Més de la meitat del que es diu en un judici amb intèrpret no es tradueix a la persona jutjada

07/07/2017

Un estudi realitzat per investigadores del grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha constatat greus mancances en la quantitat i la qualitat de la informació interpretada en els judicis a persones de parla estrangera.

Els resultats de la primera fase del projecte TIPp (Traducció i Interpretació en els Processos penals) els han donat a conèixer avui a la VII Jornada sobre interpretació als serveis públics a Catalunya, que ha tingut lloc al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
 
“La interpretació judicial és un element clau per evitar qualsevol estat d’indefensió de la persona jutjada, que té dret per llei a ser informat i a un procés públic amb totes les garanties i dret de defensa, explica Mariana Orozco, investigadora de la UAB i una de les coordinadores del projecte. “En aquest estudi hem vist que hi ha una proporció molt elevada d’informació que no s’interpreta, entre la qual parts clau per a l’acusat, com les conclusions provisionals, els informes finals o la sentència in voce, i també que es produeixen errors greus de traducció, que poden estar influint el resultat del judici”.

Intervencions no traduïdes i errors greus

Les investigadores han analitzat vistes interpretades en anglès, francès i romanès i han comprovat que,de mitja, no s’interpreta el 54% de la informació parlada -51% en anglès, 39% en francès i 61% en romanès-. Aquest percentatge comprèn tant la interpretació en veu alta, que queda enregistrada a les gravacions, com la que fa l’intèrpret a l’acusat a cau d’orella, que no resta gravada. Si només es té en compte la part que s’interpreta en veu alta, el percentatge mitjà del què no es tradueix arriba fins al 70%.

El nombre mig d’intervencions senceres per minut que no es tradueixen és de 2,7 (1,8 en anglès, 1,6 en francès i 3,7 en romanès), una xifra considerada alarmant per les autores de l’estudi.

Es produeixen també solapaments freqüents entre els operadors judicials, que dificulten una interpretació precisa i completa, així com una velocitat de parla molt alta -de fins a 240 paraules per minut- en alguns fragments importants del judici, com l’informe final o la sentencia in voce.

Pel que fa a la qualitat de la interpretació, es cometen una mitjana de 21 errors greus per hora. Aquests errors solen ser adicions, falsos sentits i omissions, tot i que també es produeixen d’altres relacionats amb el llenguatge judicial, com un registre inadequat o manca de precisió.

També han detectat intervencions dels intèrprets per expressar idees pròpies, aconsellar l’acusat o advertir-lo, amb una mitja de 45,5 vegades per hora -50,2 en anglès, 11,9 en francès i 65,7 en romanès-.

“Els resultats ens confirmen que les persones que fan d'intèrprets judicials no entenen quin és el seu rol i mostren un gran desconeixement del llenguatge jurídic i judicial i de les seves conseqüències. Per tant, independentment del nivell lingüístic que tinguin, no poden oferir un servei de qualitat”, afirma Carme Bestué, qui també ha coliderat l’estudi.

Les autores consideren igualment que els intèrprets i les empreses proveïdores d’aquest servei desconeixen o no apliquen el codi deontològic existent i fan una crida a que s’apliqui en la seva totalitat la Llei Orgànica del 2015, que reconeix la traducció i la interpretació com a part de nucli essencial dels drets a obtenir la tutela judicial efectiva. “Tot plegat està produint una situació de violació dels drets dels acusats, que són principalment immigrants amb pocs recursos”, expliquen les investigadores.

Pel que fa als operadors judicials, conclouen que no entenen completament la tasca de l’intèrpret i la dificulten sense ser-ne conscients.

Metodologia pionera amb dades reals

L’estudi ha analitzat un nombre representatiu de processos, en concret 55 vistes amb interpretació de l’anglès, francès i romanès de 10 Jutjats Penals de Barcelona, celebrades l’any 2015. Això representa gairebé la meitat dels Jutjats Penals que hi ha a la ciutat.

És la primera vegada que s’ha pogut utilitzar informació directa i treballar amb un corpus de dades autèntiques -les transcripcions de les gravacions en vídeo de les vistes- per fer un estudi sobre la realitat de la interpretació als jutjats d’Espanya.

La interpretació judicial ha estat un àmbit poc explorat al context espanyol fins fa poc. La recerca prèvia realitzada s’ha basat principalment en entrevistes i qüestionaris per obtenir la informació empírica dels judicis. Això suposa una limitació important a l’hora d’analitzar els aspectes lingüístics de les interaccions interpretades.

Una plataforma web i una app per al mòbil

Arran dels resultats de l’estudi, les investigadores estan desenvolupant una plataforma informàtica i una aplicació per al mòbil. A partir d’una sola interfície, ambdues solucions comprenen diverses eines: un protocol d’actuació en les situacions habituals a què s’enfronta l’intèrpret, una guia per a funcionaris de l’administració de justícia sobre el paper de l’intèrpret i la seva interacció amb ells i un tesaurus amb glossaris monolingües que inclouen els termes més habituals dels contextos en què es troba l’intèrpret judicial. A més, han creat cinc bases de dades amb els termes més freqüents, amb comentaris i opcions de traducció entre les llengües que sovint s’empren en els judicis a Espanya: l’àrab, el romanès, el xinès, el francès i l’anglès.

“Les recomanacions són molt concretes i aplicables, perquè es basen, per primera vegada, en dades reals i no en simulacions. Volem que ajudin l’intèrpret judicial a fer la seva tasca amb major rigor i eficàcia i que tingui un impacte als principals usuaris dels seus serveis, que solen trobar-se en situacions de desigualtat, exclusió i pobresa”, conclouen les investigadores.

El projecte TIPp, que acaba a finals d’any, compta amb el finançament del Ministeri d’Economia i Competitivitat d’Espanya. Referència: FFI2014-55029-R. Les investigadores principals són Carme Bestué i Mariana Orozco-Jutorán, de la UAB. En la seva elaboració han participat també les investigadores Marta Arumí i Anna Gil-Bardají (UAB); Anabel Borja (Universitat Jaume I); Mireia Vargas-Urpi (Universitat Pompeu Fabra) i Francisco Vigier (Universidad Pablo Olavide).

Conjunt de dades analitzades
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_ProjecteTIPp_Doc1.pdf

Exemples d’incorreccions comeses
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_ProjecteTIPp_Doc2.pdf

Exemple de recomanacions de la plataforma
http://www.uab.cat/uabdivulga/img/UAB_ProjecteTIPp_Doc3.pdf