Menys cotxe i més avió: així ha canviat el consum energètic en el transport des de la pandèmia

Viure enganxats a una màscara, només sortir de casa per anar al supermercat, deixar de fer servir el bus i el rodalies… La pandèmia de la COVID-19 va desencadenar canvis socials sobtats i de gran importància a tot el món, tant per les mesures de protecció enfront del virus com per les polítiques aplicades pels governs per frenar els contagis i reduir l'impacte de la malaltia en el sistema de salut. Han passat quatre anys i mig des de la declaració d'emergència sanitària per part de l'OMS i hem après a conviure amb el virus gràcies a les vacunes. I mentre que alguns canvis han quedat, d'altres s'han oblidat amb rapidesa.

En els últims anys, molts estudis han buscat analitzar l'impacte d'aquests canvis. Ara, una recerca liderada per Helena Patiño, estudiant de doctorat –amb el programa de Societat, Tecnologia i Cultura– al Sustainability, Management and Transport Research Group (SUMAT), dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), sota la direcció del catedràtic Pere Suau, que també va realitzar la seva recerca a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), examina els canvis en el consum d'energia en el sector del transport europeu durant i després de la pandèmia. El treball ha suposat la publicació d'un recent article científic amb Lewis C. King i Iván Savin, tots dos investigadors de l'ICTA-UAB.

L'article, disponible en obert, conclou que durant els temps més durs de la pandèmia es van produir reduccions significatives i generalitzades en l'ús del transport terrestre motoritzat, tant individual com col·lectiu, i de l'aviació. Però els patrons de recuperació han estat diferents al llarg del continent. "En general, els europeus han reduït l'ús del cotxe després de la pandèmia, però han agafat l'avió amb molta més freqüència. No obstant això, les tendències varien considerablement entre països. Alguns han reprès els seus patrons de transport previs, mentre que d'altres han aconseguit mantenir una reducció moderada en l'ús del transport", assenyala Helena Patiño.

Ha canviat la pandèmia la forma en què ens movem?

La mobilitat és al punt de mira de totes les polítiques climàtiques. Tal com recull l'article científic de la UOC, el transport encara depèn en gran manera dels combustibles fòssils, per la qual cosa representa al voltant del 37 % de les emissions de diòxid de carboni (CO₂, el principal gas d'efecte hivernacle) d'origen humà a escala mundial. Estratègies de reducció d'emissions com l'europea (que busca rebaixar-les un 55 % fins al 2030) tenen un dels seus principals fronts d'acció en la transició cap a una mobilitat de baixes emissions, amb mesures com l'electrificació del transport o el foment dels mitjans col·lectius com el tren o l'autobús. En totes elles, el canvi de comportament és fonamental.

Els dos primers anys de la pandèmia van suposar un moment únic per estudiar els canvis en els hàbits de transport de la població. Els desplaçaments van caure en picat amb els confinaments i els tancaments de les fronteres, però, després de la relaxació de les mesures de control, la població no va reprendre per complet els seus antics hàbits. Per exemple, tal com detalla l'article, una enquesta al Regne Unit va revelar que els britànics estaven disposats a reduir els seus vols entre un 20 i un 26 %, i els viatges amb cotxe, entre un 24 i un 30 %. Però aquest tipus de dades no reflecteixen detalladament fins a quin punt la pandèmia ha canviat els patrons de mobilitat a Europa.

"Aconseguir canvis duradors en el comportament dels ciutadans no és fàcil. De totes maneres, els governs han de donar suport a opcions de transport respectuoses amb el medi ambient, com la bicicleta i els cotxes elèctrics, i liderar campanyes de canvi de comportament perquè el transport sostenible no sigui només una opció, sinó l'opció preferida per tots", assenyala Helena Patiño, que també ha publicat un article a The Conversation Europe sobre aquesta qüestió. "En l'era postpandèmica, això podria significar ampliar la infraestructura ciclista, fer més assequible el transport públic i donar suport al treball a distància i a les activitats locals a l'aire lliure".

Una recuperació desigual: les lliçons de Suècia, Dinamarca i la República Txeca

Després de l'eliminació gradual de les mesures de control de la pandèmia, els hàbits de transport dels europeus van evolucionar de manera desigual. Segons l'estudi, en alguns països com Àustria, Alemanya i el Regne Unit, l'ús d'avions i cotxes es va mantenir per sota del normal després de l'aixecament de les restriccions, tot i que els canvis van ser de petita magnitud. Altres països, on les polítiques enfront de la COVID-19 van ser més estrictes, com Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya, van experimentar un efecte rebot notable en l'ús d'avions i del transport terrestre (per carretera i amb tren). Aquest repunt, tal com assenyalen els investigadors, podria veure's influït també per l'atractiu de les destinacions mediterrànies per als turistes internacionals.

No obstant això, l'estudi revela que en tres països alguns dels canvis experimentats durant la pandèmia s'han mantingut: Suècia, Dinamarca i la República Txeca. "Suècia ja tenia un percentatge relativament alt de treballadors en remot abans de la pandèmia, però la xifra ha continuat creixent després de la pandèmia. A més, des del 2010, el país fomenta l'oci a l'aire lliure, facilitant l'accés a paratges naturals i promovent l'exercici a l'aire lliure", afegeix Patiño. "Dinamarca, per part seva, ha continuat invertint en infraestructura ciclista i bicicletes elèctriques. Una enquesta recent va assenyalar que els residents de Copenhaguen van més amb bicicleta a la feina que abans de la pandèmia".

En el cas de la República Txeca, les mesures per abaratir els bitllets de transport públic van contribuir a fomentar les opcions de transport menys contaminants una vegada aixecades les restriccions. Desplaçar-se a peu també ha guanyat popularitat: el nombre de trajectes a peu a Praga ha augmentat un 10 % des del 2016. "Els resultats generals indiquen que és poc probable que es produeixi un canvi de comportament cap a un ús més reduït dels viatges de manera uniforme a tot Europa", conclou la investigadora de la UOC. "Però es poden extreure lliçons importants dels països que sí que mostren efectes duradors, ja que les seves polítiques de transport i energia podrien haver contribuït a aquests resultats".
 

Article relacionat
Helena Patino-Artaza, Lewis C. King, Ivan Savin, Did COVID-19 really change our lifestyles? Evidence from transport energy consumption in Europe, Energy Policy, Volume 191, 2024, 114204, ISSN 0301-4215, https://doi.org/10.1016/j.enpol.2024.114204.