3+2 i masclisme: Una mateixa lluita?

El passat dijous 10 de març va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Àgora una xerrada organitzada pel col·lectiu Corrent Roig. El tema, amb perspectiva de gènere dintre del cicle de xerrades que es van organitzar pel 8M, va ser la relació entre el 3+2 i el masclisme. El ponents, Leire Garcia, Quim Ripoll i Paola Garcia, van posar èmfasi en la relació implícita que existeix entre l’aplicació de la reforma del 3+2 i les conseqüències que tindrà en la dificultat de la dona a l’accés als estudis universitaris.

Per tal de posar-ho en context, la ponent Leire Garcia va explicar quina és la situació de la dona en l’estructura socioeconòmica i el món laboral, i va afirmar que les dones representen més del 50% de la població i que pateixen en major part la precarització i les jornades parcials. A més a més, la bretxa salarial que separa dones i homes és d’aproximadament el 20% i les beneficiaries de les pensions mínimes són dones en un 80%.

D’altra banda, Quim Ripoll va referir-se al 3+2 com una estratègia no de internacionalització, sinó d’explotació. Amb la reducció del grau de 4 a 3 anys es busca un reforç dels continguts generalistes no especialitzats que converteixen el grau en una mena de continuació del batxillerat, per la qual cosa resulta imprescindible estudiar un màster, amb un preu per crèdit molt més elevat que el del grau. També va fer referència als acomiadaments de professors que aquesta reforma implicaria.

Finalment, per tal de relacionar la situació de la dona amb la reforma, Paola García va posar èmfasi en l’atac que el 3+2 suposa als estudis no productius, que no generen beneficis, i aquests estudis són casualment els que tenen més presència de dones a les aules.  A més a més, en una universitat com la UAB, on el 60% de l’alumnat de grau són dones, si parlem de màster, aquesta xifra cau en picat.

Per finalitzar, es va obrir un torn de preguntes i es va reflexionar sobre quin moviment estudiantil es necessita per combatre la implantació d’aquesta reforma: un moviment massiu, democràtic i igualitari. A més a més, es va afirmar la importància de l’apoderament femení a les assemblees i llocs de debat i organització política.