Sala de premsa Premsa i mitjans

L'increment de motocicletes converteix Barcelona en la ciutat europea amb més motos per habitant

istockphoto/carlosanchezpereyra
istockphoto/carlosanchezpereyra
Un estudi de l'ICTA-UAB i del Departament de Geografia de la UAB analitza l'augment de l'ús de la motocicleta davant del descens del cotxe, a Barcelona ciutat, durant l'última dècada. La investigació relaciona l'ús de motocicletes amb nivells educatius i d'ocupació més elevats.

20/12/2016

L'increment de l'ús de la motocicleta a l'última dècada ha convertit Barcelona en la ciutat amb el major nombre de motocicletes per habitant de tot Europa. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i el Departament de Geografia de la UAB que mostra com l'ús d'aquest vehicle motoritzat de dues rodes a la Ciutat Comtal s'ha mantingut en auge tot i la crisi econòmica.

L'estudi estableix que durant el període 2004- 2012, el nombre de motocicletes matriculades a la ciutat de Barcelona va créixer un 36,2% fins arribar a les 203.414 unitats, mentre que la xifra de cotxes va baixar un 3,8%, situant-se en els 584.848 vehicles. Les motos representen el 22,2% del parc mòbil de la ciutat i el nombre de desplaçaments que realitzen ha crescut fins a representar el 26,5% de tota la mobilitat motoritzada. L'estudi, publicat a la revista Transport Policy, destaca que aquest increment ha tingut lloc en un context caracteritzat per una clara caiguda dels índexs del vehicle motoritzat privat a causa de la crisi econòmica iniciada el 2008.

"Que el 22,2% del parc mòbil de Barcelona siguin motos evidencia que es tracta d'un actor molt important que calia estudiar en si mateix, i hem pogut constatar que tenen un comportament molt diferent al cotxe en època de crisi", explica Carme Miralles, investigadora de l'ICTA-UAB i coautora de l'estudi juntament amb Oriol Marquet, investigador del Departament de Geografia de la UAB.

La motocicleta va experimentar un auge coincidint amb l'aprovació al 2004 de nova legislació que permetia a tots els conductors de cotxes amb més de tres anys d’experiència portar una moto de fins a 125 cc. La facilitat i velocitat en els desplaçaments, evitant la congestió del trànsit i els problemes d'estacionament, van afavorir el seu increment exponencial, especialment entre els conductors de cotxe veterans de mitjana edat.

L'inici de la crisi econòmica va provocar canvis generalitzats en la mobilitat dels barcelonins, que van incrementar en un 39,6% els desplaçaments a peu i en bicicleta, i en un 9,4% els desplaçaments en transport públic en detriment de l'ús privat del cotxe, que va caure un 14,5%. Les motocicletes, lluny de decréixer, van experimentar un auge del 18,6%. La taxa de motorització a la Ciutat Comtal va passar del 94,5 per cada 1.000 habitants al 2004, a 136 per cada mil habitants el 2012.

L'estudi mostra que dels 372.278 desplaçaments realitzats de mitjana cada dia per les motos a Barcelona, ​​la majoria (31,8%) són efectuats per persones d'edats compreses entre els 30 i els 64 anys, principalment homes. La investigació evidencia com, tot i que les dones motoristes barcelonines són encara inferiors en nombre (el 31,2% del total), la seva presència al volant d'una motocicleta va créixer entre el 2004 i el 2008 un 43,6%. L'ús de les motos per part de les dones a Barcelona triplica al de ciutats com París. El nivell de satisfacció és molt més gran entre els qui condueixen una motocicleta (8,1 sobre 10) que entre els automobilistes (6,9 sobre 10). No obstant això, la sensació d’inseguretat durant la conducció és més gran en els motoristes (5,45) que en els conductors de cotxe (3,7).

Per primera vegada, la investigació estableix una relació directa entre l'ús de la motocicleta i determinades variables socioeconòmiques, i conclou que l'adquisició i utilització d'aquest mitjà de transport és més gran en persones amb ocupació i amb estudis universitaris. "En la nostra opinió, el nivell d'educació i la situació laboral podria estar relacionat d'alguna manera també amb els ingressos econòmics, una situació molt diferent a la que es produeix en ciutats del sud-est asiàtic, on l'ús de moto està relacionat amb baixos ingressos i grups de població d'estatus inferiors ", explica Carme Miralles.

Article de referència:
Marquet O., Miralles-Guasch C. "City of Motorcycles. On how objective and subjective factors are behind the rise of two-wheeled mobility in Barcelona"Transport Policy. 2016, vol. 52, p. 37-45