Solucions transfrontereres al problema de les males herbes

Les males herbes no només representen un problema per als propietaris dels territoris on creixen, sinó que són un problema col·lectiu que afecta tothom ja que aquestes no reconeixen les línies de propietat, i és des d'aquest punt de vista com han de ser gestionades.

Així ho indica un estudi internacional liderat per investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i la Texas A & M University, que analitza el control de les males herbes des del punt de vista de les fronteres. L'estudi va comptar amb la participació de 15 investigadors representants d'entitats de tot el món, dirigits per la Dra. Sonia Graham de l'ICTA-UAB i el Dr. Muthu Bagavathiannan de Texas A & M University. Els resultats ha estat recentment publicats per la revista Nature Plants en l'article Considering Weed Management as a Social Dilemma Bridges Individual and Collective Interests.

L'article és una crida a l'acció perquè els acadèmics i professionals ampliïn la seva conceptualització i el seu enfocament sobre el problema de la gestió de les males herbes, començant per l'avaluació de les característiques de "bé públic" dels desafiaments específics de la gestió de males herbes, i aplicant principis de disseny específics del context per aconseguir l'èxit en el maneig sostenible de les males herbes.

"L'enfocament en els béns públics destaca una visió social més àmplia necessària per al maneig exitós de les males herbes", va dir la Dra. Sonia Graham. "Els béns públics com ara el maneig de males herbes s'aconsegueixen millor amb l'ajuda de moltes persones que viuen i treballen en diferents paisatges. Necessitem aprofitar al màxim els diversos interessos, coneixements i habilitats dels involucrats en el maneig de les males herbes".

Els paisatges agrícoles i naturals arreu del món es veuen afectats per les males herbes, però les tècniques de maneig s'han desenvolupat principalment per a propietaris individuals. Aquestes pràctiques poques vegades presten atenció a com el control des d'una perspectiva col·lectiva milloraria els resultats generals del maneig de males herbes.

"Suggerim que la major limitació per a les pràctiques actuals de maneig és la infravaloració de la naturalesa complexa, de múltiples escales i col·lectiva del problema de la mala herba", va dir. "Creiem que les pràctiques seran més efectives si es complementen amb principis de disseny a escala del paisatge que fomentin la coordinació i cooperació entre fronteres".

Graham va explicar que l'equip va emmarcar el problema de la gestió de males herbes a escala del paisatge com un dilema social, en el qual es produeixen concessions entre interessos individuals i col·lectius. Combinant perspectives de biòlegs i científics socials, l'equip va aplicar un enfocament de sistemes transdisciplinaris a quatre desafiaments urgents de la gestió de males herbes a escala de paisatge:

- Bioseguretat de les plantes: la protecció dels recursos vegetals contra les plagues exòtiques és una eina política i reguladora clau que els governs utilitzen per limitar la propagació intencional o accidental de males herbes, local i globalment. La bioseguretat de la planta inclou quarantena, inspecció de càrrega en ports i esquemes de tractament certificats, com la fumigació a granel de certs tipus de càrrega. Alguns governs no fan aquestes inversions necessàries per protegir la biodiversitat global.

- Contaminació per llavors de males herbes - Les males herbes, especialment aquelles que estan estretament relacionades amb els cultius, són contaminants comuns de les llavors de cultius i es poden propagar en compartir equips. Per exemple, la mala herba de l’arròs és una mala herba nociva que amenaça la producció mundial d'arròs. A causa de la seva propensió al trencament de llavors i la latència prolongada de les llavors, la mala herba de l’arròs és un invasor eficient que pot causar fins a un 80 per cent de pèrdua de rendiment en l'arròs i reduir substancialment la qualitat del gra comercial.

- Susceptibilitat als herbicides - Les males herbes resistents als herbicides estan proliferant exponencialment, amenaçant la productivitat i la rendibilitat de la granja. Almenys 60 països han reportat males herbes resistents als herbicides, incloses unes 500 combinacions de grups d'herbicides i espècies. El tractament de males herbes resistents als herbicides costa al voltant de 4 mil milions de dòlars per any només en els EE. UU.

- Control biològic de males herbes: el control biològic clàssic de males herbes empra artròpodes o patògens específics de l'hoste de l'ambient natiu de la mala herba per reduir-la en els sistemes envaïts. Aquestes estratègies poden tenir una alta relació benefici-cost a causa dels costos duradors i de baixos insums, i proporcionen opcions d'administració on altres eines no estan disponibles o no són pràctiques.

Segons el Dr. Bagavathiannan, a través d'aquests desafiaments, la naturalesa de la gestió del bé públic de les males herbes requereix contribucions actives i el desenvolupament d'objectius compartits, i els enfocaments han de respectar les perspectives úniques i les capacitats diverses dels contribuents.

"Aconseguir un acord d'aquest tipus requereix bones relacions de treball, o almenys valors compartits, on els contribuents estan disposats a demostrar de manera transparent els seus esforços i aportar recursos compartits per ajudar a aquells que tenen menys possibilitats de contribuir", va explicar.

En descriure les seves troballes, la Dra. Sonia Graham va descriure quatre nous principis per al maneig de males herbes a escala del paisatge: articular clarament els objectius compartits i assegurar els compromisos dels contribuents; establir bones relacions de treball i valors compartits entre els contribuents; fer les contribucions individuals transparents; i generar recursos agrupats per fer front als problemes de les baules més febles o abordar asimetries en el bé públic.