Són reals els compromisos climàtics dels països? El que revelen els acords de París
Mentre el món lluita contra el canvi climàtic, els països esbossen els seus compromisos en virtut de l'Acord de París a les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC). Tot i que aquests documents solen examinar-se pels objectius d'emissions, un nou estudi en què ha participat l'ICTA-UAB i de l'ESCP Business School suggereix que en contenen molt més: revelen les prioritats, els reptes i els enfocaments de sostenibilitat més amplis d'un país.
Per això, els investigadors de l'ICTA-UAB Ivan Savin, Lewis King i Jeroen van den Bergh van analitzar més de 300 NDC presentades per països de tot el món.
Els resultats mostren que els països més rics, com els EUA, el Regne Unit i la UE, tendeixen a centrar-se en objectius de reducció d'emissions. Les seves promeses posen èmfasi en les xifres, però sovint no tenen fulls de ruta detallats sobre polítiques o mesures reguladores per assolir aquests objectius. En canvi, els països en desenvolupament solen adoptar un enfocament més ampli, integrant la política climàtica als objectius de desenvolupament sostenible. Els NDC destaquen el creixement econòmic, la justícia social i l'adaptació als impactes climàtics juntament amb la mitigació. Molts subratllen que necessiten el suport financer i tecnològic de les nacions més riques per complir els seus compromisos.
Com han canviat els compromisos climàtics al llarg del temps?
L'estudi també analitza l?evolució de les NDC dels països. Les primeres sovint eren àmplies declaracions d'intencions, centrades en compromisos generals més que en accions concretes. Les actualitzacions més recents tendeixen a ser més detallades i alguns països desglossen les estratègies de mitigació per sectors, com l'energia, l'agricultura i el transport. No obstant això, la transparència continua sent un problema: moltes promeses segueixen sense especificar com els governs planegen finançar o aplicar els seus objectius climàtics, cosa que genera incertesa sobre si aquestes promeses es traduiran en un procés real.
Quins països comparteixen prioritats semblants?
Els investigadors van identificar nou grups diferents de països amb plantejaments similars respecte dels compromisos climàtics (figura 1). Aquests grups posen en relleu les complexes compensacions a què s'enfronten els països a l'hora d'equilibrar la reducció d'emissions amb les prioritats econòmiques i socials.
Figura 1. Grups de parts a l'Acord de París i prevalença de temes.
Un grup, que inclou Canadà, Regne Unit i Austràlia, se centra principalment en els objectius de mitigació, però ofereix pocs detalls sobre les mesures polítiques. Un altre, que inclou el Brasil, Rússia i altres antics estats soviètics, posa èmfasi en les implicacions de l'acció climàtica sobre el desenvolupament econòmic. Per part seva, els Petits Estats Insulars en Desenvolupament (PEID), molt vulnerables als efectes del canvi climàtic, destaquen l'adaptació i la necessitat de suport internacional.
Un dels reptes principals a l'hora d'avaluar l'acció climàtica és la manca d'un format estandarditzat per comparar les NDC. Alguns països presenten informes molt estructurats i detallats, mentre que d'altres només presenten resums breus. Per tant, és difícil avaluar quines polítiques són eficaces i quant s'està avançant realment. Un format comú de presentació d'informes podria permetre una millor comparació dels compromisos climàtics entre països i augmentar-ne la transparència.
A mesura que el món avança cap a la propera ronda de negociacions mundials sobre el clima, aquest estudi subratlla la necessitat de compromisos climàtics més clars, comparables i responsables. Sense ells, els objectius de l'Acord de París es podrien quedar només sobre el paper.
Savin, I., King, L.C. & van den Bergh, J. Analysing content of Paris climate pledges with computational linguistics. Nat Sustain (2025). https://doi.org/10.1038/s41893-024-01504-6