"Només la renda bàsica proporcionaria seguretat al precariat"

19/12/2014

El sociòleg i economista britànic Guy Standing va realitzar, els dies 17 i 18 de desembre, un petit cicle d'actes a Madrid i Barcelona per presentar el seu últim llibre, Precariado. Una carta de derechos (Capitán Swing). A la Facultat de Dret, en un acte organitzat per l'Institut d'Estudis del Treball (IET) de la UAB, va departir amb Eduardo Rojo, catedràtic de dret del treball, i d'Antonio Martín, catedràtic de sociologia i director de l'IET.

Al seu llibre, Standing fa una crida als diferents grups polítics a endegar reformes socials que garanteixin la seguretat financera com un dret tenint en compte que el precariat (immigrants, joves amb formació, persones que han quedat fora de la classe obrera tradicional...) no només pateix inseguretat laboral sinó també una greu manca de drets socials i democràtics.

Considera el precariat una part de la classe treballadora?

No crec que les antigues etiquetes siguin apropiades. És molt més important diferenciar entre diferents tipus de classes del capitalisme global: un sistema fragmentat en el qual hi ha un nombre cada vegada menor de persones assalariades amb seguretat laboral, pensions, vacances pagades i etc. El precariat està creixent i està exposat a moltes formes d'inseguretat que són noves. Un dels seus problemes és la falta d'identitat ocupacional. L'antic proletariat era explotat i oprimit als seus treballs, de l'hora d'entrada a l'hora de sortida; avui, el precariat es veu explotat tot el temps, de dia i de nit. Reben remuneració per un nombre d'hores però, fora d'aquest període, han de fer servir molt de temps a reciclar-se, optar a treballs nous, etc. Aquesta és la principal diferència entre els dos grups.

És possible recompondre la identitat unitària de la classe treballadora incloent al precariat?

És discutible. Sempre hi ha hagut una identitat comuna però, avui dia, juntar aquests diferents grups en un concepte unificat no ajuda a l'anàlisi. El precariat té una consciència diferent sobre el que significa la llibertat. El fascinant del creixement del precariat és que, encara que molta gent experimenta inseguretat, ansietat, anòmia i alienació, alhora, no pateixen per una falsa consciència perquè no creuen que els seus treballs hagin de ser la font de la seva satisfacció vital. Això els proporciona distància per assumir un enfocament, en cert sentit, bohemi (no, utòpic ni romàntic). Poden buscar un nou sentit de futur i creure que podem estar millor, que podem tenir una millor societat. Recordo aquell graffiti al mur dels indignats de Madrid que deia: "el pitjor seria tornar a la vella normalitat". És un missatge molt subversiu.

Quin paper haurien de jugar els sindicats en la defensa del precariat?

Els sindicats estan en una posició molt difícil. Sempre he donat suport al concepte d'organització col·lectiva; el problema amb els sindicats laborals del segle XX és que van lluitar per la feina. Moltes formes de treball no són feina i són ignorades pels sindicats tradicionals i pels partits socialdemòcrates. Així doncs, han perdut legitimitat a mesura que el precariat s'ha desenvolupat. Crec que l'antiga agenda dels sindicats ha de canviar profundament a la llum del desenvolupament del precariat. Portarà temps però necessitem cossos col·lectius que ens representin contra l'estat, que és l'antagonista principal del precariat. El precariat és, de fet, una classe "perillosa" perquè rebutja les ideologies polítiques convencionals del segle XX. Però això no vol dir que sigui populista, anàrquic o quelcom per l'estil. Estem en un període de canvis en què nous moviments com Podemos estan lluitant per una identitat, una agenda política. Espero que el meu llibre contribueixi a això oferint un manifest o una carta de demandes des del punt de vista del precariat.

Què pot aportar una renda bàsica incondicional?

Significaria que cada persona tindria garantida mensualment una renda bàsica mínima que cobrís almenys les necessitats vitals. Segons les nostres constitucions, els governs haurien d'estar compromesos en aquest sentit; però s'allunyen cada cop més i veiem créixer la desigualtat, la inseguretat i la precarietat. La renda bàsica és l'única manera de proporcionar a la ciutadania seguretat en un context globalitzat. És assequible, la necessitem per estimular la demanda econòmica interna, és èticament justificable i tenim alguns exemples (Índia, Àfrica, Canadà...) que demostren que, quan la gent té una renda bàsica, treballen més i són més productius, en contra dels prejudicis que vénen de l'extrema esquerra i l'extrema dreta. Si ens donen una renda bàsica, no ens tornem mandrosos. Les persones amb les necessitats bàsiques cobertes estan preparades per assumir riscos i per ser més actius socialment. Es dinamitza l'activitat econòmica i, alhora, se'ns dóna l'oportunitat de tenir més control sobre el nostre temps. Per això poso tanta atenció a la reconceptualització del que entenem per treball.

Quin paper ha de jugar la formació universitària en el desenvolupament dels drets del precariat?

Hi ha un article a la carta que diu que hem de modificar l'educació. L'elit pot encara accedir a una educació culturalment enriquidora (filosofia, història, idees...). Al precariat, l'empenyen cada cop més a una preparació laboral en què no té accés a les formes de desenvolupament cultural d'una veritable i alliberadora educació. Estem arribant a una situació en què cada vegada més gent desconeix la seva pròpia història i cultura. Això els fa molt menys capaços d'entendre la situació social al seu voltant i creuen que poden ser liderats per polítics amb carisma i missatges simples: populistes, neofeixistes... Em temo que això està passant als Estats Units, al Regne Unit, a tot Europa i molts altres països. Necessitem restablir el dret de tothom a una educació culturalment enriquidora.

Més informació: Institut d'Estudis del Treball