Un baix creixement econòmic pot ajudar a mantenir el canvi climàtic dins del límit de 1.5°C

Així ho demostra un nou estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que posa de manifest que perseguir un creixement econòmic més gran pot posar en perill els objectius de París i no deixar vies efectives perquè la humanitat estabilitzi el clima. Per contra, unes taxes de creixement més lentes farien més factible assolir els objectius de París.

L'estudi, publicat per la revista One Earth, s’ha dut a terme en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, la Universitat de Leeds i la London School of Economics and Political Science (LSE) i l’han dirigit els investigadors Aljoša Slameršak, Giorgos Kallis, Daniel W. O'Neill i Jason Hickel.

L'article se centra en el període comprès entre els anys 2023 i 2030, crucial per mantenir vius els objectius de l'Acord de París, i qüestiona l'elevat creixement econòmic que pressuposen els actuals escenaris de mitigació del clima, ja que el propi creixement és un dels principals impulsors de les emissions de gasos d’efecte d'hivernacle.

L'estudi demostra que un creixement econòmic mundial del 4 % anual, que és el que pressuposen els escenaris de mitigació actuals, és incompatible amb els objectius de l'Acord de París, fins i tot si s'apliquessin a nivell mundial els plans de mitigació més ambiciosos de qualsevol país important. “Per reduir les emissions mundials prou de pressa per limitar l'escalfament a 1,5 °C cal dur a terme una mitigació ambiciosa i abandonar el creixement. Tot i així, el creixement econòmic mundial hauria de caure per sota de la tendència històrica recent del ⁓2% anual, i les economies de renda alta haurien de passar a una fase de postcreixement”, indica Aljoša Slameršak, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'estudi.

L'anàlisi d'escenaris demostra que un creixement econòmic més baix suposa una diferència notable en la reducció de les emissions de CO₂. “Comparant escenaris de baix i alt creixement, demostrem que un menor creixement econòmic per si sol pot reduir les emissions de CO₂ entre un 10 i un 13 % d'aquí al 2030. Rebutjant la recerca continuada de creixement econòmic a les nacions riques, podríem reduir substancialment la distància entre la trajectòria actual d'emissions perillosament altes i les vies que ens poden mantenir dins d'un espai climàtic segur”, indica Daniel O'Neill, de la Universitat de Leeds.

Els autors adverteixen que els seus escenaris només ofereixen una simple anàlisi global de les implicacions climàtiques del creixement econòmic. Per a Jason Hickel, investigador de l'ICTA-UAB, “els nostres escenaris no tenen en compte importants diferències entre els països de renda alta i els de renda baixa pel que fa a les responsabilitats de mitigació i les necessitats de desenvolupament. Una anàlisi detallada d'aquestes dimensions mostraria que els països de renda baixa podrien assolir més taxes de creixement econòmic, mentre que les nacions de renda alta haurien d'aplicar estratègies de reducció de la demanda després del creixement”.

Hickel ofereix un breu esbós de les intervencions que podrien aplanar el camí cap a un escenari de postcreixement. "L'objectiu del postcreixement és prioritzar la producció del que és important per al benestar humà i la sostenibilitat mediambiental, alhora que reduir les formes de producció i consum menys necessàries. Les principals característiques d'aquest escenari són la reducció de les desigualtats, el accés universal als béns i serveis necessaris, i l'augment de la inversió pública per a una transició energètica amb baixes emissions de carboni.

"El nostre estudi demostra que perseguir el creixement restringeix les possibilitats de limitar el perillós canvi climàtic. Aquesta troballa hauria d'animar els responsables polítics dels països de renda alta a abandonar el creixement com a objectiu i considerar polítiques posteriors al creixement per aconseguir millores en el benestar i l'ecologia. En el següent pas del nostre treball sobre escenaris posteriors al creixement pretenem aportar més claredat sobre com contribueixen els diferents sectors i activitats econòmiques a les emissions i al benestar social, això ens permetrà determinar quins sectors i activitats s'han de reduir o incrementar per assolir els objectius socials i ecològics", conclou Giorgos Kallis, investigador de l'ICTA-UAB.

 

Article de referència

Slamersak A., et al., Post-growth: A viable path to limiting global warming to 1.5ºC, One Earth (2023). https://doi.org/10.1016/j.oneear.2023.11.004