gent fantàstica d’altres països d’Europa (Portugal, Itàlia, Geòrgia, França...) que segur que passaran els anys i seguirem en contacte. També m’ha servit per descobrir coses de mi que desconeixia i que m’han sorprès. Tot plegat, m’ha fet gaudir d’un gran any que no dubtaria en repetir”.