Curen amb teràpia gènica la diabetis tipus 2 i l’obesitat en ratolins

09/07/2018

Un equip d’investigació de la UAB, liderat per la professora Fàtima Bosch, ha aconseguit curar en ratolins l’obesitat i la diabetis tipus 2 mitjançant teràpia gènica.

Amb la introducció, en una sola injecció, d’un vector viral adenoassociat (AAV) que transporti el gen del FGF21 (Fibroblast Growth Factor 21), que permeti la manipulació genètica del fetge, del teixit adipós o del múscul esquelètic, l’animal produeix de manera continuada la proteïna FGF21. Es tracta d’una hormona segregada de manera natural per diversos òrgans que actua en molts teixits per regular el funcionament correcte a nivell energètic. En induir la seva producció mitjançant teràpia gènica l’animal redueix el seu pes i també la resistència a la insulina que provoca el desenvolupament de la diabetis tipus 2.

En el cas de l’obesitat, la teràpia ha estat provada amb èxit en dos models de la malaltia, induïda tant genèticament com per la dieta. A més, els científics han observat que en administrar la teràpia gènica en individus sans provoca un envelliment més saludable i els protegeix del sobrepès i de la resistència a la insulina associades a l’edat.

Després  del tractament amb AAV-FGF21, i durant l’any i mig en que s’ha fet seguiment dels animals, els ratolins han disminuït de pes i ha reduït l’acumulació de greix i la inflamació en el teixit adipós; s’ha contrarestat el dipòsit de greix (esteatosi), la inflamació i la fibrosi en el fetge (NASH); mentre que han incrementat la sensibilitat a la insulina i la salut general en envellir, sense observar cap efecte secundari.

Els resultats s’han reproduït manipulant genèticament diversos teixits perquè produeixin la proteïna FGF21, ja sigui el fetge, el teixit adipós o  el múscul. “Això dona una flexibilitat molt gran a la teràpia, ja que permet seleccionar cada vegada el teixit mes apropiat i en cas que alguna complicació impedeixi manipular algun dels teixits, es pot aplicar a qualsevol dels altres. Quan algun teixit produeixi la proteïna FGF21 i la secreti a la circulació sanguínia, aquesta la distribueix per tot el cos”, afirma Fàtima Bosch, directora de l’estudi.

Les investigadores destaquen la importància d’aquests resultats, perquè “la prevalença de la diabetis tipus 2 i de l’obesitat està incrementant de manera alarmant arreu del món”, recorda Claudia Jambrina, coautora de l’estudi. L’obesitat incrementa el risc de mortalitat i representa un factor de risc per a malalties cardiovasculars, immunitàries, la hipertensió, l’artritis, malalties neurodegeneratives i alguns tipus de càncer.

“És el primer cop que s’aconsegueix contrarestar l’obesitat i la resistència a la insulina a llarg termini mitjançant l’administració d’una sola sessió de teràpia gènica en el model animal que més s’assembla a l’obesitat i la diabetis tipus 2 dels humans”, explica la primera signant de l’article, la investigadora de la UAB Verónica Jiménez. “Els resultats demostren que és una teràpia segura i eficaç”.

Els resultats també mostren com l’administració de la teràpia gènica té, a més, un efecte protector contra el risc de formació de tumors quan el fetge està sotmès a una dieta hipercalòrica durant molt de temps. 

La proteïna FGF21 administrada a l’organisme mitjançant teràpies convencionals té una vida mitja molt curta. Per aquest motiu, investigadors nord-americans ja han fet assaigs clínics en humans per comprovar l’efecte d’altres proteïnes anàlogues a l’hormona FGF21 i els resultats han estat prometedors, però requereixen administracions periòdiques de la teràpia i poden comportar problemes immunològics, ja que el cos pot no reconèixer aquestes proteïnes com a pròpies. Els vectors de teràpia gènica utilitzats per l’equip de la Dra. Bosch, en canvi, indueixen en ratolins la producció de la mateixa hormona FGF21 que el cos ja produeix de manera natural, al llarg d’anys, amb una sola administració i sense produir complicacions secundàries.

Per a Fàtima Bosch el següent pas serà “provar aquesta teràpia en animals més grans per, després, començar els assajos clínics en pacients”. La teràpia gènica mitjançant la utilització de vectors virals adenoassociats ha estat aprovada a Europa i als EUA per al tractament diferents malalties per la seva eficàcia i seguretat, i compta amb molta experiència clínica amb aplicacions en el fetge i en el múscul, per la qual cosa “la teràpia proposada en aquesta recerca constitueix la base per a futurs assajos clínics per al tractament de malalties metabòliques en humans”, conclou Bosch.

La recerca es publica avui a EMBO Molecular Medicine, i ha estat desenvolupada per investigadors del Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica (CBATEG) i els Departaments de Bioquímica i Biologia Molecular i de Sanitat i d’Anatomia Animals de la Universitat Autònoma de Barcelona, i del CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas (CIBERDEM).